Els mestres d’aixa, professionals que es fan lloc en un món nàutic globalitzat

Palmaen aquesta terra envoltada d’aigua salada, encara hi ha molta gent que ho desconeix tot sobre un dels oficis més antics de l’Arxipèlag: l’art de fer llaüts, gussis, bots, pasteres d’albufera o llanxetes felantixeres. Evoquen una illa passada, que es nodria essencialment dels fruits de la mar, menys concorreguda, de cases petites i fetes a mida humana.

Pep Florit és mestre d’aixa, una professió “en perill d’extinció” i que actualment té vuit o nou professionals del sector públic que s’hi dediquen a les Illes. L’especialitat d’aquesta activitat es vincula estretament a la calidesa de la fusta, l’element ancestral del món naval.

En aquest sector, que s’esforça per sobreviure en un món d’embarcacions de fibra, plàstic i de gran eslora, tot queda en la menudesa i en la necessitat de preservar un ofici atàvic, arrelat profundament a la identitat mallorquina. Florit va aprendre l’ofici al moll i a través del seu mestre, que li va transmetre de paraula bona part dels coneixements que ara té, a banda d’haver-hi invertit un bon grapat d’hores de pràctica.

Revalorar l’ofici

L’únic centre de formació reglada sobre aquesta professió que existeix actualment a l’Arxipèlag és l’Escola de Mestres d’Aixa del Consell de Mallorca. La finalitat de la seva existència és el manteniment i la revaloració d’aquest ofici tradicional. No obstant això, la formació que imparteix l’escola és, per Florit, “superficial” i “excessivament breu”. De fet, diu que “caldria fer-la més pràctica”, ja que “dos anys només donen marge per aprendre a esmolar les eines”.

El sector privat té a les Balears mitja dotzena de drassanes tradicionals, ubicades a Alcúdia, Manacor, Portocristo, Portocolom i Can Pastilla, i a Menorca hom troba el taller de mestre Huguet. La regeneració del sector “és difícil”, ja que avui dia “les coses van molt ràpid en un món globalitzat” i no queda temps per a l’aprenentatge d’un ofici a l’estil tradicional.

Boat Show Palma

A més, la indústria naval substitueix la fusta per materials més econòmics i resistents. Amb tot, les obres dels mestres d’aixa tornaran a aparèixer per segon any entre les naus que seran exposades a l’edició 34a de la fira internacional de vaixells que se celebra a Palma, el Boat Show, destinada als amants de la navegació i que cada any atreu milers de visitants de tot el món. Per Florit, però, el que fan els mestres d’aixa, que, “tot i existir des de sempre, no han estat fins ara tinguts en compte”, és una feina singular: “El primer element diferenciador és el tema sentimental”. La fusta és “més ecològica, menys contaminant”. Tanmateix, “el sistema de navegació és diferent, és slow sailing ”, i “forma part de la idiosincràcia de la nostra cultura”, puntualitza.

Singularitat

Per altra banda, bona part dels llaüts que els vells pescadors conserven són de fusta i no poden ser mantinguts pels moderns fabricants d’embarcació naval. “És també una qüestió de perfeccionament de la tècnica”, hi afegeix Florit. Durant aquesta època de l’any, els mestres d’aixa es dediquen a fer la varada, que és el manteniment en sec de les embarcacions per protegir-les i reparar-les dels danys que hagin sofert. Aquest és un “ofici de llarg recorregut”, ja que “fins i tot el jubilat continua aprenent de l’ofici”. No obstant això, Florit i els seus companys també dediquen temps a l’educació ambiental i a mostrar el s secrets de la professió a les escoles, amb l’objectiu d’evitar que la societat l’oblidi.

Redescobriment

El ‘Balear’ és un llaüt que fa la volta a Mallorca i ha transportat molts alumnes de diferents escoles de l’illa, molts dels quals desconeixien els seus principis més bàsics. “Ens sorpren el desconeixement total de molts al·lots, tot i que vivim en una illa”, comenta Florit, que creu necessari fer “pedagogia” i “donar continuïtat a l’ofici”.

Al final, “navegar amb una barca de fusta és molt diferent de fer-ho amb una d’un altre tipus”, afirma Florit. “Crec que tothom ho hauria de provar com a teràpia i, si la gent ho fes, el món aniria molt millor”, puntualitza. A més, en aquest gremi tan artesanal cada nau té una personalitat única. “No és el mateix un llaüt fabricat a Alcúdia que un altre fabricat a Palma”, ja que canvien les formes de navegació, “al nord bufa més la Tramuntana i a Ciutat bufa l’Embat”.

“Avui dia volam”, però, “al cap i a la fi, les naus de fusta són un transport que ja utilitzaven els fenicis”, recorda Florit. La del mestre d’aixa és una professió que “ha de quedar en la memòria”, diu, i explica amb orgull que el Consell vol reflectir la seva activitat al Museu Marítim. Amb tot, és una feina que no només ha d’estar en una vitrina, perquè continua viva.