CINEMA

Laura Gost: “Volem que Woody Allen vegi el nostre curtmetratge ‘Woody and Woody”

Escriptora i comunicadora, firma el guió dels curtmetratges d'animació Chat vol dir moix i Hostal Orión

Laura Gost (sa Pobla, 1993) és graduada en Comunicació i es decanta per l’escriptura -predominantment narrativa-, si bé els darrers anys ha escrit algunes obres de teatre que han estat publicades i representades. Firma el guió dels curtmetratges de ficció Chat vol dir moix (2016) i Hostal Orión (en fase de preproducció) i, ara, del curtmetratge d’animació Woody & Woody (2017), dirigit per Jaume Carrió. El 2016 va guanyar l’Art Jove de Literatura amb el relat L’escriptora de contes.

De la primera dramatúrgia a l’èxit?

Vaig escriure Woody & Woody el mateix matí que em vaig assabentar d’una edició cinèfila de Teatre de Barra en la qual calia escriure una obra de teatre breu inspirada en un director de cinema, i no vaig tenir cap dubte sobre el fet que Woody Allen seria el cineasta que homenatjaria en aquella peça. Afortunadament, Woody & Woody ens va donar moltes alegries, i el fet que avui aquell text damunt paper hagi arribat a ser un curtmetratge d’animació amb la veu del doblador oficial de Woody Allen ha superat totes les meves expectatives.

Com adaptau la peça de microteatre al llenguatge cinematogràfic?

En realitat, jo em definesc, per sobre de tot, com una gran lectora i una gran consumidora de cinema. És cert, però, que en matèria de literatura sempre he preferit la narrativa al teatre. En conseqüència, Woody & Woody no em sembla una peça típica de microteatre, perquè per començar té un excés de diàleg i una falta d’acció que no són gaire propis d’aquell format. Adaptar Woody & Woody al llenguatge cinematogràfic va suposar bàsicament agilitar encara més la conversa eliminant-ne tot allò que disminuís el ritme o l’atenció de l’espectador. La resta d’elements que contribueixen a l’èxit de l’adaptació ja s’aparten del meu mèrit o treball com a guionista, perquè recauen en les admirables tasques d’altres professionals.

Com aconseguiu que Joan Pera sigui la veu de Woody & Woody ?

Des del primer moment, el curtmetratge d’animació Woody & Woody es va enfocar com un homenatge per partida doble: una demostració d’admiració a Woody Allen, per una banda, i també un reconeixement a la veu inconfusible de qui n’és el doblador oficial a Espanya des de fa més de tres dècades, per l’altra. Joan Pera esdevenia una peça fonamental per a l’existència del projecte i no sé com hauríem quedat si de sobte ens hagués dit que no. Com que per sort, en el moment d’intentar convèncer-lo, ja teníem el magnífic cartell d’Ángel Luque i tot el guió enllestit, vàrem poder enviar-li una gran quantitat de material i ell es va fer ràpidament una idea de la nostra proposta, que va acceptar sense fer-nos esperar. Estam profundament agraïts a Pera per la seva generositat i per haver esdevingut el nostre còmplice en aquest regal per a Woody Allen.

Com ha estat el procés de creació?

Quan el guió va estar enllestit, vàrem rodar la pel·lícula al plató del CEF com si es tractàs d’un rodatge convencional per a una pel·lícula de ficció. Tot seguit va venir el muntatge i, a continuació, el doblatge amb Joan Pera. La ingent tasca d’animar els personatges ha suposat un volum de feina increïble per a Adri Bonsai i Tomeu Mulet, els quals han rebut l’ajuda de diferents alumnes del CEF. A tot això cal sumar-hi la banda sonora original que firma Miquel Àngel Aguiló i tota la tasca del nostre sonidista Ruben Pérez per crear l’univers sonor de la pel·lícula. El director, Jaume Carrió, ha estat qui ha capitanejat la coordinació dels diferents departaments durant aquests dos anys i mig de feina: Woody & Woody sense ell seria com Woody Allen sense ulleres.

Les dones estan agafant força en el món del cinema?

Jo em consider més escriptora que cineasta. M’agrada pensar que homes i dones tenen les mateixes capacitats per crear, imaginar i tirar endavant projectes. Crec que la indústria del cinema encara arrossega una herència masclista molt arrelada i que està massa carregada de perjudicis i estereotips, però això passa també en altres àmbits. La dona que crea ha de ser lliure en tots els sentits, i si una es convenç del seu talent, de la seva capacitat i de la seva intel·ligència, cap persona masclista de pensament reduccionista que vulgui convertir-la en un estereotip mediocre guanyarà mai una batalla dialèctica amb ella.

Quin recorregut té aquesta peça?

Ara per ara hem estat seleccionats en cinc festivals. La idea és continuar anant a festivals per l’Estat, que és on la veu de Joan Pera funciona millor, i tenim preparada una versió per a la seva distribució en l’àmbit internacional. Després d’això, creim que el reclam de Woody Allen és sempre atractiu, i ens agrada pensar que una peça així podria encaixar en alguna mena de retrospectiva de Woody Allen o fins i tot com a extra en el Blu-Ray d’alguna de les pel·lícules que fa cada any.

Creis que Woody Allen veurà el curtmetratge? Li agradaria?

Naturalment! Aquesta seria la fita definitiva, i vull continuar pensant que és viable que Woody Allen l’arribi a veure. Creim que la seva reacció podria ben bé ser positiva. A mode d’anècdota, contaré que hi ha un acudit a la pel·lícula que fa al·lusió a l’equip americà dels Yankees. Doncs bé, quan ja havíem anat a Barcelona a doblar els diàlegs amb Joan Pera, érem encara dins l’avió i de sobte em va envair el temor que en realitat fossin els Knicks l’equip del qual és fan Woody Allen, i clar, ja no hi havia marxa enrere. Al final, però, vàrem comentar amb en Jaume com d’increïble seria rebre una nota de Woody Allen després de veure el curt que digués: “Moltes gràcies, m’ha agradat molt. Però som dels Knicks”.

EDICIÓ PAPER 15/06/2019

Consultar aquesta edició en PDF