Passola acaba, Boladeras comença

TerrassaDescentralitzar i territori són dos dels conceptes associats a cultura que fa més temps que sento i que més es porten ara. L’Acadèmia del Cinema Català també s’hi ha abonat. Per això Isona Passola està tan contenta amb el Cicle Gaudí, que porta el cinema català al “territori”. I, també per això, enguany la ja clàssica Festa d’Estiu del Cinema Català té lloc a Terrassa. No en qualsevol lloc de la ciutat, sinó als jardins del Parc Audiovisual, on hi ha l’antic Hospital del Tòrax, espai de rodatge d’un bon grapat de pel·lícules dels últims quinze anys.

Passola encara l’últim any del seu mandat al capdavant de l’Acadèmia. Vuit anys de reptes i d’entusiasme: “¿Has vist quantes autoritats han vingut?”, em pregunta en una pausa mentre li fa de cicerone a la consellera Vilallonga, que s’estrena a la festa. El fet de fer-se a Terrassa comporta elements d’interès afegits. Com, per exemple, la presència del nou alcalde, Jordi Ballart, que repeteix en el càrrec però amb un altre partit polític. És curiós veure que a la foto de les autoritats hi és també Juli Fernàndez, exalcalde de Sabadell i ara delegat de la Generalitat a Barcelona. On queda allò de l’enemistat acèrrima de les dues cocapitals del Vallès Occidental? Esclar que l’interès més gran me’l desperta la Rosa Boladeras, flamant regidora de Cultura de Terrassa. Està entusiasmada amb el nou repte i lamenta que les coses s’hagin de fer tan a poc a poc. El cap li bull d’idees i projectes. La principal, fer arribar la cultura a tothom, al carrer, a tots els públics possibles. Com? Relacionar més educació i cultura, instaurar una espècie de Temporada Alta -de març a juny- que amalgami els festivals històrics de la ciutat i n’afegeixi un de cinema... Ho té claríssim: “Caldrà apujar el pressupost de cultura, per descomptat”. I exclama un expressiu: “Vaig boja!” I amb raó, de setembre a novembre haurà de compatibilitzar el seu nou càrrec amb el seu paper a La Rambla de les Floristes al TNC.

Parlo amb Cristina Brondo sobre les bondats i esclavituds de la crítica de cinema. Sebastià D’Arbó acaba de tornar de Madrid, on s’ha projectat el documental El pionero, del qual és protagonista, i està a punt de sortir un llibre sobre ell. Mireia Ros està rodant com a actriu un drama polític finlandès a les Canàries. Hi és també la gran Helena Jaumandreu, muntadora històrica i membre d’honor d’enguany. Un dia del 1965 li va dir a Orson Welles que si volia que li muntés Campanades a mitjanit havia d’esperar que acabes la feina que tenia. I Welles es va esperar. Impressionant.