URBANISME
Balears 15/10/2016

L’absurd territorial es manifesta a Cala d’Hort

La llicència d’un complex de 1.000 m2 en una zona doblement protegida d’Eivissa, contra la voluntat de tres administracions progressistes, deixa al descobert la ineficàcia dels mecanismes de protecció

Jaume Vinyas
5 min
PARATGE IDÍL·LIC 
 Els terrenys on es pretén erigir el complex tenen vistes a l’illot del Vedrà.

PalmaLa possible autorització d’un complex residencial de 1.000 metres quadrats en una zona doblement protegida d’Eivissa ha deixat en evidència fins a quin punt la disparitat de criteris i la imbricació de competències entre les administracions balears dificulten la protecció del territori. El polèmic projecte urbanístic es troba a Cala d’Hort, en un paratge que té la consideració d’Àrea Natural d’Especial d’Interès (ANEI) i Lloc d’Interès Comunitari (LIC).

L’Ajuntament de Sant Josep s’escuda en dos informes favorables de la comissió de medi ambient (Cmaib). Des de la Conselleria, asseguren que el Consistori disposa d’altres eines per denegar les obres. El Consell, per la seva banda, va recórrer el primer informe favorable però va acatar-ne el segon, en el mateix sentit. Fonts de la Conselleria confirmen que, davant d’un segon recurs del GEN-GOB, hi ha un compromís per enviar un tècnic a redactar un tercer informe, però, per ara, no està prevista la data de la visita. L’Ajuntament té fins a mitjan novembre per resoldre l’expedient. Les tres administracions són a mans de partits progressistes.

Un embull d’informes i competències

La confusió amb la “jurisidicció” a la qual pertanyen els informes favorables de la Cmaib afegeix més complexitat a aquest assumpte. El director, Antoni Alorda, explica que els informes no van passar per les seves mans. “Aquest tema”, subratlla,”és estricament de Xarxa Natura”, que depèn de la Direcció General d’Espais Naturals i Biodiversitat.

El procediment, explica, és el següent: totes les activitats que es vulgui desenvolupar en zones LIC (com és el cas de Cala d’Hort) requereixen un informe previ que determini si hi haurà repercussions en el subjecte protegit, en aquest cas, una espècie endèmica de ginesta. Aquest primer “filtre” passa pel subcomité de Xarxa Natura, que depèn del comitè tècnic de la Cmaib. En cas que el subcomitè determini que el projecte té repercussions, passa a un altre subcomitè, el d’Avaluació de l’Impacte Ambiental (AIA). En el cas de Cala d’Hort, el subcomitè de Xarxa Natura va determinar que no hi havia afectació en la ginesta i l’informe va passar a la direcció general, que és qui la va signar. En cas d’haver estat desfavorable, l’informe hauria passat a l’AIA, que presideix Alorda. La confusió, admet, radica en què tots dos subcomitès estan, formalment, sota el paraigues de la Cmaib perquè així es va decidir durant l’anterior legislatura. La Conselleria vol reorganitzar aquest entramat però encara no ho ha fet. Alorda vol deixar clar, per tant, que, tot i que l’informe és formalment de la Cmaib, no ha estat ell, el seu president, qui l’ha avalat amb la firma.

Dit això, Alorda considera que “hi ha elements suficients i importants de protecció del territori que permeten no autoritzar aquesta edificació”. La pilota passa, però, a l’Ajuntament. I és que la Direcció General d’Espais Naturals i Biodiversitat només pot manifestar-se respecte de l’espècie protegida. Els tècnics, en dues ocasions, han determinat que, tot i que la zona està protegida, en l’espai concret on es pretén edificar la ginesta no en quedaria afectada. La plataforma ciutadana Prou!!! ha acusat, en un comunicat, la Conselleria d’elaborar un informe “gens rigurós i elaborat a distància”.

Alorda no té inconvenient a admetre que, si el tercer informe fa marxa enrere, “podrem dir que ens hem equivocat”. Però alerta: “Els informes els fan tècnics, no polítics”. I reitera que la Conselleria no pot fer res més que manifestar-se sobre la ginesta. “Aquí hi ha una trampa”, conclou, “s’utilitza un informe molt específic sobre l’afecció a un hàbitat per extreure una conclusió molt extensiva del seu abast”.

Arribats a aquest punt, recau en el Consistori la responsabilitat de cercar altres fòrmules per denegar la llicència. El regidor d’Urbanisme, Ángel Luis Guerrero, és pessimista sobre aquesta qüestió: “La capacitat de maniobra que pugui tenir el Consistori no està clara”, va declarar dijous a Diario de Ibiza.

Una de les fórmules que proposa el Govern és al·legar l’impacte paisatgístic. Guerrero, però, va declarar que aquest argument era “subjectiu”, tot i que el complex està situat en un indret que té vistes directes a l’illot del Vedrà. Guerrero no va respondre divendres a la petició de l’ARA Balears per ampliar el seu punt de vista.

Una de les claus d’aquest conflicte recau en el fet que, tradicionalment, els consistoris han acatat els informes de la Cmaib, tot i que només estan obligats a fer-ho quan són desfavorables. Amb tot, quan han estat favorables també n’han assumit els arguments. A Formentera, però, acaben de denegar vuit llicències que tenien informe favorable.

El cas de Formentera

El Consell, en funcions d’ajuntament, va denegar, el dia 20 de setembre, un total de vuit llicències en diverses zones de l’illa protegides per la Xarxa Natura 2000. Els expedients s’arrosseguen des de fa gairebé 10 anys i, per tant, es van acollir a una disposició addicional de les normes subsidiàries de 2010, que reconeixia el dret dels expedients a continuar el seu camí tot i les noves figures de protecció imposades, que prohibien l’edificació a Xarxa Natura.

La Cmaib va emetre un informe desfavorable, durant el Segon Pacte de Progrés, i set de favorables, durant l’anterior legislatura. El Consell, segons explica la consellera de Territori i Turisme, Alejandra Ferrer, va desconfiar de la disparitat de criteri i va revisar els expedients. “Com que ens quedaven dubtes vam tornar a mirar tota la part mediambiental. I què vam descobrir-hi? Que ens aquells informes no s’havien tingut en compte els informes d’APR (Àrea de Prevenció d’Incendis)”. En aquests informes, explica, es detallava que, en alguns casos, caldria deforestar fins a 7.000 metres quadrats de l’illa per poder donar seguretat a la casa i complir així amb la normativa d’incendis. Si s’haguessin aprovat aquests expedients, s’hauria hagut d’envair propietats veïnes per deforestar-ne una part.

Ferrer explica que van demanar a l’actual equip de la Cmaib una revisió dels informes, però que se’ls van denegar al·legant que havien estat elaborats amb criteris tècnics. Amb tot, se’ls va instar a prendre una decisió en base a tota la documentació recopilada, i així ho van fer. “Al final, els mateixos ajuntaments i consells hem de començar a ser conscients de quina és la nostra feina i és el que les sentències ens estan indicant”, diu. En aquest sentit, la consellera recorda la sentència de ca ses Castellones, un altre enrevesat expedient judicial amb més de 10 anys d’antiguetat, en què el Consell ha estat condemnat a pagar una indemnització d’1,5 milions d’euros. Llavors, diverses comissions “superiors” també havien emès informes favorables a la demolició d’un edifici històric i a la concessió d’una llicència d’edificació que després es va suprimir. “Finalment, la sentència ens dóna a entendre que, per més que hi hagi informes superiors, el responsable és qui realment dóna la llicència. Per tant, nosaltres”.

En tot cas, el serial dels expedients no ha acabat perquè n’hi ha tres de similars que encara estan pendents d’avaluació i el Consell dóna per fet que alguns dels vuit propietaris als quals se’ls ha denegat la llicència recorreran aquesta decisió.

stats