PRESSIÓ HUMANA
Balears 21/05/2017

El ‘carril guiri’ s’obre pas contra la massificació

Prop de 200 persones convocades per ‘Ciutat, per a qui l’habita’ varen recórrer places i carrers

Anna Schnabel
3 min
El ‘carril guiri’ s’obre pas contra la massificació

PalmaMapa a la mà, xancles amb calcetins, crema solar a dojo, ulleres de sol i crits de “Where is the cathedral?” o “Paella, paella!”. Així s’ironitzà ahir un clam social contra la massificació turística. Prop de 200 persones disfressades assistiren al ‘carril guiri’, una marxa convocada per la plataforma ‘Ciutat, per a qui l’habita’, el moviment ciutadà que lluita per visibilitzar el malestar que la turistització de Palma fa patir als seus residents estiu rere estiu.

Els assistents, que varen partir de Cort i arribaren a la plaça Quadrado una hora més tard, varen circular per alguns dels carrers i les places de Palma que més sofreixen la sobreocupació, davant la mirada desconcertada dels turistes que passejaven, compraven o seien a les terrasses dels bars. La ruta va ser convocada, així mateix, amb la intenció de “donar informació als turistes que passen per la ciutat i en quina situació estan els seus habitants”, tal com va explicar una de les membres de la plataforma.

Ventall de problemes

La turistització de la ciutat, l’augment desorbitat dels preus dels habitatges -“només aptes per a la butxaca dels visitants adinerats”-, botigues de productes bàsics que desapareixen i són substituïdes per “restaurants hipsters, gelateries i botigues de souvenirs”, espais comuns que són “envaïts per terrasses” i la “ massificació i l’exagerada pressió humana que fan insofrible la vida quan arriba l’estiu” varen ser els punts calents del manifest, que va llegir un dels membres de la plataforma a la plaça Major i que va treure a llum un malestar social que ja no és nou.

“Many local residents are forced to move out. Enjoy your stay”, deien alguns dels cartells que recorrien els carrers. Els pisos turístics foren l’epicentre del terratrèmol assenyalat pels manifestants. Els discursos dels assistents mostraven una vegada i una altra la necessitat d’unes polítiques contundents contra un avantprojecte de llei de turisme massa permissiu. L’acció responia a una “reacció ciutadana de gent que es veu agreujada i que expressa el seu parer davant la conversió dels habitatges en una mercaderia turística”, afirmava Macià Blàzquez, conegut geògraf ecologista de l’illa, que també hi era present.

Davant de totes les problemàtiques que la plataforma va exposar, Blázquez sostenia que ara és el moment de fer pressió social perquè el Parlament balear elabori polítiques decreixentistes i que “la modificació de la Llei del turisme no acabi convertint l’habitatge en una mercaderia turística”. Segons Blàzquez, l’actual avantprojecte planteja una legalització de l’ús per a l’ allotjament turístic de pisos i afavoreix, encara més, la desregulació del sòl, de manera que s’obre la porta a l’especulació, encara que els responsables polítics “no ho volen admetre”. Una altra de les membres de la plataforma que varen convocar la marxa va explicar que les reivindicacions se centraven en la problemàtica del lloguer turístic: “Cal fer un incís en aquest tema perquè vulnera els drets de molts ciutadans: el seu dret a l’espai públic o dret a l’habitatge. Igualment, a conseqüència d’aquesta gentrificació tan marcada, també s’estan produint casos de mobbing, per exemple, i “és urgent posar fre a aquesta situació límit, per no parlar del que passa a Eivissa, on tots aquests problemes són encara més dramàtics”.

“Hem de defensar que les ciutats són per als habitants i han d’acollir els visitants de la millor manera, però no havent de pagar el preu que ens en facin fora”, va afirmar Manel Domènech, veí del barri de Canamunt. “Ja hem entregat la ciutat al turisme i ara pretenem vendre el més íntim que tenim, que són les nostres llars”, hi va afegir.

Accions col·lectives

La plataforma ‘Ciutat, per a qui l’habita’ és una xarxa d’entitats que estan sensibilitzades amb les problemàtiques derivades de la “turistització” de Palma i, segons va exposar durant la lectura del manifest, pretén impulsar un espai assembleari que permeti “rompre l’aïllament entre zones”, “fomentar la solidaritat i la resposta comuna davant els conflictes provocats pel turisme”, “realitzar accions col·lectives” i “elaborar propostes a curt i a llarg termini per tal de revertir la turistització”.

stats