Els Amics de les Arts canten a la joventut

PalmaComençaren en un pis d’estudiants al carrer Muntaner de Barcelona i en nou anys i cinc discos s’han consolidat com un dels grups musicals de referència en català. El proper dia 1 d’agost, Els Amics de les Arts oferiran un concert a la plaça de toros de Muro, on presentaran el seu darrer disc, Només d’entrar hi ha sempre el dinosaure. Tot i així, Dani Alegret, membre de la banda que forma amb Joan Enric Barceló, Eduard Costa i Ferran Piqué, garanteix al públic que no oblidaran els clàssics, “perquè si no hi haurà gent que s’enfadarà, i amb raó”, i promet continuar amb els monòlegs entre cançons: “Vam començar a parlar tant perquè en el primer concert que vam fer no teníem temes suficients com per omplir tot el temps que ens pertocava, i ara s’ha convertit en un tret característic de la banda”.

Si es presentaren com un grup de rauxa juvenil, el seu estil ha anat madurant cap a un cert existencialisme. La cançó ‘Preferiria no fer-ho’, en al·lusió al conte Bartleby l’escrivent de Herman Melville, resumeix a la perfecció l’essència del seu nou disc, un cant a la joventut perduda: “A la vida vas evolucionant i no ho pots evitar. Hem volgut parlar d’això però amb un to optimista i alegre”, explicà Alegret, que tenia clar que “sempre que perds una cosa en trobes una altra”.

Una fama forjada a Internet

Pioners en la distribució de maquetes i discos per descarregar-los a Internet, el seu disc Espècies per catalogar (Discmedi, 2012) se situà en el número 1 de vendes d’iTunes a l’Estat. “Quan ens vam començar a promocionar online les coses encara estaven per inventar-se. Ara aprofitem moltíssim les possibilitats de la xarxa, però al principi la nostra única estratègia era fer-ho bé i ja està”.

Fer-ho bé i dotar-se d’uns trets originals, com ara l’ús de referències culturals i del món de l’art, ha estat la fórmula que els ha duit a obtenir dos Discos d’Or. Shakespeare, Jean-Luc Godard o la sèrie Game of Thrones es combinen amb arranjaments atrevits i música festiva: “Les referències són una mena d’adjectius culturals que tots tenim al subconscient i que posen a la ment de l’oient tota una imatgeria de manera immediata. Quan en una cançó toquem el corn tres vegades, la gent que segueix Game of Thrones estarà veient els camps nevats de la sèrie”, aclarí Alegret. Una cançó que alguns han volgut entendre com una al·lusió al setge de Barcelona del 1714: “Nosaltres no fem cançons polítiques perquè no en sabem. No vam escriure la cançó pensant en això, però és cert que les similituds amb la realitat política actual són múltiples, i estem encantats que algú vulgui llegir la cançó així”, puntualitzà.

Continuen sense signar la seva música, fent de la paraula ‘banda’ un concepte assembleari: “Escrivim les cançons més o menys entre tots. És cert que de vegades un tot sol fa la lletra i l’altre la música, i no tenim cap problema a dir-ho si ens ho pregunten, però sobre el paper hem volgut representar l’esperit dels ‘Amics’, que és una mica hippie ”.

Pel que fa a les influències artístiques, “cadascú té els seus referents. Quant a mi, m’encanta The Divine Comedy. És un paio que sap arribar a la gent sense renunciar a la complexitat musical”. La recurrència al cinema, una de les característiques més lloades de les seves lletres, però, l’aporta Joan Enric Barceló: “Es coneix les coses més frikis i underground de l’escena”

El futur sembla fàcil per a la banda, que ja té un públic sòlid i compta amb un espai en el panorama musical en català, tot i estar una mica farts que a cada entrevista se’ls parli de Manel: “Els respectem moltíssim, però ens sap greu que no es parli de ningú més a banda de nosaltres i ells, perquè considerem que tenim molts grans músics al nostre país”, reivindicà Alegret, satisfet de sentir-se “tan estimat a les Illes, perquè ens encanta venir per aquí”.