Les amables caricatures de la burgesia vuitcentista

BarcelonaA l’exposició Caricatures de la Barcelona vuitcentista, que es pot veure fins al 25 de setembre al Museu Frederic Marès, no hi ha ni rastre de presència femenina ni tampoc cap referència a la classe obrera, perquè Josep Parera (1829-1902) dibuixava sobretot emprenedors que van fer fortuna a mitjans del segle XIX. “És una exposició misògina”, afirma amb un punt d’ironia Ernest Ortoll, conservador del museu i qui ha fet la tasca de documentació per a l’exposició. Tampoc hi ha gaire maldat en la majoria de les cinquanta-una làmines de Parera, que ha donat Joaquim de Nadal al Museu Frederic Marès. L’únic indici de crítica corrosiva són les ombres d’algunes de les caricatures, com la del procurador Josep Guillem Tramullas i Zimmermans: a la paret s’hi projecta un estruç.

Parera va estudiar a l’Escola d ela Llotja i va ser pintor de cambra de la família reial d’Espanya. “Com a pintor és molt seriós, fins i tot avorrit. La seva obra és molt acadèmica, molt continguda. Crec que si feia caricatures era perquè així es podia deixar anar”, explica Francesc Fontbona, historiador de l’art. A Barcelona les seves caricatures es van difondre els anys noranta del segle XIX, sobretot a través dels aparadors de la confiteria Llibre i la carnisseria Aurigemma, dos establiments del carrer Ferran. Els propietaris de les dues botigues també van ser caricaturitzats per Parera i els dibuixos formen part de la col·lecció del MNAC.

Parera va viure un temps a Itàlia. Hi va passar un parell d’anys quan era jove, entre el 1856 i el 1859, i va col·laborar en una publicació satírica, L’Uomo di Pietra. Més tard va tornar a Itàlia i va col·laborar altra vegada amb la premsa satírica. Era l’època del Risorgimento i Parera va dibuixar grans personatges de l’època, com Garibaldi i Verdi.

Cantant d’òpera

A banda de la pintura i les caricatures, Parera dedicava el seu temps a una altra activitat: era cantant d’òpera al Liceu. La seva especialitat era la de baix buffo. “No s’havia de ser un virtuós per interpretar aquests personatges, però sí tenir un cert talent com a actor còmic”, destaca Fontbona. Al Teatre Principal va cantar Linda di Chamounix de Donizetti i va fer de Bartolo a Il barbiere di Siviglia de Rossini. Però, més que un professional, era un aficionat amb cert talent. Aquesta vinculació amb el món de l’òpera es traspua als seus dibuixos: moltes caricatures són de gent de l’òpera. El seu treball entre els cantants i músics devia ser força popular perquè, quan va morir, L’Esquella de la Torratxa va publicar: “Encara avui eren rars els artistes que al visitar Barcelona no es delissin per emportar-se una caricatura de Parera”.

La majoria de làmines que es poden veure al Marès no van ser mai publicades. Les poques que van arribar als lectors són les que Parera va publicar a l’anuari humorístic El Tiburón amb el nom de Cric. “Sempre s’havia dit que Parera era Cric però fins ara no s’havia pogut afirmar”, diu Fontbona. Una de les caricatures més curioses de l’exposició és la del funàmbul francès Jean François Gravelet-Blondin, conegut com a Mr. Blondin, que porta sobre les espatlles un espantat Guillem Alexander, fill d’un popular industrial. N’hi ha d’altres de singulars com la de Tomàs Padró i Oller. Aquest farmacèutic va fundar la farmàcia El Globo a la plaça Reial de Barcelona. Un dels seus productes de més èxit va ser el Tricófero Padró, que “ hace crecer el pelo fuerte, quita la caspa, evita las canas y las enfermedades de la cabeza ”. La caricatura no té cos ni cara. És un penja-robes amb un barret de copa, una barba llarga i un abric fosc.

L’adquisició de Joaquim Nadal

La gran majoria de caricatures, però, són de rics industrials, financers i comerciants. És el cas d’Evarist Arnús i de Ferrer, un important financer de mitjans del segle XIX, d’ideari lliurecanvista. Parera el representa en actitud pensativa, amb una mà es toca el bigoti i la seva ombra té forma de mussol. Hi ha també Antoni Brusi i Ferrer, director i propietari del Diario de Barcelona ; Manuel Girona i Agrafel, un dels homes més rics de Catalunya -va finançar bona part de la xarxa del ferrocarril, del nou port de Barcelona i del canal d’Urgell- i Joan Güell i Ferrer, que Parera dibuixa com un home tranquil i d’aparença bonhomiosa.

Segurament Parera va dibuixar totes aquestes caricatures a mitjans del segle XIX, abans d’anar a Madrid el 1866. No se sap qui va aplegar aquest conjunt de caricatures abans de la seva exposició i venda el 1929 a la Sala Parés de Barcelona. Va ser en aquesta exposició on les va comprar Joaquim Maria de Nadal i Ferrer, per 2.500 pessetes i en contra del criteri de la seva dona. A Nadal el va seduir el fet que les caricatures representaven homes a qui admirava: “Era una generació que el connectava amb un moment de la ciutat que admirava”, explica el seu besnét Jordi de Nadal.