Publicitat
Publicitat

Microplàstics, de la mar als peixos, al plat i a la sang

Els residus mil·limètrics entren a la cadena tròfica

Les conseqüències ambientals de la presència massiva de plàstics a la mar, a més de les evidents, es tradueixen principalment en afeccions a la fauna marina per asfixia o per inanició quan queden fragments de plàstics dins els tubs digestius que impedeixen l’entrada d’aliment i que acaben amb la mort de l’animal. Emperò també hi ha una contaminació molt més subtil, que és la que es produeix a causa dels composts químics que duen aquests materials i que es van alliberant a poc a poc dins l’aigua. Altres impactes són que aquests materials poden esdevenir ideals perquè s’hi adhereixin espècies invasores, que acaben estenent-se sense conèixer fronteres.

Emperò una altra conseqüència molt greu derivada de la contaminació marina per plàstic no prové precisament dels residus voluminosos, sinó d’aquells que són imperceptibles fins i tot a l’ull humà. “El problema és la degradació del plàstic, que es fragmenta en partícules mil·limètriques que poden acabar sent de la mida del fitoplàncton”, explica el científic del CSIC, especialista en plàstics a la mar, Rafael Sardá.

És el que s’anomena microplàstic: petites partícules de plàstic que mesuren entre 1 i 5 mil·límetres. Un fenomen que “ambientalment és igual de greu o més que la contaminació per plàstics més grans”, adverteix Raquel Vaquer, biòloga marina de la Universitat de les Illes Balears. La desfeta de bosses de plàstic o d’envasos està darrere d’aquesta problemàtica, emperò la proliferació de productes cosmètics cada vegada més complexos també hi tenen la seva part de culpa. “Els exfoliants, que tenen petites boletes de plàstic, també acaben a la mar a través de les canonades”, apunta la investigadora científica.

La gravetat dels microplàstics consisteix que amb la tecnologia existent actualment no hi ha manera possible que siguin eliminats dels oceans. Un altre efecte negatiu sobre l’ambient és que els excrements del zooplàncton són menys densos pel plàstic que contenen i suren. “El fet que s’enfonsin ajuda a eliminar carboni de les capes superiors dels oceans, és a dir, a pal·liar el canvi climàtic. Si no s’enfonsen per mor dels plàstics, pot tenir conseqüències negatives per a l’escalfament global”, conclou.

Emperò més enllà dels impactes ambientals, el fet és que els microplàstics acaben entrant a la cadena tròfica, marina i terrestre. Els experts adverteixen que, sobretot, acaba en el sistema digestiu d’animals marins, i en el cas d’invertebrats com musclos o crancs, també s’ha observat com s’han acumulat microplàstics a les brànquies. Tot això, ineluctiblement, acaba al plat. I de les nostres taules, a la nostra sang.

Un estudi realitzat als Estats Units sobre l’exposició dels humans als químics dels plàstics, l’autora del qual, la química mallorquina Antònia Calafat, en donà compte en un simposi duit a terme a la Georgia State University, revela que la major part de persones de sis anys o més estan exposades als productes químics derivats del plàstic. En una enquesta feta des de 2003 per biomonitoritzar la presència de químics a la sang i a l’orina humana, es conclou que el 90% registrava presència de Bisphenol A o BPA, el plàstic que s’utilitza per fer botelles d’aigua o envasos d’alimentació. Tot i que aquest estudi no analitza específicament la relació entre l’alimentació i aquesta presència, pel científic Luis Francisco Ruiz-Oregón és “evident que hi ha una connexió”.

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 10/12/2017

Consultar aquesta edició en PDF