MÚSICA

El Liceu acull les peripècies a Alger de la italiana de Rossini

Vittorio Borrelli dirigeix una producció “realista” de l’òpera
XAVIER CERVANTES
XAVIER CERVANTES

“Serà una italiana molt animada”, avança la directora artística del Liceu, Christina Scheppelmann, sobre L’italiana in Algeri, que farà estada al teatre de la Rambla del 13 al 23 de desembre. Malament rai si no fos animada l’esbojarrada òpera bufa de Rossini, un joc d’embolics i simulacions ambientat a Alger sota la dominació otomana de principis del segle XVIII. El muntatge que arriba al Liceu és el que el director d’escena Vittorio Borrelli va estrenar al Teatre Regio de Torí el 2009. “Volíem fer un espectacle d’alguna manera tradicional”, explica Borrelli, que juga les cartes del realisme orientalista per vestir l’acció, tant pel que fa al vestuari com a l’escenografia, però amb petites trapelleries, com fer sortir els personatges mig despullats dins una banyera.

No hi ha, doncs, cap intenció de forçar l’actualització del que Rossini i el llibretista Angelo Anelli van estrenar a Venècia el 1813: la història d’Isabella, una italiana de la qual s’enamora el bei d’Alger, Mustafà. Ell, alhora, ha repudiat la dona, Elvira, a la qual Lindoro, l’estimat de la Isabella, vol ajudar a fugir a Itàlia.

Per tirar endavant les nou funcions de L’italiana in Algeri, amb direcció musical de Riccardo Frizza,hi haurà dos repartiments de belcantiste destacats. El primer l’encapçalen tres cantants que debuten al Liceu: la mezzosoprano francoarmènia Varduhi Abrahamyan (Isabella), el baix-baríton italià Luca Pisaroni (Mustafà) i el tenor rus Maxim Mironov (Lindoro). En l’altre, la navarresa Maite Beaumont, el menorquí Simón Orfila i l’uruguaià, i també debutant al Liceu, Edgardo Rocha. És a dir, dos repartiments de veus joves i àgils per a una obra que Rossini va compondre quan tenia 21 anys. “Cal ser molt seriós per fer la comèdia de Rossini”, adverteix Pisaroni.

Tot i el respecte a l’època de l’òpera, per a Borrelli els personatges de L’italiana in Algeri tenen dues característiques prou remarcables que els connecten amb el present. Per començar, Mustafà, el bei d’Alger, és “molt italià, molt espanyol, molt mediterrani”. “De fet, el bei és una excusa per parlar de personatges quotidians”, diu Borrelli, que alhora assenyala “la fortalesa dels personatges femenins de Rossini” i destaca que “Isabella és una dona extraordinària que té la força de subvertir el món del bei, un món d’homes”. Potser estirant més el braç que la màniga, i passant per alt la distinció entre italians i algerians que fa Rossini, Borrelli afegeix que “Isabella anticipa el moviment feminista”. Hi coincideix Luca Pisaroni: “L’òpera anava per davant de la societat. La dona a l’òpera estava valorada com no ho estava a la societat. Tenia una seguretat i un coratge que no tenia en la societat de la seva època”. La mezzo Varduhi Abrahamyan, menys voladora de coloms, descriu Isabella com “un personatge amb un caràcter resoltiu, instintiu, que de seguida troba solucions als problemes”.

16 candidatures a la direcció

Les funcions de L’italiana in Algeri coincideixen amb les deliberacions de la comissió avaluadora que ha de triar la nova direcció artística del Liceu. El 18 de desembre se seleccionaran les tres finalistes entre les setze candidatures presentades (onze de Catalunya, una d’espanyola i quatre d’europees).

Acord amb Hispasat per dur l’òpera al cine

El president de la Fundació del Gran Teatre del Liceu, Salvador Alemany, ha concretat un nou acord amb Hispasat per a la retransmissió en directe i per satèl·lit d’algunes òperes. Així, i en coproducció amb RTVE i la productora Les Films Jack Fébus, L’italiana in Algeri que es representarà el 18 de desembre al Liceu es podrà veure en 125 sales de cinema d’arreu d’Europa; 25 de les quals a Catalunya. Les següents retransmissions seran l’any que ve: La gioconda (7 d’abril) i Tosca (28 de juny).

EDICIÓ PAPER 09/12/2018

Consultar aquesta edició en PDF