Bartomeu Rosselló-Pòrcel: totes les flames del foc

PalmaAvui s'inaugura al Centre de Cultura la Misericòrdia, de Palma, l'exposició Imitador del foc. Bartomeu Rosselló-Pòrcel i la Residència d'Estudiants de Catalunya (1930-1938) . Proposa un itinerari per la breu però intensa vida del poeta, des que va néixer, el 3 d'agost de 1913, a Palma, fins que va morir de tuberculosi, el 5 de gener del 1938, al sanatori del Brull, a Osona.

Senzilla però didàctica i eficaç, Imitador del foc consta de 24 plafons explicatius, unes quantes vitrines amb llibres i documents, i un audiovisual en què es reprodueixen versos sobre un foc que crema. La mostra explora, entre altres moments importants de la vida de Rosselló, la llarga estada a Barcelona, l'amistat -fraternal però turbulenta- que va mantenir amb Salvador Espriu, el creuer per la Mediterrània que va dur a terme amb estudiants d'arreu d'Espayna durant l'estiu del 1933 i la prometedora relació que va establir amb algunes figures de la cultura castellana de l'època (Julián Marías, Damaso Alonso…). Sobretot, explora la flamígera vocació literària que va posseir Rosselló des d'adolescent i que es va concretar en una seixantena de poemes recollits en tres llibres: Nou poemes (1933), Quadern de sonets (1934) i el culminant Imitació del foc , aparegut pòstumament el 1938.

El comissari de la mostra, Josep Camprubí, que va descobrir la poesia de Rosselló gràcies al disc que l'any 1974 va gravar Maria del Mar Bonet d'alguns poemes d' Imitació del foc , reconeix l'enorme deute que té "amb la feina feta durant anys per Xavier Abraham i Pere Rosselló Bover", autors del llibre Bartomeu Rosselló-Pòrcel: a la llum. També recorda que Rosselló era "un màgic dominador del llenguatge" i que políticament estava molt compromès: "Es considerava un català de Mallorca, proletari i revolucionari".

Un dels focus d'atenció de la mostra és el temps que Rosselló-Pòrcel va passar a la Residència d'Estudiants de Catalunya entre el 1930 i 1938: primer com a estudiant, després com a docent i, a la fi, mentre prestava serveis auxiliars durant la guerra. Si hagués estat pels mitjans econòmics de la família, molt humil, Rosselló s'hauria hagut de resignar a quedar a Mallorca, però gràcies al seu brillant expedient i a les ajudes del seu mestre i mentor Gabriel Alomar, li va ser concedida una beca de la Diutació Provincial per anar a Barcelona a estudiar Filosofia i Lletres. Tot i que ja escrivia i era un lector voraç, l'arribada a la capital catalana va ser un punt d'inflexió. De professors, va tenir gent tan rellevant com Carles Riba i Joan Colomines, i entre els seus companys hi havia, a més d'Espriu, Joan Teixidor i Amàlia Tineo.

Quan Rosselló-Pòrcel va arribar-hi, la Residència estava dirigida pel mallorquí Miquel Ferrà, que el nomenà bibliotecari. El substitut de Ferrà, el també mallorquí Antoni M. Sbert, féu que Rosselló s'encarregàs de les publicacions de la Residència, on aparegueren títols destacadíssims com Primer desenllaç , el debut de Joan Vinyoli, i les Versions de l'anglès, de Marià Manent.

Com a mostra del seu poliglotisme i de la seva bibliofília, l'exposició exhibeix alguns volums de la biblioteca personal de Rosselló. També s'hi poden veure reproduccions d'altres materials: fotografies, cartes... Molt estremidora resulta la llista de pertinences que el poeta tenia al sanatori quan va morir. És una llista senzilla, plena de coses petites i quotidianes: senyal que, si bé havia mort un geni, sobretot havia mort un al·lot molt jove...