La socialització dels infants

La socialització és un procés d’aprenenatge que ens farà aptes per a la vida social i ens permetrà integrar-nos en la comunitat en la qual vivim. Aprendrem un conjunt d’habilitats, el llenguatge, creences, normes i costums de la cultura en què vivim, maduraran les potencialitats físiques, intel·lectuals i morals. Això permetrà que ens identifiquem en un grup i ens hi sentim membres integrats.

Agents socialitzadors

- La família. És el primer i més important agent socialitzador. El model familiar pot canviar d’una cultura a una altra, però la funció és la mateixa: formar i integrar els infants en l’àmbit social. Des del naixement, la família és l’encarregada d’ensenyar-li el món, un llenguatge, estimular i educar, crear vincles, modelar els primers trets personals i socials del nin, imprescindibles en la primera infància per al desenvolupament futur.

- L’escola. S’encarrega d’educar i formar els nous membres de la societat. L’escola ensenya les matèries pròpies (llengua, geografia, matemàtiques...) i també habilitats que permetran al nin interactuar dins el funcionament escolar i fora (treball en equip, normes de convivència, adquisició de responsabilitats, col·laboració).

- Amb el grup d’iguals. Són els individus de la mateixa edat amb qui el nin es relaciona en l’escola i altres àmbits de la seva vida quotidiana. El contacte amb altres infants de situació similar a la seva i amb els quals es mantenen relacions d’igualtat li donaran una visió i comprensió distinta de la que li ofereixen la família i l’escola. Les relacions amb iguals, les interaccions, el joc, en definitiva, l’intercanvi d’experiències juguen un paper molt important en el desenvolupament social dels infants i en el desenvolupament en general.

- Mitjans de comunicació. En la nostra societat ocupen cada vegada un paper més destacat en la formació de les noves generacions. A través d’aquests, l’infant té accés a tota una sèrie d’experiències i nous coneixements. Els seus continguts proporcionen uns models de comportament i, a més, aquests continguts tenen un impacte superior al de qualsevol altra agent. Per això hem de controlar el temps i la qualitat dels continguts per tal que la seva influència sigui positiva.

Aquests agents, juntament amb el medi ambient i sociocultural, la classe social, els grups, clubs esportius, d’oci, contribueixen a la integració d’un individu en un grup i tots podem actuar en un moment donat com a agents de socialització.

Conductes socials

- A través d’un procés de descobriment:

Cap als 3-4 mesos, els infants comencen a descobrir les persones i a partir d’aquest moment posen de manifest les primeres conductes socials (somriure, plor, mirada...) segons la persona amb qui interactuen. Comencen a tenir interès cap a l’entorn, discriminen persones i mostren preferències davant uns o altres.

Als 6 mesos es creen vincles més forts amb els pares i familiars més pròxims i als 8 mesos s’origina un canvi en el coneixement social dels coneguts i estranys: coneix els familiars i comença a expressar emocions i interpreta diferents situacions socials.

A partir del primer any de vida, el nin amplia el descobriment dels adults i els seus rols a mesura que es va ampliant el seu repertori social. A partir d’aquesta edat els infants socialitzen, descobreixen el món a través de la interacció social i el joc amb objectes.

- A través del vincle:

L’afecció és un vincle que estableix l’infant amb els pares i les persones properes que li proporcionen una relació gratificant i una seguretat necessària per poder explorar el seu entorn de manera confiada.

Fins als 3 mesos el nin mostra interès i preferència davant les persones. Dels 3 als 5 mesos es crea una afecció als pares i persones més properes. I entre els 6 i els 8 mesos es produeix un vincle més fort amb els pares i els infants comencen a mostrar inseguretat davant els desconeguts.

Les amistats es caracteritzen per les mostres d’afecte mútues. Dels 2 als 3 anys l’activitat és més solitària, el nin descobreix el món a través del joc amb objectes. Als 3-4 anys els infants cerquen la companyía entre iguals per desenvolupar activitats. Als 6 anys ja es desenvolupen activitats amb altres corresponenets amb els jocs de regles i la seva qualitat dependrà de les experiències viscudes i les experiències positives amb els iguals.

- A través de l’acceptació:

L’acceptació està lligada a l’adaptació social i requereix reciprocitat. Moltes activitats a partir dels 3 anys passen a ser grupals, així es desenvolupen les amistats gràcies al joc, els amics són companys de joc i d’aquesta manera es crea una concepció d’un mateix i dels altres.

L’ésser humà és un ésser social. Tenim una herència biològica i una predisposició a la socialització, però necessitam aprendre a dominar tota una sèrie d’habilitats i coneixements per poder conviure en societat.

Naixem humans, però només arribarem a ser-ho mitjançant les relacions amb els altres humans.

Els humans naixem aparentment massa immadurs en comparació amb altres animals socials, és el que es coneix com a neotènia. Mentre que altres animals més o menys ràpidament s’aixequen, segueixen la mare, sobreviuen i es desenvolupen, els humans necessitam tota una vida per desenvolupar-nos com a tals a través de la socialització.

Durant els primers anys de vida, la plasticitat cerebral es troba en el moment més intens i és quan els infants estan més predisposats a l’aprenentatge; per tant, és importantíssim estimular aquestes capacitats des del seu naixement i atendre el seu desenvolupament integral, ja que aquests aprenentatges i aquestes primeres experiències marcaran la seva personalitat i seran la clau de l’èxit en el futur com a éssers socials.

Recomanacions

‘El pequeño salvaje’

Mostra la importància del procés de socialització i les conseqüències de la seva absència.

www.guiainfantil.com.

Pàgina web amb informació, idees i activitats per estimular el desenvolpament infantil.