Les talaies, una prioritat pel Consell

PalmaA mitjan segle XVI, els habitants dels pobles costaners de Mallorca vivien assetjats i atemorits pels atacs marítims tant dels corsaris otomans com dels pirates berbers del nord de l’Àfrica. Les expedicions marítimes causaven por a la població local, que veia com invasors s’enduien botins tant de béns com de captius.

Segurament un dels pirates més il·lustres d’aquesta època va ser el corsari turc Turgut Reis. Aquest navegant, també conegut com a Dragut, va assaltar la vila de Pollença l’any 1550, uns fets que els pollencins continuen recordant cada 2 d’agost amb la festa dels moros i cristians.

Per defensar-se dels atacs d’aquest tipus, va ser necessari establir un sistema de torres de defensa que complementàs el sistema de vigilància que ja existia a la costa mallorquina. L’artífex d’aquest ambiciós projecte defensiu fou el manacorí Joan Binimelis, un capellà del renaixement que també va cultivar els camps de la medicina, la cartografia i l’astronomia durant entre els segles XVI i XVII.

El sistema de vigilància i defensa ideat per Binimelis establia un codi de senyals, que es feien amb fum durant el dia i amb foc durant la nit. D’aquesta manera, els avisos passaven de torren en torre fins a arribar al palau de l’Almudaina, a Palma, on se centralitzava el poder militar.

Les talaies, aquests monuments defensius construïts durant l’edat medieval i moderna a Mallorca, s’han convertit en part del paisatge costaner. Algunes, com la talaia d’Albercutx de Formentor, a Pollença, són una estampa característica del paisatge.

Així mateix, s’han convertit en fites per als excursionistes. Torres com la de Portocristo, al municipi de Manacor, són fàcilment accessibles des del nucli urbà. En canvi, d’altres, com la que hi ha a sa Calobra, al final del torrent de Pareis, requereixen una mica més de perícia.

Torrers

En el segle XVIII, va ser necessari establir les obligacions dels torrers per assegurar que treballaven en la vigilància i la defensa de la costa. Llavors era comú que els torrers es llogassin en alguna finca propera i així es garantien un sobresou. En aquesta època es publicaren les Ordenanses de les torres de foch del Regne, que establien la prohibició d’abandonar els llocs de vigilància.

Decadència i desús

Durant els anys trenta del segle XIX, França va conquerir el nord de l’Àfrica i va posar fi de manera definitiva a la pirateria que assolava Mallorca. A causa d’això, les torres de defensa perderen la seva utilitat i anaren caient progressivament en desús.

Tanmateix, les fortificacions encara foren utilitzades durant el segle XX per a la vigilància d’activitats relacionades amb el contraban i també durant la Guerra Civil i les dues guerres mundials.

Restauració i protecció

Aquesta setmana, el Consell de Mallorca ha aprovat una línia d’ajudes que ofereix als propietaris de les torres l’oportunitat de reparar o conservar les torres de defensa. Basant-se en la classificació de l’Institut del Patrimoni Cultural d’Espanya (IPCE), només hi podran optar les 26 que es consideren recuperables d’un total d’una seixantena. El Govern insular hi aportarà la mà d’obra especialitzada dels tècnics i operaris del Consell. Els propietaris, siguin particulars o ajuntaments, hauran de fer-se càrrec de la despesa de material.

Altres actuacions

Aquest programa té antecedents en una primera catalogació de les restes, feta l’any 1990, i un altre programa de restauració que el Departament de Medi Ambient va iniciar l’any 2004.

Per tal d’ordenar la restauració de les torres, el Consell permetrà als propietaris presentar-se a concurs públic cada quatre anys, ja que no es disposa de mitjans tècnics per fer totes les reparacions a la vegada. A més d’executar les obres, el Consell de Mallorca es compromet a encarregar-se de tramitar els expedients de cadascuna de les construccions defensives com a Bé d’Interès Cultural (BIC) amb categoria de Monument Històric.

Aquesta declaració permetrà als propietaris obtenir una sèrie de privilegis fiscals, però també suposa complir diverses obligacions: les talaies es convertiran en domini públic, no s’hi podran fer obres sense autorització i s’hi hauran de realitzar inspeccions i vetlar per la seva conservació. D’aquesta manera, es vol garantir que la inversió recuperin per sempre les torres per a la ciutadania.