Prehistòria
Cultura23/06/2023

Canibalisme al Moianès entre neandertals

Les restes del crani d'una persona jove de fa més de 52.000 anys demostren que se'l van menjar

BarcelonaFa més de 230.000 anys una petita comunitat neandertal que recorria els densos boscos de pins i roures del Moianès va decidir instal·lar-se temporalment a la cova de les Teixoneres, tot just a l'entrada per aprofitar la llum del dia. Allà feien foc per escalfar-se i per cuinar. No va ser res esporàdic, a la cova hi ha constància de la seva presència, sempre per temporades curtes, fins a l'extinció d'aquesta espècie, fa uns 35.000 anys. En algun moment, alguns membres d'aquesta comunitat van practicar el canibalisme.

Així ho demostren les restes d'un crani de neandertal de més de 52.000 anys que s'ha localitzat al fogar de la cova. En concret, són dos fragments d’occipital (part posterior del crani) d’un individu jove que es van recuperar durant els treballs d’excavació que duu a terme l’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES-CERCA). L'evidència que l'individu mort el van fer servir per alimentar els seus congèneres era als ossos: hi ha marques en la superfície que només es podien haver fet amb una eina tallant: "Són unes ratlletes fines accidentals, com les que faríem tallant un bistec; l'os es ratlla quan s'està intentant aprofitar tota la carn", explica Jordi Rosell, investigador de l'IPHES-CERCA i professor de la Universitat Rovira Virgili (URV), que fa vint anys que treballa a la cova. Els investigadors ho han remirat amb lupes binoculars i han observat talls regulars i esmolats que són molt diferents dels que podien haver fet altres carnívors no humans, perquè les seves dents no són tan esmolades i les marques de les seves queixalades haurien estat més arrodonides i irregulars.

Cargando
No hay anuncios

"No crec que els neandertals que van utilitzar la cova com a refugi es mengessin altres neandertals perquè passessin fam; de fet, hi ha molta abundància de restes de fauna molt diversa: cavalls, cérvols, urs, isards, rinoceronts i fins i tot mamuts", explica Rosell. No és una qüestió de gana, doncs, sinó cultural. "No és el primer cas que trobem de canibalisme, però es podrien comptar amb els dits de les dues mans", assegura l'investigador. A la península Ibèrica també s'han trobat restes de pràctiques de canibalisme entre neandertals a El Castillo (Cantàbria) i a Sidrón (Astúries). A Europa n'hi ha evidències a Pradelles i la Quina (França), Goyet (Bèlgica) o Krapina (Croàcia).

Cargando
No hay anuncios

Una pràctica força moderna

El canibalisme és una pràctica força moderna. "Amb el temps els casos es van multiplicant. El més antic és a Atapuerca, fa 800.000 anys, però quan augmenten és amb l'arribada dels sàpiens", afirma Rosell. És, doncs, un comportament prou sofisticat. "No ho podem saber del cert, però podria ser una manera de tractar la mort", afegeix l'investigador.

Cargando
No hay anuncios

No són les primeres restes que es troben a la cova de les Teixoneres. El 2016 hi va aparèixer la dent d'un infant de sis o set anys que havia estat arrencada. Es van trobar també dues dents d'un infant d'onze anys i un queixal molt gastat d'una persona senil. Les restes del crani localitzades aquest mes de juny, però, són la primera evidència de la pràctica de canibalisme. "A partir d'aquesta troballa estem estudiant la hipòtesi que les altres restes també van poder ser deglutides per altres neandertals. Eren al fogar i apareixen amb les restes òssies d'altres animals, tot estava barrejat; no hi ha cap indici que fossin enterrades", detalla Rosell.

La cova va tenir múltiples inquilins. Els neandertals sempre es quedaven a l'entrada, així ho demostren els fogars. El fons no era gaire agradable, estava molt fosc i s'omplia de fum. En canvi, era ell lloc on es refugiaven altres animals, sobretot hienes, però no hi havia convivència. Quan arribaven els humans, els animals marxaven. "Aquests caníbals estaven molt establerts al territori i no es movien gaire. No vivien sempre a la cova, tenien segurament altres assentaments, però no recorrien gaires distàncies perquè feien servir sempre pedres de llocs propers", explica l'investigador de la URV. Segurament, utilitzaven la cova durant la primavera, perquè hi ha evidències que caçaven sobretot femelles prenyades o que havien parit recentment. Tanmateix, fa uns 45.000 anys van canviar les dinàmiques: els viatgers la visitaven de manera més esporàdica i arribaven de territoris més allunyats com el Montseny o les ribes del Ter. Durant més de 10.000 anys ningú la va fer servir. Els altres inquilins van ser els sàpiens, fa uns 22.000 anys.