Miquel Perelló: “Entre tots hem de crear nous clients per a la cultura”

PalmaAssegura que sovint fa servir la fórmula “salut i bon humor” quan s’acomiada. Miquel Perelló, el nou regidor de l’àrea de Cultura, Patrimoni, Memòria Històrica i Política Lingüística de l’Ajuntament de Palma, conta que tot just fa dos dies, quan estava reunit gairebé tot l’equip de govern de Cort, ell els va dir: “Companys, de cada dia estam més seriosos, i això em preocupa”. I afegeix: “El sentit de la responsabilitat no ens pot llevar l’humor”.

La seva trajectòria professional ha transcorregut en el món de l’educació i la gestió educativa. Què diríeu a tota aquella gent de l’àmbit de la cultura que critiquen que s’hagi posat com a responsable una persona que desconeix el sector?

Els diria que jo vull ser el portaveu de l’equip amb què treballaré i que aquest equip serà més important que Miquel Perelló. Em tocarà, sobretot, defensar els pressuposts perquè es puguin fer el màxim de coses i les millors segons les estratègies que dissenyam amb l’equip. Em tocarà també obrir portals a l’equip, facilitar les gestions, prendre decisions després d’escoltar i obrir tots els portals que pugui per fer una bona gestió per a la ciutat. Mirau, jo no en sé més ni menys que ningú. Conec bé els mecanismes de l’Administració, que cada vegada és més rigorosa. També he treballat molt els temes de participació, un àmbit que no podem deslligar de la cultura. Potser el més lògic hagués estat que m’encarreguàs d’Educació, però tant la regidora Susanna Moll com jo sabem que hem de treballar junts per fer que a Palma la cultura comenci des de la base, l’escola. Educació i cultura es necessiten l’una a l’altra.

Ja teniu decidit qui formarà el vostre equip?

No encara. Si volem donar una major dimensió a l’àrea de Memòria Històrica, Patrimoni i Política Lingüística, necessitaré experts. Voldria persones de l’àmbit més jove i dinàmic i d’altres que siguin referents per la seva experiència. Amb ells haurem de pulir els objectius i les estratègies a seguir. Vull que qui s’incorpori a l’equip quadri amb els tècnics municipals perquè puguin treballar en igualtat de condicions i confiança mútua. Tots han de ser responsables. A més, hem de reiventar el Consell Municipal de la Cultura, que sigui viu i creatiu.

Ens podria fer una diagnosi de l’estat actual de la cultura a Palma i posar-se un gran objectiu?

Ara és una cultura per a molt poca gent. Jo, que som seguidor de la Simfònica, que vaig sovint al teatre, sempre hi trob la mateixa gent. Defens que la cultura és de tothom i per a tothom. No hem de caure en el risc de promoure una cultura elitista, ha d’estar i ser del carrer. També els museus i els espectacles s’han d’obrir al carrer i, des de l’Ajuntament, hohem de facilitar. Entre tots hem de crear nous clients, nous públics per a la cultura. Això és bàsic.

Quines prioritats té?

N’hi ha moltes: els Premis Ciutat de Palma literaris en català, tenir sales d’assaig per a grups, fer un pla director de festes, gestionar les festes de Sant Sebastià des de Cultura, treballar mà a mà amb artistes i gestors culturals... Però de moment el que faig és informar-me, llegir i conèixer l’àrea. Després parlaré amb els tècnics i començarem a caminar. Tenc clar que la lentitud és perjudicial, però córrer massa també.

Anem a qüestions concretes: la candidatura de Palma a Patrimoni de la Humanitat.

Cal fer que Palma sigui declarada Patrimoni de la Humanitat, però per això l’hem de dignificar. Hem de treballar juntament amb el Consell per fer un nou catàleg de béns patrimonials que estigui consensuat amb els experts. S’han de conservar Bellver, les torres del Temple, així com el patrimoni etnològic de la Palma rural i de la marinera.

Política Lingüística?

Recuperarem el reglament de Normalització Lingüística; serà de les primeres accions i a cost zero. El català ha de ser la llengua d’ús comú a l’Ajuntament, la llengua en què es comuniqui. Ara bé, si qualcú ho sol·licita, contestarem en castellà.

El futur de l’edifici de Gesa és un projecte a més llarg termini?

Com ens comprometérem, posarem l’edifici al servei de la creativitat i la cultura, per a activitats de diferents col·lectius. Ho farem per fases i amb un concurs d’idees.

Quin paper han de jugar les biblioteques?

Han de ser públiques. Els darrers quatre anys, se n’han tancades i s’han externalitzades. S’han de potenciar com a centres de dinamització i promoció de la lectura.