El sentiment illenc preval per sobre de la nacionalitat balear
Els presidents dels quatre consells insulars opinen sobre quina és l’acceptació de la identitat col·lectiva que va introduir el nou text
PalmaL’Estatut del 2007 va suposar passar de ser una comunitat autònoma a ser una nacionalitat històrica, amb una llengua, la catalana, i una cultura que vertebren la identitat balear. Ara bé... realment tenim el sentiment que som balears? O som de la nostra illa, del nostre poble? Els presidents dels quatre consells insulars, els que han de ser els òrgans de govern de cada illa, responen en la mateixa línia.
L’article 1 de l’Estatut parla per primera vegada de “nacionalitat històrica” per referir-se al conjunt de les Illes, però el que posa sobre el paper no és el sentiment que hi ha al carrer.
“La identitat balear és complicada, perquè no té la força de sentiment identitari que té cada una de les illes”. Vicent Torres, president del Consell d’Eivissa, s’expressa en la mateixa línia que la presidenta del Govern, Francina Armengol, i creu que s’ha de “treballar per reforçar aquesta identitat i avançar cap a un model de federalisme interior”.
“No conec ningú que digui ‘som balear”. Miquel Ensenyat, president del Consell de Mallorca, va al gra sobre la identitat balear. “No existeix, però hem de caminar plegats”, diu. “Tenim consciència balear? No, no en tenim. No n’hem tinguda mai ni en tindrem...”, assegura el president de Mallorca, qui reitera que a les Balears no hi ha un sentiment de pertinença a una col·lectivitat. És una situació diferent de la que es viu a les Canàries, on sí que tenen aquesta consciència. Per què allà, sent una comunitat similar a la nostra, sí tenen aquest sentiment de pertànyer a una mateixa comunitat? Són més illes i estan més disperses, així que han reforçat aquesta consciència.
Des de Menorca, Maite Salord, presidenta del seu Consell Insular, comparteix l’opinió que “els habitants de les Illes Balears s’identifiquen sentimentalment cadascun amb la seva pròpia illa. Hi ha, evidentment, una realitat política i administrativa, la Comunitat Autònoma, que amb els anys ha anat creant vincles entre les Illes i que, per tant, configura una identitat política”.
El president del Consell de Formentera, Jaume Ferrer, també manifesta aquest punt de vista: “Jo no crec en el sentiment balear i no perquè no m’agradaria que en tinguéssim, sinó perquè crec que cada illa té el seu sentiment”.
Els presidents dels governs insulars coincideixen, el sentiment illenc supera el balear. “Les nostres arrels ens configuren en un sentiment de pertànyer a una illa”, afirma Torres. “Aquí, quan ens demanen d’on som, responem que som formenterers. Cada illa és una realitat diferent”, hi afegeix Ferrer.
Ensenyat també creu que a la resta d’illes de les Balears els ciutadans tenen més clar quin és el seu govern. En canvi, a Mallorca, on hi ha la seu del Govern balear, la cosa està més difosa. Així i tot, el nou Estatut, recorda Ensenyat, “és molt insularista i respon a la idiosincràsia de les Balears”. Respecte a defensar una identitat conjunta, “com més forts siguin els governs de cada illa, millor ens anirà”, puntualitza.
Per Vicent Torres, la identitat balear és important per reivindicar un millor finançament davant l’estat espanyol. “Som una comunitat que comparteix llengua, cultura, història i d’alguna manera un present i un futur, amb anhels d’un futur millor”, hi afegeix.
Salord creu que “hi ha una identitat cultural més àmplia, que compartim amb els altres territoris de llengua catalana, i que precisament, per reforçar la cultura a cada territori, han d’intensificar els seus vincles”. Ferrer conclou que, en el cas de Formentera, l’anomenada triple insularitat els ha proporcionat “una singularitat diferent”.
