L’estiu que trencàrem la corda
Els hotelers culpen el lloguer vacacional d’una saturació turística que no es tradueix en més rendibilitat ni redunda en el benestar de la població
PalmaAllò de morir d’èxit ha deixat de ser una frase feta per espantar mals auguris. D’advertència ha passat a realitat. Fa temps que les Balears no treuen profit -ni econòmicament ni socialment de l’increment de turistes-. Ho diu la Fundació Impulsa, independentment i poc sospitosa de rebutjar la principal -pràcticament única- indústria de l’Arxipèlag. Un ciutadà de les Illes guanyava l’any 2000 una mitjana 28.163 euros. El 2014 no assolia els 23.000. Una pèrdua del 18% de la renda real, resultat de comparar el Producte Interior Brut per càpita durant els darrers anys agafant els preus constants de 2010. No hi ha cap regió europea que hagi patit un procés negatiu tan intens, tot coincidint amb un període en què el nombre de turistes ha augmentat constantment. La corba descendent de la renda per habitant que sembla no tenir. Amb les estadístiques laborals a la mà, la població ocupada en el sector turístic creix de manera similar al nombre de turistes, segons l’Enquesta de Població Activa, però el cost salarial mitjà per treballador baixa. El turisme genera treballadors... pobres.
2016: Un any de canvi i convulsió
La causa de tot plegat: els rècords successius que presenten les estadístiques dels ports i aeroports conviuen amb una caiguda dels guanys que els nostres visitants deixen. Entre el 2004 i el 2008 la despesa mitjana per turista ja creixia per sota de l’IPC, i el 2008 ja va començar a baixar.
Entre el juny i el setembre d’enguany, s’han fregat els 8,8 milions de turistes (un 9% més que el 2015), però la despesa mitjana ha estat de 1.038 euros, un 1,6% menys.
En acabar l’any, les Illes hauran superat, per primera vegada a la seva història, els 14 milions de visitants. ‘14 turistes, un amic’ hauria de ser el lema d’una hipotètica campanya de promoció. Les alarmes haurien d’estar enceses.
No hi ha cap símptoma que la situació d’inestabilitat que viuen països ‘competidors’ com ara Tunísia i Egipte, i que fa que Balears sigui una ‘destinació refugi’, tingui un final a curt i mitjan termini; l’Administració autonòmica no gestiona els fluxos de passatgers ni per mar ni per aire; l’impost de turisme sostenible no ha servit -tampoc no s’havia plantejat amb aquest objectiu- per regular les entrades, i les carreteres, les platges i els recursos hídrics no poden absorbir ja tanta densitat poblacional els mesos de temporada alta.
Tot plegat ha generat una sensació d’angoixa als residents que ha pres carta de naturalesa. La percepció ha esdevingut estadística. El 82% dels enquestats per IBES ha apreciat un increment de la massificació aquest estiu. El sondeig de Gadeso va en la mateixa línia, vuit de cada deu ciutadans han notat la saturació i el 61% considera que s’ha de posar límits a l’arribada de turistes.
El mes d’abril, unes pintades ompliren el centre històric de Palma refusant les conseqüències del turisme sense control. Varen ser polèmiques i també visionàries. Les parets van parlar. Qualque cosa més que una anècdota (basta recordar les virulentes reaccions que provocaren en els sectors més reaccionaris de la societat). Davant aquest escenari, davant la sensació popular i el pes de les dades objectives que assenyalen que ens hem passat de frenada, els hotelers miren només cap a un costat: el lloguer vacacional; consideren els pisos turístic el forat per on passen aquells que saturen la nostra geografia.
Mentrestant, el Govern progressista no se sap bé cap on mira.
L’acció més contundent de les executades per la Conselleria de Turisme, liderada pel vicepresident, Biel Barceló (MÉS), va ser una campanya publicitària presentada el mes d’agost amb la intenció de “conscienciar la ciutadania sobre la necessitat de ser receptius al turisme de qualitat i, a la vegada, trobar l’equilibri que permeti gaudir de les oportunitats que ofereix com a font de generació d’ingressos i llocs de feina”. La iniciativa es va fer pública, segons fonts de l’Executiu, per justificar que estava feta i pagada. La patronal li va donar suport i la presidenta de la CAEB, Carmen Planas, es va fer la foto amb els polítics. La indignació del GOB fou immediata i agafà forma de protesta davant les portes de la Conselleria. El món al revés.
Què fer amb el lloguer turístic?
Per mirar de compensar la inacció del seu departament cap a la saturació, Barceló presentà dia 12 desembre un esborrany de modificació de la Llei turística, que conté mesures per regular el lloguer vacacional. Una de les propostes estrella és que siguin els propietaris, per majoria, qui decideixin si els pisos d’edificis plurifamiliars es lloguen o no a turistes. De moment, el text no ha convençut cap actor del sector, i tampoc els ecologistes.
Cal recordar que, segons el Consell de Mallorca, de les 123.000 places distribuïdes en uns 20.000 habitatges que s’estima que hi ha a l’illa, un 13% es troben a Palma i un 40% estan situats en sòl rústic. La resta es distribueix entre urbanitzacions de la costa i els nuclis urbans de l’interior. En el cas de Ciutat, el 90% dels habitatges que es lloguen a turistes és il·legal.e
