Eivissa, 10 anys de lluita antiautopistes

Palma17 de febrer de 2006. 20.000 persones, una cinquena part de la població, surt al carrer a Eivissa per cridar “no volem autopistes”, un crit de guerra que ciutadans de tota casta, edat i ideologia aixecaren contra els projectes d'autovies que impulsava el Govern de Jaume Matas i que concentraren la major oposició ciutadana a un projecte institucional que es recorda a l'illa.

Han passat 10 anys d'aquelles imatges d'enfrontament i lluita, amb antidisturbis arribats de la Península, amb gent fermada a les finques que va acabar arrasant l'asfalt, amb desallotjaments forçats, i molta, molta tensió. “Era un combat desigual, però nosaltres teníem la dignitat del nostre costat, la decència, la defensa d'un model sostenible on no hi tenen cabuda les infrastructures concebudes a escala peninsular que no aporten res, destrossen el paisatge i ens hipotequen”, afirmava ja fa uns anys Neus Prats, una de les cares del GEN-GOB, qui guarda orgullosa algunes fotografies de quan els agents la treien de les finques perquè es pogués construir l'autopista a Sant Antoni i la de l'aeroport.

Dues obres que avui encara es paguen i són la major despesa pública que té diàriament l'Administració a Eivissa i que molts experts han criticat, perquè la distància entre Eivissa i Sant Antoni no justificava aquesta impactant intervenció que sacseja els recursos públics 10 anys després.

Les veus crítiques, inclosos els partits d'esquerra, atribuïen a interessos d'Abel Matutes l'execució de les autopistes. En roda de premsa, l'exministre va retar els qui l'apuntaven amb el dit: "Dono 300.000 € a qui em relacioni amb interessos amb l'autovia. De FCC no tenc accions, només som conseller. I a mi també em perjudica la carretera”, va afirmar. La seva filla Stella era aleshores responsable d'obres públiques al Consell d'Eivissa i va insistir una i altra vegada als periodistes: “És una obra autonòmica”, llevant-se així qualsevol responsabilitat al respecte.

Per això, perquè encara hi ha molt de debat obert, una dècada després el GEN recorda amb una exposició aquells anys tan durs i tan plens d'emocions durant els quals el conflicte per la terra va arribar, segurament, al seu punt àlgid. Un bar emblemàtic de Sant Josep, Can Jordi, on també es fa segurament la millor música en directe de l'illa, acull aquest homenatge als defensors del patrimoni natural i del paisatge eivissenc. “Fa 10 anys, l'illa d'Eivissa, de 570 km2, ja havia superat de molt la seva capacitat d'acollida turística. Costa saturada, platges massificades, infraestructures com les depuradores infradimensionades i pus salinitzats. Era el moment d'aturar i reflexionar, de posar els beneficis al servei de la qualitat de vida. Però l'avarícia no té fre. Arribaren les autovies, 20 quilòmetre de destrossa territorial”, assegura l'organització en la presentació d'aquesta exposició, que s'ha inaugurat aquest dijous, a Can Jordi.

Ca na Palleva va ser el bastió ciutadà i ecologista d'aquella lluita. Aquella finca, propietat de Margalida Tur, on va viure 50 anys, i abans els seus pares, va ser punt de trobada, d'unió i també d'espera als antidisturbis. Era potser el personatge més conegut dels 500 expropiats forçats. Una família ideològicament de dretes que no entenia de cap manera com es destruia una casa de pagès, a més de moltes altres. Desenes d'habitatges, finques i negocis en actiu varen patir l'arribada de l'asfalt “sense cap debat previ, sense opció de pensar una mobilitat sostenible, sinó només per fer rics a uns quants”, recorda Neus Prats.

L'ecologista lamenta que “en aquests moments, sembla que no en tinguin prou i s'està tramitant un pla de carreteres que preveu seguir escampant l'asfalt per l'illa. Cap a Santa Eulària primer, cap els Amunts i ponent, després. Cap força política defensa ja la sostenibilitat i el seny. Tots governen pels que manen i cap per aturar la ipmarable davaluació i mort d'aquesta illa”, assegura Prats.

El GEN ha demanat una i altra vegada a les autoritats del Consell, en mans de l'esquerra, i també al Govern, que aturi tots els projectes d'ampliació de carreteres i, sobretot, de construcció d'autovies. I que s'enceti un veritable debat sobre “quina Eivissa volem per als nostres fills”.