30 cançons inoblidables escrites en català

PalmaHem demanat a deu músics illencs quines tres cançons escrites en català són, per ells, inoblidables. La pregunta els ha fet posar els pèls drets. “Només tres? Això és impossible!”, va dir Maria del Mar Bonet, que va demanar un dia per pensar-hi. La música ens acompanya gairebé sempre i sovint ajuda a desconnectar; però el vincle emocional amb les cançons ens ajuda a identificar èpoques o moments vitals concrets. Per això Pau Debon torna a ser un nin dins el Panda familiar, fent camí cap a sa Coma, quan sona Morros de cirera, de Tomeu Penya. Xerrant de Pau Debon: per Maria Hein, Astronauta rimador d’Antònia Font sempre sonarà diferent d’ençà que la va sentir en directe al primer concert del retorn dels mallorquins al Primavera Sound el juny passat. Cada cançó conta una història però, per als oients, cada història té una cançó. Aquí, una trentena. 

Maria del Mar Bonet

'Petita festa' - Toti Soler

'Nova cançó de l'amor perdut' - Joan Ramon Bonet

'Ara que tinc 20 anys' - Joan Manuel Serrat

La cantaurora Maria del Mar Bonet, la veu més caristmàtica de Mallorca, diu que se li fa “molt, molt complicat” triar tres cançons. “N’hi ha tantes... això és impossible. Les cançons són el millor de la vida”. S’ho pensa, però finalment n’anomena tres. Adverteix, però, que n’hi ha moltíssimes més, per ella, d’inoblidables. Petita festa és una cançó de Toti Soler, amb lletra d’un poema xinès de l’autor Li Po, traduït per Marià Manent. Forma part del disc Liebeslied (1972), ple de poemes musicats i amb la guitarra de Soler com a protagonista. Menciona, també, una obra del seu germà, Joan Ramon Bonet: Nova cançó de l’amor perdut, del disc No serem moguts (1967). Maria del Mar Bonet es declara una “fan” dels cantautors, d’aquells que “musiquen poemes, que escriuen les seves cançons, des de la lletra a la música”. Els músics que “fan feina amb les mans”. Per això, a la seva tria també hi surt un tema de Joan Manuel Serrat: Ara que tinc 20 anys, del disc homònim publicat el 1966. “Aquestes tres cançons, per mi, són entranyables; però la meva llista d’inoblidables no acabaria mai”. 

Miquel Brunet

'Jo soc català' - Biel Majoral

'Res no és mesquí' - Joan Manuel Serrat

'Vida' - Lluís Llach

El músic i productor Miquel Brunet respon ràpid la pregunta de quines són tres cançons inoblidables en català. Afegeix, però, que l’endemà podrien ser unes altres. Ara bé, les que ha triat li agraden perquè són “un cant a la vida”. De Jo soc català, de Biel Majoral, amb lletra de Pere Capellà, recalca que l’estrofa final “hauria de ser el leitmotiv de qualsevol ciutadà d’arreu amb la seva pàtria i cultura”. L’estrofa a què es refereix diu així:“Estim Catalunya/ perquè té un passat/de lluita incansable/per la llibertat”. És del disc Cançons republicanes (2008). També inlou el poema de Joan Salvat Papasseit que va musicar Joan Manuel Serrat, Res no és mesquí (1977): “Per a mi, és l’exemple perfecte de la musicalitat d’un poema per si mateix. De fet, pens que sense la música de Serrat, el poema ja canta”. Finalment, un altre autor mític en la seva llista: Lluís Llach. Brunet en destaca la cançó Vida (1979), que considera que és una “convidada a viure el que passa al nostre voltant mentre anhelam un futur o un món que potser no existirà mai”. 

Anna Ferrer

'L'univers' - Ja t'ho diré

'Batiscafo Katiuscas - Antònia Font

'Paraules d'amor' - Joan Manuel Serrat

De vegades, les cançons inoblidables són les que tenim més a prop. Potser per això la primera que anomena Anna Ferrer és L’Univers (1997), de Ja t’ho diré. “El grup és un precedent brutal que la música de Menorca pot travessar mars i ànimes del més enllà”, apunta. Una mica més enllà de Menorca sona Batiscafo Katiuscas (2006), d’Antònia Font: “M’obre un món de fantasia poètica, de realisme màgic, de metafísica i ficció aterrida”, explica. Tocant ja terra continental, algú va escriure Paraules d’amor (1968): “És una masterclass de com fer una cançó per al poble, de crear pensant que la gent voldrà cantar eternament una melodia que es fa seva”, diu sobre la cançó de Serrat. 

Miquel Serra

'Llocs i terres' - Tomeu Penya

'L'última llum' - Raimon

'Desnormalització' - Raphel Pherrer

El primer disc editat pel de Vilafranca, Tomeu Penya canta a la vila (1980),és “un disc cru, gravat en viu, com una reminiscència del que devien ser els músics de camp; tot gira sobre cultius, terra, foravilers i dones, és clar”, diu Miquel Serra. Inclou el tema Llocs i terres, una de les “inoblidables”. El músic també menciona L’última llum (Quan l’aigua es queixa, 1979), de Raimon, una “cançó bellíssima, per tonada i lletra, que ha passat desapercebuda, però que demostra el bagatge i la versatilitat de l’autor”. Finalment, Serra parla de Desnormalització (1986), de l’original Raphel Pherrer: “Record sentir-la per la televisió quan jo tenia tretze anys, i estava com espantat i admirat. Pherrer es movia als marges”.

Maria Hein

'Astronauta rimador' - Antònia Font

'Bandulés' - Pawn Gang ft. Bad Gyal

'Balada d'en Jordi Roca' - Guillem d'Efak

Si bé Maria Hein diu que podria haver triat “qualsevol” cançó d’Antònia Font, sentir Astronauta rimador en directe al concert del Primavera Sound aquest 2022 la va emocionar: “És una cançó molt diferent i em sembla brutal”. També va quedar fascinada en escoltar Bandulés, de la Pawn Gang i Bad Gyal: “Va ser la primera que vaig escoltar en què hi havia Bad Gyal, i trobar dancehall en català em va semblar increïble”. Una altra cançó que considera inoblidable és Balada d’en Jordi Roca (1967), de Guillem d’Efak. “És una peça que sempre m’emociona, conta una història molt profunda i pens que tothom l’hauria de conèixer i escoltar. És una cançó increïble”. 

Jorra Santiago

'Ara és tot' - Roger Pistola

'Tots Sants' - Roig!

'La terra és plana' - Quimi Portet

El músic de Manacor Jorra Santiago parla d’aquells que l’han influenciat com els seus “inoblidables”. I comença per Manacor, és clar: Roger Pistola. La cançó que tria és Ara és tot, (A punt i a part, 2015). “Anàvem a veure cada concert dels Kard’s Piken, el seu grup, i ens agafava una toquera i una assagera brutal. Això és el màxim al qual es pot aspirar: inspirar els altres a crear”. Un altre referent fou Red Ribbon, el germen del que seria Roig! El músic diu que Simó Femenies –veu i guitarres– “és un gran escriptor de cançons” i un dels intèrprets que més l’emociona. “I el primer disc de Roig! (homònim, del 2013) és una obra mestra pop plena de hits, poc se’n parla”. El disc inclou la cançó Tots Sants. El millor dels millors, però, segons Santiago, és Quimi Portet. “De petit escoltava compulsivament El Último de la Fila”. Quan va sortir el disc La terra és plana, el va comprar a Baba Discos (“us recordau de les botigues de discos?”) amb les pagues estalviades: “Em va petar el cap; és un disc tocat, gravat i mesclat de manera molt punk. Quimi Portet és el millor”.

Pau Franch

'Viure sense tu' - Antònia Font

'Amagada primavera' - Txarango

'In the night' - Oques Grasses

Viure sense tu, d’Antònia Font (de l’àlbum Antònia Font, publicat el 1999), és la primera cançó que ve al cap al cantant de O-ERRA, Pau Franch. “Fins que es va publicar aquest disc, dominava l’escena el rock català clàssic. Antònia Font canvià el paradigma”. Un altre tema gravat en la memòria de Franch és Amagada primavera, del primer disc de Txarango (Benvinguts al llarg viatge, 2012): “Fou el single del primer disc i era una proposta amb gran mestissatge: rumba, ritmes llatins...”. Sobreexplotat aquest estil, arriben Oques Grasses i una cançó en particular: In the night (Fans del sol, 2019):“Són tres dels grups que han marcat una mica les regles del joc del panorama més mainstream de la música feta en català”. 

Isidor Marí

'Bona nit, blanca roseta'

'Paraules d'amor' - Joan Manuel Serrat

'No em val haver viscut' - Toti Soler

Al músic eivissenc li costa triar tres cançons. Ho fa, però. Diu Bona nit, blanca roseta, cançó popular eivissenca que el va sorprendre pels seus “orígens antiquíssims”. Pensant en els anys juvenils, es refereix a Paraules d’amor (Com ho fa el vent, 1968), de Serrat: “Segurament m’ha marcat per qüestions emotives i sentimentals”, apunta. La darrera cançó que ens regala és una que, pensa, “deu ser poc coneguda”: “No em val haver viscut (Liebeslied, 1972) és un poema de Joan Vergés molt ben musicat per Toti Soler”. I diu que tant amb el poeta com amb el músic varen compartir moltes històries. Les cançons també són records. 

Joana Gomila

'Alenar' - Maria del Mar Bonet

'Cançó de les balances' - Ovidi Montllor

'Aquesta pluja' - Antònia Font

En demanar-li per tres cançons inoblidables, Joana Gomila tot d’una menciona una tonada de segar que va sentir cantar a madò Margalida Fullana: “No és un disc que em pugui posar, sinó que és un record en la memòria i necessita la imaginació per reconstruir-la”. Ara bé, per tal d’oferir tres propostes que pugui escoltar tothom, Gomila aconsegueix treure tres temes: Alenar, de Maria del Mar Bonet, que dona nom a l’àlbum que va treure el 1977. “I si he de ser honesta amb discos als quals torn, podria dir tota la discografia d’Ovidi Montollor i la d’Antònia Font”. I les cançons? De Montllor, Cançó de les balances; i d’Antònia Font, Aquesta pluja. 

Pau Debon

'Morros de cirera' - Tomeu Penya

'Ca de bou' - Tots Sants

'Flor groga' - Manel

El cantant d’Antònia Font recorda amb tendresa quan, amb son pare, sa mare i el seu germà, agafaven el cotxe per anar fins a sa Coma, a veure la família materna. “En aquells temps encara podies acampar dos o tres dies a la platja”. En aquell 600, que després va ser un Panda, hi va sonar molt el primer disc de Tomeu Penya (1980). Hi havia una cançó, Morros de cirera, que va marcar Pau Debon: “La lletra és preciosa, i la música també ho és”, assegura. De quan era un poc més gran, recorda de manera especial una cançó: Ca de bou, de Tots Sants, de l’àlbum que duu el nom de la cançó, publicat el 1991. “La tocàvem en directe amb el primer grup que vaig tenir, a l’institut. Ens encantava anar-los a veure, tenien un carisma especial”. Debon reconeix que és un gran seguidor del grup Manel i que, en general, tots els discos de la banda li agraden. Ara bé, hi ha una cançó que el va travessar per complet en escoltar-la i que encara li posa “la pell de gallina”: Flor groga, del disc 10 milles per veure una bona armadura (2011).