La tradició de portar el cognom patern continua sent la primera opció

La balança s'inclina al costat dels pares i sembla que encara queda temps perquè el llinatge de la mare deixi de ser relegat al segon lloc

La tradició d'inscriure els nounats amb el llinatge patern en primer lloc es manté un mes després de l'entrada en vigor de la reforma de la Llei de Registre Civil, segons les dades recollides pel Ministeri de Justícia.

Dels 35.583 naixements que varen ser inscrits en els registres civils al juliol, només en 193 es va anteposar el cognom de la mare, a pesar que en aquest mes es va iniciar la reforma que va posar fi a la preferència del cognom patern per defecte, quan no hi ha acord entre els progenitors.

És més, el juny, quan encara es debatia al Parlament aquesta reforma, varen ser més els nounats que es varen inscriure amb el cognom de la mare en primer lloc. En 320 naixements, dels 36.420 que es varen produir, els pares es varen inclinar per aquesta opció.

La balança, per tant, s'inclina al costat dels pares i sembla que encara queda temps perquè el llinatge de la mare deixi de ser relegat al segon lloc.

I això que ja l'any 1999 es va reformar la llei perquè es pogués alterar l'ordre dels cognoms, és a dir, que es pogués posar el de la mare en primer lloc si els pares ho consensuaven.

Uns 23.000 menors de tot l'Estat porten de primer cognom el de la mare des que es va aprovar aquesta normativa que va permetre als progenitors, només si hi havia consens, invertir l'ordre tradicional dels llinatges, en el qual prevalia el del pare, segons dades de la Direcció General de Registres i Notariat.

Des de 2001 fins a 2016, un total de 22.671 nounats varen ser inscrits amb el cognom matern en primer lloc, als quals caldria sumar els dels anys 1999 i 2000, que no consten perquè no estan informatitzats.

El major increment es va produir des de 2008, quan se'n varen registrar 1.187, o el 2011, quan es varen superar els dos mil (2.337).

EDICIÓ PAPER 28/11/2020

Consultar aquesta edició en PDF