Un musical amb gust mallorquí

L’estrena en castellà del musical ‘El tren de Sóller’ omple la sala Augusta

A les 21 h va sortir el ferrocarril de Sóller, on s’embarcaren tots els assistents a una comèdia de dues hores. La sala Augusta vestí els seus passadissos amb una catifa vermella que anava des de l’entrada del cinema fins a la sala 3, per celebrar l’estrena del que “serà el musical de l’estiu”, en paraules del director Pedro Vicary: El tren de Sóller.

La gran estrena

Els actors foren el reclam a l’entrada del cinema, mentre a l’interior els nombrosos assistents degustaven el càtering que havia preparat l’organització. La major part del públic era d’origen estranger, tot i que l’estrena es feia en castellà, però no hi faltaren els autòctons. No s’ho van voler perdre ni el regidor de Cultura de l’Ajuntament de Palma, Fernando Gilet, ni el gerent del Consorci per a la Música, Marcelino Minaya, entre d’altres.

La sessió fotogràfica que varen instal·lar a l’entrada fou copat, majoritàriament, pels actors i directors del musical. Era una estrena de pinyol vermell en la qual el director del musical, Pedro Vicary, recordà als assistents “que mai s’havia fet una cosa igual a Mallorca”.

La sala Augusta tornà als orígens, en què les seves instal·lacions eren un teatre. “Aquesta sala s’emprava per als camerinos i la sala gran era l’escenari”, explicà Joan Salas, gerent del cinema.

L’estructura que s’aixecava damunt l’escenari no deixava a l’atzar ni un detall del ferrocarril: els seients de fusta, el rellotge de l’estació, la cabina del tren i una pantalla on gaudir del paisatge de la serra de Tramuntana.

El musical

La funció tampoc no va descuidar cap element. Hi apareixen una actriu, alemanya de cap a peus; el maquinista del tren, mallorquí de soca-rel, acompanyat per la típica madona mallorquina; alemanys desorientats i càlids, anglesos gats, mallorquins estirats i orgullosos... Però tots bona gent.

Des del primer minut començaren les rialles. Els personatges es caracteritzaven per representar tots els estereotips possibles -tant bons com dolents- de les tres cultures predominants de Mallorca. La gràcia del musical és que no hi ha ningú que en surti més ben parat que l’altre, és un exercici per aprendre a riure’s un poc d’un mateix.

La música era producció de l’alemany Klaus Hillebrecht, qui tingué la idea original del musical. Ja fa uns quants anys que viu a Mallorca i explicà que “tenia ganes de donar a conèixer com són de veritat els mallorquins”. Així doncs, les seves cançons parlen de tradicions i de sentiments, el complement perfecte de la història, que explicava tot el context cultural necessari per entendre la personalitat de cada figura. Personatges de tota casta foren els protagonistes d’una nit d’estrena en què el tren musical de Sóller estacionà de manera definitiva a l’Augusta almenys fins al 20 d’agost.

EDICIÓ PAPER 04/07/2020

Consultar aquesta edició en PDF