L'origen del brot de 'Xylella' a Balears continua sent una incògnita
El rastreig dels primers exemplars infectats no ha permès demostrar que el bacteri es va importar de la Península
PalmaMés de 500 mostres han estat incapaces de determinar l'origen dels primers positius de 'Xylella fastidiosa' detectats a les Balears. Així ho recull la Comissió Europea en el primer informe de conclusions de la visita que va fer a l'Arxipèlag a mitjan juny. “L'àmplia expansió i la presència de diferents subespècies de 'Xylella' ens fan pensar que l'erradicació serà molt difícil d'aconseguir”, conclouen els experts europeus.
En aquest sentit, després de fer un seguiment exhaustiu dels vivers d'on provenien els primers exemplars detectats a Mallorca (tres cirerers i un exemplar de 'Polygala myrtifolia'), destaquen que en el cas dels arbres fruiters, s'ha rastrejat un viver a Catalunya, d'on es van enviar els arbres a l'Arxipèlag i un altre a València, d'on provindrien originàriament. Després de prendre 400 mostres ha estat impossible concloure que l'origen de la infecció es trobava en aquests punts. En el cas de la planta ornamental, que provenia d'un viver andalús, es va arribar a la mateixa conclusió després de practicar 130 mostres.
Retrets al Govern i els controls als ports
Aquest primer informe de conclusions afirma que els controls establerts als aeroports per evitar que els passatgers s'enduguin plantes de l'illa, una de les primeres mesures que es van imposar, a principi de febrer, donen un “nivell raonable” de garanties. En canvi, alerten que els controls als ports són “menys sistemàtics”.
La Comissió Europea també carrega contra el sistema d'inspeccions del Govern, que, segons considera, “no ofereix un retrat complet de l'inici del focus”. La delimitació de les zones d'infecció tampoc no seria tan "precisa" com seria desitjable, segons remarquen els experts. També s'han detectat "endarreriments" en l'eliminació d'alguns exemplars infectats, en ocasions per les "dificultats d'identificar-ne el propietari". Amb tot, admeten que el laboratori de Sanitat Vegetal, on es fan les anàlisis, fa un “ús eficient de les instal·lacions limitades” de què disposa, tot i que retreu que no es reanalitzin les mostres que donen negatiu, una mesura que les autoritats europees consideren que limitaria els riscos. En definitiva, conclou que “els plans d'acció i contingència proporcionen un marc apropiat per a les mesures de control”. En aquest sentit, destaca també “l'alt nivell de compromís” dels implicats.
L'informe també subratlla que, durant la visita, les autoritats espanyoles no els van informar de les sospites d'un positiu al País Valencià, que va ser confirmat una setmana després que partissin.
Darrera actualització de dades
Les darreres dades de la Conselleria de Medi Ambient assenyalen que, a dia 25 de juliol, s'havien detectat 341 positius a partir de 2.384 mostres. D'aquestes, 222 es troben a Mallorca, 78 a Eivissa i 41 a Menorca. No hi ha novetats sobre les subespècies detectades a cada illa. La 'pauca', la més mortífera de totes, continua detectada exclusivament a Eivissa.
