EL DEBAT DE LA LEGISLATURA

La regulació del lloguer turístic torna a la casella inicial

El decret llei, aprovat ahir, deixa en mans dels consells i de Cort l’autorització de llogar en plurifamiliars
Els consellers Pilar Costa, Biel Barceló i Marc Pons varen comparèixer ahir després del Consell de Govern. / ISAAC BUJ

Biel Barceló ja se’n pot anar de vacances. El vicepresident va prometre no agafar-se ni un dia lliure fins que no resolgués l’embull generat per la regulació del lloguer turístic aprovada pel Parlament dia 18 de juliol. Ahir, el Consell de Govern va aprovar el decret llei que “restableix la seguretat jurídica de la modificació de la Llei del turisme”, en paraules del mateix Executiu. “La llei ja queda completa”, destacà Barceló, qui va afirmar sentir “satisfacció” per haver trobat una sortida “a pesar que ens ha duit mes feina de la que hauria estat necessària si des del principi tots haguéssim actuat amb més sentit comú i seny”, en una referència indissimulada a Podem.

El decret llei es publicarà dimarts al BOIB, segons va explicar, i entrarà en vigor el mateix dia. El Parlament l’haurà de ratificar, però, en un termini màxim d’un mes. Per tant, caldrà convocar un ple extraordinari, presumiblement en la primera setmana de setembre. Barceló va afirmar que el Govern té “assegurat” el vot dels grups parlamentaris que varen subscriure els Acords pel Canvi, inclosos Podem i MÉS per Menorca.

Recels fins al darrer moment

Els ecosobiranistes menorquins varen posar traves, a principis de setmana, a aprovar el decret llei si aquest es feia “per maquillar la negligència de Podem”. La formació apostava per recuperar només el polèmic article 49, el detonant de la polèmica una vegada Podem va aconseguir, gràcies als vots de PP i Ciutandas, deixar-lo talment estava redactat en la llei aprovada pel Govern Bauzá. La reforma, finalment, abraça més que aquest article. Els menorquins ho varen acceptar, segons assenyalen des de Vicepresidència, quan se’ls va garantir que la darrera paraula en els aspectes més polèmics de la regulació la tindrien els consells.

Així, el cèlebre article 49 quedarà redactat, finalment, tal com el Govern tenia previst quan va sotmetre la reforma a la votació del Parlament. Aquest reconeix com a “empresa comercialitzadora d’estades turístiques en habitatges les persones físiques o jurídiques que comercialitzen turísticament la totalitat d’un habitatge residencial”. En l’anomenada llei Delgado, només es preveia el lloguer en habitatges unifamiliars i aparellats. Per tant, no considerava els plurifamiliars, tal com sí que farà a partir de dimarts, quan es publiqui el decret llei. A canvi, Podem veu satisfeta l’exigència que el decret llei faci referència al famós concepte d’“emergència d’habitatge” tot i que, finalment, aquesta no serà declarada per llei a Palma i a Eivissa, tal com reclamaren insistentment.

Emergència d’habitatge

Les demandes de Podem cristal·litzen en un altre article, el 75, al qual s’afegeix que les administracions responsables d’identificar les zones aptes per al lloguer turístic han de tenir en compte i respectar una possible situació d’emergència en matèria d’habitatge. La potestat de declarar aquesta ”emergència en matèria d’habitatge” en qualque districte, municipi o illa correspondrà al Consell de Govern. Amb tot, serà la conselleria competent en matèria d’habitatge l’encarregada de tramitar el procediment. Per a això, però, haurà de disposar, de manera preceptiva, d’un “informe favorable del consell insular i de l’ajuntament o ajuntaments de l’àmbit de la zona de declaració en allò que afecti les comptències respectives”. Per tant, la clau la tindran els consells i els ajuntaments, tal com pretenia el Govern. L’acord polític segellat la setmana passada entre els socis de govern al Consell d’Eivissa, PSIB i Podem, en el qual es comprometien a no autoritzar el lloguer en plurifamiliars en el conjunt de l’illa “mentre no es resolgui la situació excepcional i d’especial complexitat d’accés a l’habitatge”, hauria estat clau per “desbloquejar” la posició de Podem, segons indiquen des del Govern. Amb tot, l’Executiu insisteix que els consells tindran la facultat, si ho creuen oportú, d’autoritzar el lloguer en plurifamiliars tot l’any.

Malgrat que les condicions objectives per les quals es podrà declarar l’emergència en matèria d’habitatge s’han de desenvolupar en un reglament que la Conselleria d’Habitatge ha d’aprovar en un termini de quatre mesos, el decret llei aprovat ahir ja inclou els indicadors a partir dels quals caldrà basar la declaració d’emergència. Aquests es poden consultar en la taula adjunta.

A banda de declarar l’emergència en matèria d’habitatge, el Consell de Govern haurà d’aprovar un pla d’actuació que reculli les mesures concretes per fer front a la problemàtica identificada. Aquest pla establirà mesures extraordinàries, entre les quals es preveu incloure ajuts econòmics per facilitar l’accés a l’habitatge o la suspensió de noves comercialitzacions d’estades turístiques en habitatges residencials, entre d’altres. La possibilitat d’aprovar ajudes econòmiques és un dels arguments que defensa el Govern per justificar que no es podia acceptar la petició de Podem de declarar l’emergència tot el terme municipal de Palma, per exemple. Això obriria la porta, segons varen assenyalar a aquest diari, a subvencionar l’accés a l’habitatge a la barriada de Son Vida, posem per cas.

Les sancions, a partir de dimarts

La pilota, doncs, queda a la teulada de consells i ajuntament de Palma. Fins d’aquí a un any, quan finalitizi el termini legal per què completin la zonificació i, per tant, puguin tornar a concedir noves llicències de lloguer turístic, no es podrà determinar amb propietat els efectes d’aquesta regulació aprovada en dos temps. Mentrestant, el Govern sí que podrà començar a aplicar el nou règim sancionador, que preveu multes de fins a 400.000 euros. Els habitatges plurifamiliars, que continuen sent il·legals, tal com va subratllar Barceló fins a la sacietat, podran rebre multes de fins a 400.000 euros. Les comercialitzadores, entre les quals hi ha plataformes com AirBnB, també podran ser sancionades si no respecten el que indica la llei: que hauran de comprovar que tota l’oferta que difonen respon als requisits fixats, especialment l’exigència que incloguin el número de llicència en els anuncis.

Barceló va indicar, a més, que el seu departament posarà en marxa a finals d’estiu un sistema on-line que faciliti les denúncies ciutadanes. Aquestes, però, no podran ser anònimes, va recalcar. Així mateix, Turisme ja treballa en una aplicació de mòbil que permetrà als clients de lloguer turístic a les Balears comprovar, fàcilment, si l’habitatge que han llogat disposa de llicència.

L’oposició en fa befa

Les reaccions polítiques no es varen fer esperar en un context en què va cridar l’atenció el mutisme absolut de Podem. La formació no va emetre cap comunicat per valorar l’acord ni cap dels seus membres va expressar-ne l’opinió, ja fos a través de les xarxes o responent a les peticions de l’ARA Balears.

El Pi es va mostrar molt crític amb la xifra de llicències concedides d’ençà de l’inici de la tramitació de la llei. I és que, segons va revelar IB3TV, només en els sis primers mesos d’enguany ja s’han concedit gairebé les mateixes llicències (2.701) que en tot el 2016 (2.670). De fet, només el mes de juliol, segons va dir Barceló, s’han registrat unes 1.900 peticions més. “El Pi ho diu des de fa mesos! La tardança en la regulació del lloguer turístic per part del Govern ha incrementat l’especulació”, va sentenciar la formació. El diputat Josep Melià va afegir que “l’única urgència per fer un decret llei existint una moratòria és intentar minvar el ridícul”.

Més punyent va ser la crítica del portaveu de Ciutadans, Xavier Pericay. “Podem ha demostrat una vegada més que, després de la pirotècnia parlamentària, no queda res, excepte el reflex d’un eslògan. Ningú sap el que significa emergència d’habitatge, ni ells mateixos, però n’han fet una condició sine qua non i el govern els ha complagut”, va afirmar. “Pinten més aviat poc”, hi insistí, “però necessiten demostrar el contrari. I el govern es presenta a aquest joc. Però, a l’hora de la veritat, els toregen. A la balear, és clar, sense fer sang”, va concloure.

EDICIÓ PAPER 08/08/2020

Consultar aquesta edició en PDF