Quan anar al metge i a l’escola és tota una odissea

PalmaEls intèrprets de la llengua de signes i les persones sordes reclamen a les institucions que contractin més professionals per poder garantir que aquest col·lectiu pugui accedir als serveis públics en les mateixes condicions que la resta de la població.

Denuncien que no hi ha intèrprets ni a la sanitat ni a l’ensenyament públics, cosa que deixa les persones amb discapacitat auditiva en una situació de desigualtat a l’escola i d’autèntic “maltracte psicològic” als centres hospitalaris.

“Si vas a Urgències, com contactes per demanar un intèrpret?”, es demana Jairo Mosquero, expresident de la Federació de Persones Sordes de les Illes Balears i professor de llengua de signes a Ilsba, una entitat privada que treballa per millorar l’accessibilitat de les persones sordes i que dóna servei d’interpretació al Parlament i a l’Ajuntament de Palma.

Mosquero explica que “sense intèrpret, no pots entendre ni què et diu la infermera ni si t’estan cridant per megafonia”. Per ella, “n’hi hauria d’haver un a cada planta dels hospitals”.

L’Institut Mallorquí d’Afers Socials (IMAS), que depèn del Consell, disposa de dos intèrprets de llengua de signes, als quals s’hi afegeix puntualment la intèrpret adscrita al gabinet de premsa de la institució insular. Mitjançant una sol·licitud prèvia de l’usuari del servei, la seva tasca consisteix a acompanyar persones sordes al metge, al notari, o a fer qualsevol gestió davant de l’Administració.

“´Tres intèrprets són insuficients”, certifica la seva companya a Ilsba, la intèrpret de llengua de signes Elianne Scarafile, que opina que “la Conselleria de Salut hauria de disposar d’un centre de comunicació” que garantís que les persones sordes poguessin tenir un professional que els ajudàs a comunicar-se amb el personal sanitari.

Les solucions per al pacient sord consisteixen a contractar un intèrpret privat, una opció cara, o anar acompanyat d’un familiar. En aquest darrer cas, segons diu aquesta intèrpret, “el pacient perd la seva autonomia i privacitat. Es pot donar el cas que el metge li digui al pacient que té càncer i l’acompanyat no li vulgui contar”. Scarafile reivindica “un accés a la sanitat pública sense barreres” i que “es reconegui la importància de la interpretació”. Afirma que “tot i que solen acompanyar a persones sordes de manera voluntària, no som una ONG ni tutors, som professionals”.

Sonia Sard, l’única intèrpret de què disposa la Federació de persones sordes i que, com Ilsba, també dóna servei al Parlament, denuncia que “si un sord té un accident no té cap manera de comentar què li passa”. Sard considera que els tres intèrprets de l’IMAS “són insuficients, n’hi hauria d’haver més. Si la sanitat pública té 4.000 professionals, perquè no en pot tenir cinc, o sis o set més, i que siguin intèrprets de llengua de signes?”.

“Bicicleta sense pedals”

Els intèrprets també denuncien que la Conselleria d’Educació no disposi d’intèrprets per als estudiants sords. “Un al·lot no pot passar-se sis hores llegint els llavis”, diu Elianne Scarafile, que també denuncia “els que ensenyen els nins sords a oralitzar per intentar normalitzar-los”, tot privant-los, així, de l’oportunitat d’aprendre la llengua de signes.

“Un nin sord a l’escola és com un que va amb bicicleta, però sense pedals”, diu Scarafile, i lamenta que hi hagi “famílies que no estiguin d’acord amb els signes i ho vulguin arreglar amb logopedes i audífons”.

Sard afirma que “els nins sords perden informació, fet que provoca l’abandonament escolar”. Està contractada a temps parcial “perquè la Federació no disposa de gaire recursos, no tenim cap conveni estable amb l’Administració”.