Projectes de creació col·lectiva per repensar la Soledat

Disciplines com l’arquitectura i la història es transformen en eines per afrontar problemes com la gentrificació

Palma

Diu Tolo Buades que la Soledat, el seu barri, “sembla que no existeixi”, que només aparegui quan els mitjans de comunicació el citen “en titulars sensacionalistes” que l’estigmatitzen. Buades forma part del Grup d’Amics de la Soledat Foraporta, que treballa -explica-“per millorar la barriada i fomentar la seva imatge en positiu”. L’Associació col·labora en projectes artístics de creació col·lectiva, que volen connectar l’art i la cultura amb les barriades per afrontar les problemàtiques d’un barri preocupat per una gentrificació que veuen venir. “Si nosaltres vivim en una barriada amb molta problemàtica i exclusió social, per què en trenta anys no s’hi ha fet res? Per què ara veim venir l’especulació i començam a parlar de gentrificació?”, es demana Buades.

Un d’aquests projectes artístics que reflexiona entorn d’aquesta qüestió és el d’Arquitectures Col·lectives, una xarxa d’entitats internacionals que té la finalitat de transformar i millorar un territori, amb l’art i la creació com a elements vertebradors. Per fer-ho, uneixen professionals de disciplines com l’arquitectura, la sociologia, la història i l’antropologia amb el món de l’art, l’educació i els veïns. Emprenen aquesta iniciativa “davant la imposició de falsos paradisos i mecanismes de transformació urbana que expulsen la gent dels seus barris”, descriuen. Les jornades, coordinades pel col·lectiu Aatomic_lab, han escollit Mallorca com a seu per a la 12a edició i treballen sobre els barris de la Soledat, Nou Llevant i el Molinar. En edicions anteriors, les jornades varen passar per ciutats com València i Madrid, i l’any vinent seran a Gènova.

Durant un any, organitzen trobades amb els veïns en què treballen temes com l’accés a l’habitatge, la participació, la gentrificació i la manca d’instal·lacions. Aquestes trobades multidisciplinàries desembocaran en una sèrie d’accions entre el 25 i el 29 de setembre, que “són incertes, precisament perquè és un treball de cocreació que va mutant”, assenyala Carles Gispert, membre d’Aatomic_lab. Per la seva banda, Aina Bauçà, que gestiona el projecte a la Soledat, remarca que l’estructura de la iniciativa en si ja és art: “és l’activisme des de l’art”, a banda que també hi haurà intervencions creatives.

Canamunt i la Soledat dialoguen

Un altre projecte que utilitza la creació com a vehicle cap a la transformació social és ‘Seguint el fil. Connexions entre Canamunt i la Soledat’, un dels projectes seleccionats pel CAC Palma 2019, coordinat per Tina Codina, de TresCultural. Es tracta d’establir un diàleg entre un barri gentrificat -Canamunt- i un altre -la Soledat- que “comença a mostrar els primers signes cap al procés gentrificador”, explica Codina. Fins ara, han organitzat quatre accions. La darrera, una taula de diàleg entre veïns amb la presència de Maria del Mar Gaita, directora del Museu Krekovic; Tià Jordà, de l’Associació Professional de Circ de les Illes Balears, i Miquel Vadell, arquitecte, veí i membre d’Amics de la Soledat Foraporta. Durant la trobada, Vadell parla de la història industrial de la barriada, sovint oblidada, de la qual les fàbriques de Can Ribes -on hi ha previst fer un centre de circ- i Gorila en són una reminiscència.

El diàleg passa per temàtiques com la recuperació de la memòria, la reflexió de l’estat actual dels barris i la perspectiva de futur. Amb el que s’ha anat creant a partir de les accions, l’artista Natxa en farà una intervenció artística. Respecte del paper del veïnat, Tolo Buades explica que s’està avançant en la participació, però que encara costa. “Tenim uns orígens molt diversos. La gent gran per costum queda a casa, els nouvinguts de vegades tenen altres realitats i per moltes persones de la comunitat gitana, això no deixa de ser coses de paios”, apunta.

El Museu Krekovic ha pres part en aquestes dues propostes. Des del 2014, l’espai té un projecte de connexió amb el barri i ha format part d’iniciatives col·laboratives amb el sector educatiu, el veïnat, entitats i la universitat.

EDICIÓ PAPER 17/08/2019

Consultar aquesta edició en PDF