Adeu a Anna Rosselló, una lluitadora per les llibertats a banda i banda de l'Atlàntic

BarcelonaUn dels últims llibres que va publicar Anna Rosselló, que va morir ahir, mentre dormia, als 96 anys, va ser Memòries d'una dona lluitadora: vençuda sí, doblegada mai! (Editorial Mediterrània, 2004). És un títol que encaixaria perfectament a la seva biografia. Nascuda a Flix l'any 1923, Rosselló no va deixar mai de lluitar. Ho va fer com a escriptora, com a esperantista, com a activista, tant a Catalunya com a l'Amèrica del Sud i Centreamèrica, i ho va fer pràcticament al llarg dels seus més de 90 anys de vida. Com destaca el fotoperiodista Jordi Borràs en un tuit, el novembre passat encara sortia al carrer per protestar contra la presència del rei a Barcelona.

Anna Rosselló va poder morir a casa, acompanyada de la família. Va ser un final tranquil per una dona que va viure la repressió des de ben jove. Els seus dos germans van lluitar a la Guerra Civil en el bàndol republicà i van acabar condemnats. Un va passar set anys a la presó i l'altre va aconseguir exiliar-se a França. La dictadura franquista el va obligar a tornar i va empresonar el pare, que va morir a la presó el 1940. La versió oficial va ser que "havia caigut per unes escales".

Un exili recorrent a les comunitats indígenes d'Amèrica

Rosselló va acabar marxant a l'exili el 1957 amb Josep Travesset, el seu marit, que havia passat pel camp d'Argelers i havia sigut condemnat a treballs forçats pels nazis, i la seva filla, Carme Travesset. No va ser un exili tranquil, perquè Rosselló i el seu marit tenien esperits molt inquiets. Van recórrer quilòmetres i quilòmetres del Brasil, Bolívia, el Perú, l'Equador, Colòmbia, Panamà, Costa Rica, Nicaragua, Hondures, el Salvador i Guatemala i van defensar els drets de les comunitats indígenes. Ho van fer en condicions força precàries.

El 1965 van tornar a Barcelona. La seva filla, la Carme, es va implicar en la lluita antifranquista i la van detenir i torturar a la comissaria de Via Laietana el 1975. Rosselló va escriure més d'una vintena de llibres sobre la seva experiència a Amèrica i també sobre la seva lluita contra la dictadura. Bona part de la seva obra va ser per denunciar les conseqüències del colonialisme espanyol: L'Amèrica marginada (Pòrtic, 1978), No són 300 milions. Estudi sobre les ètnies sotmeses a l'idioma espanyol (Pòrtic, 1983), Guatemala, punt i retorn (Rodés Edicions, 1987). També és extensa la seva obra dedicada a la lluita en defensa de les llibertats, amb obres com Després de la bel·licosa nit (és millor morir rebels que viure esclaus) (El Llamp, 1985).