La cultura popular s’enforteix als contes infantils

PalmaL’Atles dels dimonis de Mallorca, de Xesc Alemany i Bàrbara Sansó (Susaeta); Els dimonis del portet, de Neus Coll i Roberto Campillo (Ínsula Literaria), i N’Ona la dimoniona, escrit per Núria Duran i il·lustrat també per Bàrbara Sansó (Triangle Kids). Aquests són només tres dels més de quinze llibres infantils i juvenils apareguts en els darrers cinc anys que tracten, des de diferents punts de vista, la festa de Sant Antoni a Mallorca o, més concretament, la seva figura central: el dimoni.

Només Canizales, reconegut il·lustrador i autor de literatura juvenil, n’ha publicat un grapat des del 2020, com Dimonis, on teniu la ximbomba? (Absorta Editorial) i Jeroni i el Dimoni. L’escola de dimonions (Porc Negre), protagonitzat per un al·lot inspirat en Miquel Montoro. De fet, de les col·laboracions de Canizales amb l’editorial mallorquina Disset n’han sorgit títols com Sant Antoni i el dimoni jugaven a 31, un dels contes de més èxit entre els infants mallorquins dels darrers anys, i també d’altres centrats en altres festes populars de les Illes com Sant Joan. El dia més llarg i Les 7 cames de la Jaia Corema. Quan fa 50 anys de la publicació de l’obra El rei Gaspar, el llibre amb què Gabriel Janer Manila va revitalitzar la literatura juvenil a les Balears, la cultura popular i les festes tradicionals s’han convertit en protagonistes dels contes que llegeixen els nins de les Illes.

“I no només dels contes, perquè ara mateix tenim un grapat de jocs de taula de temes com les rondalles i dirigits a infants de totes les edats, hi ha hagut un autèntic boom amb aquestes temàtiques”. Així ho confirma Marta Prunés, responsable de Lila i els contes, de Palma. Quan va obrir la llibreria, ara fa 13 anys, l’oferta disponible de contes, jocs i material didàctic relacionat amb aquestes temàtiques era gairebé nul·la, recorda Prunés. “Hi havia un conte de Caterina Valriu, Les banyes d’en Cucarell, i un volum dedicat als dimonis que curiosament no l’havia tret una editorial d’aquí, sinó Susaeta”, comparteix, “i ara, en canvi, tenim fins i tot lectures precioses com El meu amic Esclafit, el dimoni petit, on s’aprofita la figura del dimoni per parlar d’altres coses”.

Una eina d’integració

I si bé és cert que al voltant del 17 de gener hi ha un increment en les vendes d’aquests llibres en concret, Prunés confirma que es venen tot l’any. “Si t’hi fixes, a les fires hi ha moltes llibreries que en duen. Fins i tot per Sant Jordi pots veure llibres dels dimonis a les paradetes, perquè ara hi ha molt d’interès en aquestes temàtiques”, exposa. Prunés considera que l’allau de publicacions ha servit per compensar el dèficit que hi havia fa només una dècada, en comparació amb altres comunitats on sí que hi havia una tradició amb relació als contes vinculats a la cultura popular. I vaticina que les novetats continuaran arribant. “Són dels llibres que més venem durant tot l’any, i també serveixen per mostrar la cultura d’aquí a gent de fora. N’hi ha que els compren com un obsequi per a familiars que viuen a la Península, per exemple”.

De fet, la llibretera assenyala que aquest tipus de contes i jocs han esdevingut una eina d’integració molt poderosa. “Un dels perfils que sovint ens demanen més contes així són famílies castellanoparlants que volen que els seus fills coneguin no només les tradicions sinó també la llengua. I jo crec que és un molt bon primer contacte amb les dues coses, em sembla fonamental que existeixi tota aquesta oferta”.

Endinsar-se de tradició

Tanmateix, no només dels dimonis viu actualment l’oferta cultural actual per a infants i joves. Les rondalles protagonitzen nombrosos contacontes que formen part de la programació habitual de molts de municipis de les Illes, i altres tradicions han servit d’inspiració per a una gran quantitat de contes publicats en els darrers anys, com La bubota Golafre i la nit de les ànimes (Ínsula Literària), de Juan Maria González i Robert Campillo; Anem a la ballada popular (Saïm Edicions), de Pilar Reiona i Bàrbara Sansó, i el Petit mallorquinari, publicat per Melicotó, un compendi il·lustrat dels principals elements de les festes tradicionals de Mallorca explicat per ordre cronològic.

Fa poc menys d’un any es publicà també el conte Un poble valent, centrat en els fets històrics viscuts a Pollença per maig del 1550 i en els components de la festa de la Patrona. Entre les seves autores s’hi troba la pedagoga Joana Maria Amengual, que recentment ha organitzat unes jornades sobre cultura popular mallorquina al centre que regenta al Port de Pollença, l’Espai Saba. “Ara mateix hi ha moltíssim de material sobre aquests temes dirigit a infants, i com a pedagoga, i també com a mare, n’estic molt orgullosa i agraïda. Tenim moltíssimes coses a explorar amb els nins, i és important que des de petits s’ho gravin en el pensament i es facin seves les nostres festes i la nostra història. Mai no en sobrarà, de material d’aquest tipus, sobretot si hi surten dimonis”, relata entre rialles. Pel que fa al conte que va signar amb Maria Antònia Cifre, i amb il·lustracions de Coloma Ferragut, en feren una primera edició de 1.000 exemplars que ja quasi s’han esgotat –els en queden una cinquantena. Mentre valoren si en publiquen una segona edició, Amengual reconeix que la rebuda ha estat extraordinària. “Hem fet contacontes, tallers, una exposició amb dibuixos dels nins… Fa goig veure l’interès que hi ha, i no només a Pollença, en aquesta festa”.