ELECCIONS INTERNES

Podem avança les primàries a les Balears i les realitzarà al juny

Càrrecs i militància demanen a Camargo que presenti una candidatura

Les primàries de Podem a les Balears es duran a terme, finalment, abans de l’estiu, previsiblement durant el mes de juny. En un primer moment, des de la formació dels cercles havien manifestat la voluntat de convocar l’assemblea ciutadana després de l’estiu, però el secretari d’Organització de les Illes, Alejandro López, explica que des de la direcció estatal “es va recomanar fer-ho abans i des d’aquí no hi veim cap objecció”.

Les eleccions es farien simultàniment a les Canàries, a Múrcia i potser també a Aragó, i l’actual secretari general, Alberto Jarabo, assegura que és molt millor avançar-les perquè és una manera d’evitar que el procés intern coincideixi amb moments importants, com la negociació dels pressupostos del 2018: “Fent-ho d’aquesta manera, tancam una fase i començam, després de l’estiu, un curs nou, així evitam que les negociacions ens trobin amb la creació dels nous òrgans”, explica Jarabo.

Falta de consens

No obstant això, aquesta no és una idea compartida per tota la direcció del partit a les Illes, ja que ahir, durant el Consell Ciutadà Autonòmic (CCA) en què es va anunciar la proposta, hi va haver, a més dels nou vots a favor, sis vots en contra de la convocatòria de primàries i una abstenció.

Segons el reglament del partit, és necessari que l’òrgan de direcció aprovi les eleccions amb el vot favorable de tres cinquenes parts dels seus membres i, com que durant la reunió d’ahir no va ser així, ara haurà de ser el consell de coordinació de la formació o el mateix secretari general el que doni el tret de sortida al procés.

“Des del consell de coordinació hem de posar-nos d’acord amb l’estatal perquè es farà una campanya coordinada per a totes les comunitats”, explicava ahir Jarabo, “i, a partir d’aleshores, hi haurà tres fases: la presentació de documents, la presentació de candidatures i la votació”.

L’actual secretari general assegura que “no descarta” presentar-se a la reelecció i que, tot i que les eleccions es duran a terme mesos abans del que estava previst, hi ha temps per desenvolupar el procés. López, per part seva, afirma que “des de Vistalegre II sabíem que hauríem de fer un procés intern per adaptar-nos als canvis que s’hi varen aprovar”, de manera que “tothom qui hagi volgut treballar en la creació d’un equip ha pogut anar fent-ho”.

Hi ha un sector del partit que creu, en canvi, que es tracta “d’un avançament electoral en tota regla” i que, si bé després del congrés estatal es va fer una aposta per abaixar el ritme, la decisió d’ahir accelera els temps sense sentit.

Camargo, candidata?

En aquest sentit, hi ha qui considera que l’actual secretària política, Laura Camargo, hauria de fer una passa endavant i presentar una candidatura i postular-se com a nova secretària general. Fonts properes a qui és la portaveu parlamentària de la formació asseguren que Camargo ho està valorant, sobretot per les peticions que fan càrrecs i militància, però també es demana prudència, perquè és encara prest per parlar de llistes i candidatures (les eleccions no estan oficialment convocades, encara).

En qualsevol cas, hi ha veus dins del partit que critiquen la decisió de realitzar les primàries abans de l’estiu perquè això posa traves a la creació d’una llista unitària liderada per Camargo, que necessita més temps per fer-se realitat.

Sobre la possibilitat que es presentàs una llista per part del sector crític que va signar el manifest de Sineu a finals de l’any passat, fonts de la formació expliquen que és “difícil”, perquè aquelles persones que tenen oberts processos per part de la comissió de garanties no poden presentar-s’hi. En aquell moment, els militants signants del manifest demanaven més “transparència i democràcia” dins del partit i volien tant el cessament de la direcció autonòmica com la convocatòria urgent d’eleccions internes.

Després de les primàries del juny haurà de fer-se un procés específic per triar els nous membres de la comissió de garanties democràtiques, que en el cas de les Balears va desaparèixer després de la dimissió del seu secretari jurídic, qui va deixar el càrrec quan es varen publicar unes gravacions en les quals feia xantatge a una membre del consell ciutadà autonòmic.

Amb les eleccions a les Balears (i en cas que es facin alhora també a Aragó), Astúries serà l’única comunitat on encara hi haurà pendent un procés de renovació de les direccions per adaptar-se als documents aprovats a Vistalegre II.

EDICIÓ PAPER 04/07/2020

Consultar aquesta edició en PDF