Balears 02/11/2016

Memòria Històrica ja cava en les entranyes obscures de Porreres i troba les primeres restes humanes

Comença l'exhumació de més d'un centenar de persones assassinades durant la Guerra Civil i enterrades en una fossa comuna en la qual ja han trobat un braç i un crani

Miquel Barceló
3 min
Una bandera republicana i una altra comunista han saludat l'inici de recuperació de molts desapareguts.

PorreresMemòria Històrica, sota la supervisió institucional del Govern, ha començat aquest dimecres l'excavació de la fossa comuna de Porreres a la recerca de les restes de més d'un centenar de persones de 30 pobles diferents de Mallorca, que foren portades a aquest poble i afusellades durant la Guerra Civil. Els historiadors consideren que a Porreres s'hi troba la fossa més gran per excavar, tenint en compte, per exemple, que a Manacor, un dels punts més sagnants del conflicte bèl·lic del 36, molts dels assassinats foren amuntegats i cremats.

L'equip dirigit per l'especialista en exhumacions, el metge, antropòleg i professor en medicina legal i forense, Francisco Etxeberria, pocs minuts més tard de la roda de premsa, ha fet ja les primeres troballes, com un braç i un crani, que per la seva disposició indiquen que serien les primeres restes de persones desaparegudes i assassinades durant la Guerra Civil.

Porreres vol posar llum sobre la desaparició de desenes de mallorquins, tal vegada centenars, durant la Guerra Civil espanyola. La consellera de Transparència, Cultura i Esports del Govern, Ruth Mateu; la batlessa de Porreres, Xisca Mora; la presidenta de Memòria de Mallorca i portaveu de la Comissió Tècnica, Maria Antònia Oliver; el president de la Comissió de Memòria Històrica de l’Ajuntament de Porreres, Joan Barceló, i l’antropòleg i director de l’Equip d’Exhumació de la fossa del cementeri de Porreres, Francisco Etxeberria, han presentat el pla de recuperació de les restes dels assassinats per falangistes. El doctor Francisco Etxeberria, de la Sociedad de Ciencias Aranzadi, dirigirà les tasques arqueològiques i antropològiques per tal d’identificar les víctimes que es troben enterrades des de fa 80 anys al cementeri a partir de determinada documentació que situa el punt on foren sepultats un nombre indefinit de mallorquins.

Un equip d’arqueòlegs, antropòlegs i alumnes universitaris han iniciat els treballs, que tenen una durada indeterminada i que anirà en funció dels avanços en les exhumacions. Etxeberria ha explicat que les anàlisis de laboratori s'aniran fent a mesura que vagin apareixent les restes humanes. Aquesta actuació es du a terme en el marc de la Llei de fosses del Govern balear. Es calcula que es podrien trobar les restes d’unes 130 republicans que foren afusellats a la part posterior de l’oratori de la Santa Creu, devora el mateix cementeri. L'equip d'Etxeberria fa feina amb una quinzena d'especialistes i ha treballat en unes 500 fosses, on ha localitzat 8.000 esquelets a la resta de l'Estat.

Autoritats, experts en exhumacions i voluntaris sobre la fossa comuna on s'ha començat a excavar.

"En dos dies sabrem com es varen fer els enterraments", ha explicat el director de l'exhumació. "Es treballarà amb tota normalitat, sense cap trastorn amb comprensió social i institucional", ha subratllat el doctor Etxeberria. La consellera Mateu ha qualificat com a "important la jornada en què es recupera la dignitat de moltes persones". Per la batlessa "és una qüestió de justícia" l'obertura de la fossa, que es farà, ha dit, amb total respecte als propietaris de ninxols afectats. Per part seva, Maria Antònia Oliver, també amb la seva condició de familiar de dues víctimes enterrades a Porreres, ha mostrat agraïment al Govern per la seva "valentia" de voler fer justícia als familiars que no saben res dels seus avantpassats, simplement que un dia se'ls endugueren i no tornaren mai més a casa.

D'altra banda, Bartomeu Garí, un historiador que ha treballat en la recerca de dades referides a la fossa comuna de Porreres, ha agraït a la gent que durant anys ha reivindicat la recerca dels desapareguts la seva lluita incansable, que s'ha expressat a l'acte d'obertura del lloc on es pensa que s'hi podrien trobar els cossos de molts desapareguts.

L'excavació iniciada aquest dimecres s'avança a la possible exhumació que podria haver arribat per via judicial dels jutjats de Manacor, atenent una comissió rogatòria d’un jutjat de Buenos Aires que tramita una denúncia internacional de familiars de víctimes espanyoles, en què es demanà la identificació de les restes que es troben a la fossa comuna del cementeri de Porreres. Cal destacar que la mateixa informació sobre el pla de treball d'exhumació que durant aquest dimecres s’ha oferit a la premsa es donarà aquest dijous a afectats i veïns de Porreres. La sessió informativa l’ha organitzada l’Ajuntament i tindrà lloc al saló de plens municipals a partir de les 18 hores.

stats