Pere Gabriel: “La repressió obrera a Mallorca després de la guerra va tenir una virulència molt forta”

PalmaLa seva obra El moviment obrer a Mallorca (1973) va suposar l’inici de la recuperació de la memòria d’un segment de la població oblidat durant el franquisme. A l’àmbit personal, Pere Gabriel (Terrassa, 1945) admet que l’estudi va ser clau en la seva formació com a historiador. El darrer número de la revista Randa ha volgut retre homenatge al catedràtic de la Universitat Autonòma de Barcelona (UAB). Les fundacions Ateneu Pere Mascaró i Emili Darder l’han convidat a Palma, aquesta setmana, amb motiu de la presentació de la publicació.

Els homenatges reconforten o fan sentir-se vells?

(Riu). Vell, ja tinc assumit que ho som. En tot cas, sí que és una satisfacció. Bàsicament, perquè quan algú es recorda de la feina feta durant tant de temps vol dir que ha tingut algun sentit. Per tant, estic content.

A vós se us considera el pioner en l’estudi del moviment obrer a Mallorca...

Sí, el llibre té molt de significat pel moment en el qual es va fer. És un pont entre les coses que havien passat abans i les que en aquells moments s’havien amagat o prohibit. Això coincideix en el temps amb altres estudis com els del pare Massot o Gori Mir. Entre tots, vam tornar a posar damunt la taula una certa història amb professionalitat. Això no és tan senzill com ara pot semblar. En aquells moments la història contemporània es considerava que no era història, perquè no hi havia distància.

Són els darrers anys del franquisme. No devia ser fàcil...

Fàcil, no. De les fonts escrites, jo podia usar les que em deixaven veure. Però el que costava més era parlar amb la gent, el testimoni oral era molt difícil.

Us va sorprendre trobar un moviment obrer a Mallorca?

Molta gent té la idea que, si no hi ha grans fàbriques i molt de fum, no hi ha obrers. Això no és veritat. A l’obrer, no cal cercar-lo només a la fàbrica Krupp fent camions o grans canons de metall. I, tanmateix, a Mallorca també hi havia fum.

Influí la insularitat en el moviment obrer?

Sí, evidentment. Mallorca és particular de la mateixa manera que ho són València i Barcelona. A Mallorca, per exemple, des dels inicis del segle XX, hi ha una forta emigració a Sud-amèrica i, d’això, no se’n parla. Jo destacaria, a més, que la insularitat propicia un manteniment més solidificat de les relacions entre el camp i la ciutat i de tot el que significava la interrelació agrària i industrial.

Quin biaix ideològic va tenir el moviment obrer a Mallorca?

Aquí hi ha una tradició anarcosindicalista molt important i continuada des de la I Internacional. El que passa és que en el primer terç del s. XX acaba sent hegemònic el socialisme del PSOE i de la UGT. Això, però, no vol dir que sigui exclusiu.

Un PSOE que no se sentia gaire còmode amb les relacions que el socialisme mallorquí tenia amb Joan March...

Així és. Sobre el tema de March, jo destacaria una sèrie d’articles de Montserrat Parats en què ho explica molt bé. Perquè March el que va fer va ser comprar una sèrie de terres, possessions dels gran poders anteriors (els mauristes); les feia trossets i les venia als pagesos que tenien necessitat de terres. I això, a un determinat socialisme, ja li anava bé perquè, tot i que, evidentment, entenien que March era un burgès capitalista, almanco era més modern que els altres. I, al cap i a la fi, estava duent a terme una reforma agrària, que no era la socialista però sí era progressiva.

I, això, March ho aprofita bé...

És clar, perquè li va millor un moviment obrer reformista que un de confrontació i de xoc. També és cert que molts socialistes treballaven a les fàbriques de March i això ho complicava tot. I, és clar, si tu ets March i poses una sèrie de terres en mans d’una sèrie de persones i crees un banc que els dona crèdit... Doncs, d’alguna manera, aquesta gent es converteix en deutora en l’àmbit polític. La jugada li surt rodona i genera un nou caciquisme. Tot això mentre fa negoci.

Quina és l’evolució que experimenta el moviment obrer a partir de la guerra civil?

La guerra implica una repressió espectacular i brutal contra el moviment obrer, en molts sentits. A més, dura molt. A Mallorca tothom es coneix i no hi ha tantes possiliblitats d’escapar-se, com a mínim dins l’illa. El sotrac traumàtic del que significa la guerra, per la banda de la repressió contra les esquerres, és molt important.

Diríeu que més important que a altres indrets de la Península?

Sí. Amb una virulència i unes repercussions personals, íntimes, privades i molt, molt, molt fortes.

Considerau rellevant tota la tasca que s’està fent darrerament per la memòria històrica?

És molt important, com a mínim, posar damunt la taula que hi ha hagut unes generacions que han patit una veritable repressió. A més, amb coses que poden semblar exagerades o retòriques però tenen importància. Al mort, no li deixen ni la làpida. Li lleven, fins i tot, la identitat. En aquest sentit, la tasca és molt important per normalitzar.