Fernando León de Aranoa: “Una pel·lícula és una llarga conversa sobre un tema amb molta gent”

PalmaTrobar-se a l'Atlàntida amb Ken Loach –entregar-li el premi– és un dels regals inesperats que fa l'ofici a Fernando León de Aranoa, com explicava ahir en la roda de premsa. "Les seves pel·lícules les consider part de la meva educació cinematogràfica, però també part de la meva educació sentimental i política", afegia.

Per ell, fer pel·lícules amb càrrega social no "és una mera decisió artística sinó personal, es mescla molt el que un és com a persona, com a ciutadà, i el que després fa la pel·lícula", va explicar. En el seu cas, una pel·lícula són tres anys de treball, perquè escriu el guió i participa del muntatge. " Fer una pel·lícula no deixa de ser una conversa llarga sobre un determinat tema amb molta gent. Primer amb tu mateix, després amb l'equip i finalment amb el públic i els mitjans", va precisar.

Podem: "Les disputes ideològiques ja hi eren quan vàrem filmar el documental"

Tornaria a fer León de Aranoa un documental sobre una formació, actualment? "Qualsevol procés polític, si es pot contar bé des de dins, és interessant. El que em sembla difícil és que una altra força política permeti l'accés de la manera que jo el vaig tenir quan vaig filmar el documental", respongué.

Va filmar la invenció del partit, des de la primera assemblea fins quan entren al Congrés per primera vegada, amb molta força. "Va capturar un moment irrepetible, perquè va ser el primer. Sempre he pensat que tenia molt de valor", sostingué el cineasta.

Quant a les diferències internes del partit, León de Aranoa va explicar que "aquesta disputa ideològica, que després es converteix en sortides i divisions, ja hi era quan vàrem filmar el documental". Una peça que "mostra un moment molt interessant: gent que no procedia del mateix lloc, aconseguia –en part– posar-se d'acord".

La nova pel·lícula aborda les relacions laborals en una fàbrica

Ara està ultimant el documental sobre Joaquín Sabina que varen començar fa deu anys. En aquest projecte, ha trobat interessant immergir-se en el "dolç caos" que gira entorn de la vida dels músics en general "i de Joaquín Sabina en particular". Un caos que fa molt difícil planificar les coses "i més per a nosaltres els cineastes, que gaudim tant de planificar".

A més, està "entre escriptures", va assegurar el director d'obres com 'Família', 'Barrio' o 'Los lunes al sol'. Està acabant el guió per a un llargmetratge i n'està començant a escriure un altre, "més que res per no està desocupat". Entre les seves obres destaca el cinema social, i el nou film va en aquesta direcció: "S'ocupa de les relacions laborals dins una fàbrica petita, de les relacions entre treballadors i els amos de la fàbrica". El director va precisar que és una pel·lícula molt coral, amb un cert paral·lelisme amb 'Los lunes al sol': "Si 'Los lunes al sol' parlava del paisatge de la desocupació, aquest parla del paisatge de l'ocupació", apuntà.

León de Aranoa defensa, en el cine i en la vida, el poder de la solidaritat col·lectiva. Ha treballat en diferents ocasions amb ONG en llocs de conflicte o emergència "i el que més et commou és comprovar allò que deia John Steinbeck: 'La provada capacitat de l'home per la dignitat en la derrota', i jo crec que no és una figura poètica, sinó que és així. I és bo que les pel·lícules ho mostrin".