L'obra de Subirachs tornarà al Mercurio

Els responsables de la reforma reposaran el plafó ceràmic que l'artista va crear per al vestíbul

La intervenció de Josep Maria Subirachs a l’antic edifici Mercurio de Barcelona (Via Augusta, 59), de Jordi Mir i Valls, s’ha salvat. L’Espai Subirachs va denunciar dissabte a Twitter que s’havien desmantellat les rajoles ceràmiques fetes a mida per al vestíbul i la caixa de l’escala durant la reforma de l’edifici per fer-hi 91 habitatges de luxe, segons un projecte de l’arquitecte Xavier Maristany. Fonts de la constructora, Construccions Deco, van assegurar diumenge a l’ARA que les rajoles s’havien retirat amb l’ajuda d’uns restauradors i que està previst tornar-les a posar al mateix lloc, i aquest dilluns va ratificar-ho la impulsora de la reforma, Mina Inmobiliaria. També tornarà al cim de l’edifici el caduceu de Mercuri creat per Subirachs mateix, que representa dues serps entrellaçades.
“Les ceràmiques són unes peces fantàstiques, representatives de la manera de fer de Subirachs, amb les textures i la incorporació de l’empremta d’objectes que donen riquesa a la superfície –afirma la directora del Museu del Disseny, Pilar Vélez–. L’edifici Mercurio és de l’any 1967, però va fer el mateix a les portes de la Sagrada Família, que són esplèndides. Són una obra essencialment subirachiana”.

L’obra no està catalogada però sí que forma part de l’inventari El mosaic del meu barri que impulsa l’Ajuntament de Barcelona. Està documentada als dos llibres de la filla de l’artista, la historiadora de l’art Judit Subirachs Burgaya, Subirachs a Catalunya i Subirachs a Barcelona, i també apareix al llibre del periodista Òscar Dalmau Barcelona retro. “L’Ajuntament disposa d’un inventari col·lectiu de mosaics impulsat pel Servei d’Arqueologia que proporciona i classifica fotografies sobre aquest tipus d’elements arquitectònics –expliquen fonts municipals–. Un cop recollida la informació, ara cal analitzar de quina manera i amb quins mecanismes es pot protegir aquests elements mobles, que formen part del patrimoni artístic i urbà de la ciutat”.

La col·laboració dels arquitectes amb artistes és un dels trets característics de l'arquitectura catalana de postguerra, i Josep Maria Subirachs va ser un dels creadors més actius en aquest camp. 



Òscar Dalmau rastreja petites meravelles als carrers de Barcelona

"El meu pare va fer la decoració del vestíbul, la caixa de l'escala i la rampa de formigó que baixa al pàrquing", explica Judit Subirachs. El mural de l'entrada i la caixa de l'escala està fet amb rajoles quadrades de ceràmica esmaltada, i la decoració representa una successió de cercles i formes geomètriques que forma la paraula Mercurio combinant onze models de rajoles. "Subirachs va defensar sempre la integració de les arts, era un debat que es va considerar crucial en una època en plena transformació. Les obres plàstiques –pintures, escultures i ceràmiques– s'integraven en espais arquitectònics", explica.

L'edifici Mercurio va ser adquirit el 2017 pel fons Eurostone per fer-hi habitatges de luxe i l'any passat el va vendre a la gestora immobiliària alemanya AEW. La construcció es remunta a l'any 1968 i va ser rehabilitat als anys 2000 per l'arquitecte Oscar Tusquets. Durant aquestes obres es van retirar els balcons de la façana est que també havia dissenyat Subirachs. Després de la reforma actual està previst que l'edifici aculli 91 habitatges en nou plantes.

Una escultura en diàleg amb una estació de ferrocarrils

Malgrat tot, sí que es conserva una escultura pròpia que Subirachs va instal·lar a l'exterior de l'edifici, un nu femení titulat  La mesura de l'espai-temps. Com que l'edifici Mercurio és a la vora de la sortida de l'estació dels FGC de Gal·la Placídia, el cap és un rellotge.

El cas de l'edifici Mercurio pot ser el primer de molts d'aquestes característiques, i caldrà estudiar com es promou la catalogació i la conservació d'aquesta mena d'elements en el futur. Abans d'aquest cas es van destruir les baranes dels aparcaments del passeig de Gràcia que Subirachs havia fet durant la reforma del passeig. "Per a Subirachs no hi havia arts majors i arts menors", conclou Subirachs Burgaya.

La integració de les arts

“El meu pare va fer la decoració del vestíbul, la caixa de l’escala i la rampa de formigó que baixa al pàrquing”, explica Judit Subirachs. El mural de l’entrada i la caixa de l’escala està fet amb rajoles quadrades de ceràmica esmaltada, i la decoració representa una successió de cercles i formes geomètriques que forma la paraula Mercurio combinant onze models de rajoles. “Subirachs va defensar sempre la integració de les arts. Era un debat que es va considerar crucial en una època en plena transformació”, explica.

El cas de l’edifici Mercurio és un nou exemple del perill que corren els treballs d’aquestes característiques. Caldrà estudiar com se’n promou la conservació. No és la primera vegada que l’obra de Subirachs és desmantellada: es van destruir les baranes dels aparcaments del passeig de Gràcia que Subirachs havia fet durant la reforma del passeig.

Conservar les obres al seu lloc

“Per a Subirachs no hi havia arts majors i arts menors”, conclou Subirachs Burgaya. Totes les institucions consultades coincideixen que mantenir les obres al lloc és la millor manera de conservar-les. “Peces com aquesta s’han de deixar on són perquè van ser pensades per a un projecte. Formen part del tot de l’edifici i, si les treus, les perds”, afirma Vélez. També explica que s’han d’inventariar i protegir, i crear rutes per difondre-les. Com que molts d’aquests treballs estan ubicats en edificis privats, Vélez creu que s’han de trobar fórmules de col·laboració amb els propietaris perquè la conservació no perjudiqui cap de les dues parts. “Si a l’antic edifici Mercurio hi faran habitatges de luxe, tenir-hi obra d’un artista com Subirachs també és un luxe”, conclou Vélez.

Al Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) també creuen que “té tot el sentit” que ingressin al museu murals ceràmics que van ser arrencats del lloc, com va ser el cas del mural d’IBM de Joan Miró que exposen a la Sala de la Cúpula. “Des del Modernisme fins ara hi ha arquitectes que tenen l’encert d’incorporar treballs interessants als espais comuns dels edificis, i deslligar-los d’aquí no té sentit”, diu la degana del COAC, Assumpció Puig. “També penso en els frisos de Picasso de la nostra seu. Tots aquests treballs formen part de l’edifici i de com es mostra als seus habitants i les persones que el visiten”, explica.

La falta de catalogació de les obres és a la base d’aquesta problemàtica, perquè el catàleg de patrimoni arquitectònic de l’Ajuntament de Barcelona es remunta a mitjans dels anys 90 i la cronologia dels edificis susceptibles d’entrar-hi s’acaba el 1965. “Estem preocupats, com també ho estan l’Ajuntament de Barcelona i la Generalitat, per identificar peces que no estan catalogades. Potser no totes són catalogables, però fa temps que col·laborem amb Patrimoni fent unes fitxes que són com uns llumets vermells per dir que no se’ls pot donar una llicència directa i que haurien de passar per una comissió d’arquitectura. S’hauria de tenir una cura especial a no desmuntar aquestes coses que són memòria i que són tan importants per a la ciutat”, assegura Puig.

EDICIÓ PAPER 15/02/2020

Consultar aquesta edició en PDF