SALUT

Realitat virtual per a persones amb alzhèimer

La utilització d’aquesta tecnologia en pacients amb demència podria contribuir a l’alentiment de l’aparició del deteriorament cognitiu

La utilització terapèutica de la realitat virtual no deixa de créixer. Aquesta tecnologia s’està començant a aplicar ara en el tractament de malalties neurals, en demències i en l’envelliment normal per afavorir que les capacitats cognitives es mantinguin a més llarg termini.

“El que s’està veient en estadis inicials d’aquests estudis és que en l’envelliment normal s’estan potenciant algunes capacitats cognitives com la memòria i l’atenció i, fins i tot, en malalties com l’alzhèimer, una malaltia neurodegerentiva progressiva per a la qual no tenim cura ni tractament efectiu, la realitat virtual pot ajudar a treballar també la memòria i l’atenció, que són les primeres funcions que es degeneren”, assegura Diego Redolar, expert en neurociència i director del Cognitive Neurolab de la UOC.

L’aplicació d’aquesta tècnica parteix d’uns estudis que es varen iniciar fa una desena d’anys a San Francisco amb persones amb envelliment normal i persones amb demència. Els investigadors varen veure, explica Redolar, que l’ús dels videojocs en diferents plataformes feia que l’envelliment fos més saludable, que hi havia una tendència a mantenir millor les capacitats cognitives en tot allò referent a la memòria i a l’atenció i que, en el cas concret de malalties com l’alzhèimer, s’observava un retard en l’aparició de la primera simptomatologia. “D’alguna manera, tècniques com la realitat augmentada o la realitat virtual permeten reclutar més estructures neurals que són importants. És una eina més potent que els videojocs en dues dimensions i, per això mateix, els nous estudis segueixen aquesta línia”, assevera Redolar.

Qualitat de vida

 
“No tenim evidència científica que serveixi per frenar la malaltia, però sí que podem dir que els estam donant qualitat de vida, i això és molt important”, assegura Sergio Oliveira, representant de Khora, una empresa danesa que ha posat en marxa recentment un projecte que utilitza aquesta tecnologia en persones amb alzhèimer. L’aplicació de Khora, que es va presentar a Palma en el marc de l’Atlàntida Film Fest, permet descarregar experiències de la vida quotidiana com anar en autobús o passejar per un parc i, a més a més, els usuaris poden gravar els seus propis vídeos per recrear situacions familiars que han viscut les persones que ara tenen alzhèimer. “Són experiències simples però molt poderoses. Hem vist el potencial que té i estam desenvolupant aquest projecte amb diferents municipis de Dinamarca i també amb el suport de professionals de la salut”, apunta Oliveira.

“El que realment activa el teu cervell són les experiències que tens a la vida real, siguin virtuals o reals”, afirma Morten Haulik, tècnic de Khora. En aquest sentit, Redolar reconeix que, “quan es fan estudis de neuroimatges per veure quines àrees s’activen, si els poses en situacions en 3D hi ha moltes més àrees vinculades amb les capacitats de navegació, d’atenció, que s’estan reclutant d’una manera més marcada, fa que el cervell es mogui, el manté actiu”.

L’expert en neurociència precisa, però, que la realitat virtual s’hauria d’utilitzar en el moment en què es detecten els primers indicis que una persona podria tenir demència.“Tal vegada es podria aconseguir que la simptomalogia aparegui més tard, és a dir, aconseguir l’alentiment de l’aparició de la simptomatologia clínica, sobretot del deteriorament cognitiu”, comenta.

“També té un impacte social”, assegura Haulik, ja que “poden viure experiències des de casa, interactuar amb la gent del voltant, i els manté actius”. Així mateix, la realitat virtual podria millorar l’actitud de les persones amb alzhèimer perquè no només tenen alteracions en el processament cognitiu, sinó que també poden patir alteracions emocionals importants. “Sobretot en les fases inicials, quan la persona és conscient del que li passa, si està en una situació de monotonia o immòbil, la percepció personal de la malaltia pot ser molt negativa, i amb aquestes tècniques s’intenta que l’enfocament que tingui el malalt sigui més positiu”, explica.

EDICIÓ PAPER 28/11/2020

Consultar aquesta edició en PDF