Cent anys de docència laica

PalmaSona el timbre. Comença la desfilada i correcuites d’adolescents amunt i avall. Observant-los, una es pot imaginar un Gabriel Alomar berenant al passadís obert de la façana principal, una Cèlia Vinyes deixant els llibres a taquilla o un Bartomeu Rosselló-Pòrcel llegint al pati que ara presideix l’estàtua de Ramon Llull. Un jove amb una cresta passa davant meu amb una carpeta de dibuix davall el braç i em fa tornar a la realitat. Som al 2016 i el proper 25 de gener farà cent anys que l’edifici de l’IES Ramon Llull va obrir les portes per primer cop a la illeta acadèmica de les Avingudes, coneguda popularment com ‘dels instituts’. Ho va fer basant-se en uns principis: formar i ensenyar coneixements, valors i tolerància. Una filosofia que la direcció actual manté vigent i que, segons el seu director, Josep Fillol, “funciona i n’estam orgullosos”.

Cent anys de vida d’una institució és un període de temps idoni per fer balanç de la seva trajectòria, però encara ho és més per comprovar com es conserva un edifici pel qual cada dia hi passen i conviuen gairebé mil alumnes d’entre 12 i 18 anys, amb 90 professors. Els dubtes s’esvaeixen tot just entrar-hi. La majestuositat i el perfecte estat de l’escalinata i les portes de fusta i vidre per on ara s’accedeix -l’entrada original era per les Avingudes- ja ens alerten que ens trobam davant un edifici declarat Bé d’Interès Cultural. Un cop dins, les expectatives no deceben, sobretot si un comença la visita per la sala de professors, que es conserva en l’estat original i on poden trobar-se els retrats d’alguns dels il·lustres alumnes i catedràtics que van passar pel que originalment va ser l’Institut Balear, convertits en referents i protagonistes de la història de Mallorca.

Alumnes il·lustres

Professors com Gabriel Alomar i Vilallonga, Francesc de Borja Moll i Gabriel Janer Manila, i alumnes com Antoni Maura i els poetes Joan Alcover (Palma, 1854 - 1926) i el malaurat Bartomeu Rosselló-Pòrcel (1913-1938) són només un exemple dels personatges que s’assegueren als pupitres que encara es conserven.

Mantenir un edifici com aquest en bon estat no és fàcil i requereix feines diàries de manteniment. Les subvencions del Govern no basten, segons explica el director, “i és gràcies a les famílies que aquest edifici es conserva com es mereix”. En aquest sentit, Fillol reclama més ajudes públiques, ja que enguany han rebut 600 euros menys que en l’exercici anterior per unes despeses de manteniment “molt elevades”.

Els elements arquitectònics i bona part del mobiliari original que encara es conserva ja es poden apreciar en els passadissos: des de les antigues caselles de fusta dels estudiants, convertides ara en les bancades dels corredors, fins a les portes que donen accés a les aules passant pels bancs de l’antiga capella, on ara seuen els estudiants a l’hora de berenar. Entrar a una aula qualsevol suposa descobrir alguna joia de l’època. Al laboratori, encara es poden veure els antics aparells que utilitzaven els alumnes a finals del s.XIX i que avui en dia ens costaria esbrinar per a què serveixen. Al costat, l’aula de química, on encara penja un antic mural amb la taula periòdica; la de naturals, amb vitrines on conviuen minerals, animals dissecats i instruments d’anatomia, i al final del passadís, l’aula magna, que es conserva exactament igual que quan l’institut va obrir per primer cop les portes, l’any 1916.

Secrets amagats

Dins els actes commemoratius que se celebraran el dilluns 25, els alumnes tindran l’oportunitat de ‘descobrir’ aquest dia la famosa torre que presideix l’edifici. Segons explica l’historiador i professor del centre Biel Alomar, sempre s’hi ha prohibit l’accés per motius de seguretat, però aquest dia faran una excepció.

Molts no ho saben, però el centre amaga un antic refugi antiaeri construït en plena Guerra Civil gràcies al qual es van poder continuar fent classes durant aquells anys. Ara està tapiat, però la curiositat de saber què hi ha al darrere creix dia a dia.