Un brillant poema dramàtic de la factoria Broggi

A l nostre gust és un cant a la llibertat. Un homenatge al teatre a través dels que el fan i molt en particular als còmics, als actors, sense oblidar el públic. Tot i que la funció pugui semblar només un patchwork textual amb retalls d’emocions poètiques i de peces que Oriol Broggi ha visitat anteriorment, el conjunt s’erigeix com un poema escènic que cavalca sobre la paraula com a element cabdal del teatre, com a privilegiat instrument per fer visible la vida interior de les persones. Si els espectacles de Broggi han fet sempre gala de l’austeritat del seu mestre espiritual, Peter Brook, a Al nostre gust el despullament és absolut. Només una tarima, un vestuari i la sublim paraula per a un viatge per paisatges emocionals de solitud, mort, vida i fantasia on cap el plany i el misteri, però també l’alegria.

Broggi convoca les veus de Koltès, Shakespeare, Handke, Espriu, De Filippo, Foix… totes travessades per veus més quotidianes en una filigrana dramatúrgica de Marc Artigau i el director. La funció desactiva les possibles expectatives de l’espectador, que ha de superar el desconcert inicial i l’absència d’un relat unívoc, però per contra crea un espai únic i màgic i manega meravellosament les atmosferes i el temps dramàtic fins a anul·lar l’escepticisme i, a la fi, converteix l’experiència en un lluminós viatge.

I si la paraula és el diamant de la funció, els extraviats còmics de Pirandello assumeixen la seva condició de refugiats poètics en un prodigi de relacions episòdiques, de microrelats carregats de munició. Magnífics tots els intèrprets amb un Ramon Vila superb, una Laura Aubert que ratifica la brillantor del seu debut i un Toni Gomila captivador. Potser sobren algunes al·locucions en anglès i potser grinyola el plor tràgic de Hamlet amb la calavera de Yorik a les mans, però pel meu gust, Al nostre gust és un dels espectacles més interessants d’Oriol Broggi.