Carles Amengual: “Els homeòpates no som metges alternatius, som metges”

PalmaEl doctor Carles Amengual (Selva, Mallorca, 1956) va ser l’introductor i primer director acadèmic del diploma de postgrau en medicina homeopàtica de la Universitat de Barcelona-Les Heures, el 1995, uns estudis que el 2004 es van transformar en el màster que la UB ha anunciat que deixa d’oferir per al curs vinent. Davant d’aquesta decisió i el qüestionament de la medicina homeopàtica (una situació que ell assegura que es repeteix cada cinc o deu anys), Carles Amengual dóna dades històriques, es refereix a proves científiques i sobretot demana que no es fomenti la confusió i l’intrusisme. Metge, biòleg i també llicenciat en humanitats, Amengual va fer l’especialitat de medicina homeopàtica a Mèxic, el primer país del món que la va oficialitzar, l’any 1894. Va ser president de l’Acadèmia Medicohomeopàtica de Barcelona (1991-1999) i president de la Lliga Mèdica Homeopàtica Internacional (2001-2004).

Què us sembla la decisió de la Universitat de Barcelona d’eliminar el màster d’homeopatia?

La UB és una de les facultats de medicina més prestigioses, per això mateix hi implantàrem els estudis de postgrau el 1995, dirigits precisament als que ja són metges. Per aquesta mateixa raó, és del tot necessari mantenir els estudis. Si no es mantenen, es fomentarà encara més l’intrusisme i la mala praxi. Es promou que practiquin l’homeopatia persones que no són metges, i això provoca una gran confusió, a més de servir interessos espuris. Tampoc hauríem d’oblidar que Catalunya té una gran tradició i prestigi en medicina homeopàtica, que entrà a Barcelona el 1827, i entre els primers metges que la practicaren hi havia dos degans de la Facultat de Medicina, un dels quals fundà, el 1890, l’Acadèmia Medicohomeopàtica de Barcelona (AMHB). L’AMHB, juntament amb la resta d’acadèmies d’aquesta especialitat, defensa un decàleg que com a primer punt diu que “la pràctica de la medicina homeopàtica és d’ús exclusiu del metge homeòpata”.

L’homeopatia s’inclou sovint a la llista de teràpies naturals i alternatives.

Aquí és on es genera precisament la confusió principal. Els homeòpates no som alternatius, som metges. I no hi ha metges alternatius, com no hi ha pilots d’aviació alternatius. Jo no voldria anar de Palma a Barcelona amb un pilot alternatiu. Tampoc no hi ha medicines alternatives, hi ha medicines i entre aquestes hi ha les homeopàtiques.

Hi ha nombrosos estudis que asseguren que no existeix evidència científica sobre els efectes de les medicines homeopàtiques més enllà del placebo.

Som el primer que defens que hi ha d’haver evidències científiques. De fet, són molts els estudis que ho demostren. Sense anar gaire enfora, al mes de maig al Congrés Nacional d’Homeopatia, que se celebra a Donostia, hi ve un premi Nobel de medicina, Luc Montagnier, que ha demostrat l’efecte de les ultradilucions, de les nanopartícules que contenen les medicines homeopàtiques. Són evidències científiques, el que passa és que no es pot explicar des del punt de vista químic, sinó des del fisicoquímic, sobretot físic. Si fem una anàlisi química a una substància diluïda no trobam matèria, s’ha de fer una anàlisi espectroscòpica, que és per on va la investigació. De la mateixa manera, els efectes són físics i no químics. El que cercam és la sintonització física.

En tot cas, què hi ha de la capacitat de suggestió de l’homeòpata i d’autosuggestió del pacient?

Fa 30 anys que practic la medicina homeopàtica en aquest despatx. A vós us sembla que podria viure 30 anys de l’efecte placebo? No hem de tractar els pacients de beneits. Funciona també amb els infants de sis mesos, amb els animals i amb les plantes. Placebo? Al món hi ha uns 10.000 metges homeòpates i uns 300 milions de pacients. Entre persones que practiquen la medicina natural hi ha molt intrusisme, però també hi ha molts professionals seriosos. En tot cas, qui engana és aquell que ven a uns 1.000 euros un títol d’especialització amb un curs de nou mesos, unes poques hores setmanals o a distància, sense demanar estudis previs i amb un treball de final de curs de cinc pàgines (mirau la web de l’Institut Homeopàtic de Catalunya). És clar que qui compra aquest títol també vol ser enganat. Entenc perfectament la indignació dels que hi estan en contra. A mi també m’indigna.

On són els límits de la medicina homeopàtica? Si tenc un càncer i vinc a veure’l, què em farà?

A veure, tant si té un càncer com una grip, el primer que faré com a metge és un diagnòstic complet. Li demanaré les proves que facin falta. S’ha de saber que no estam en contra dels antibiòtics, el que passa és que el pacient sol venir quan està ple d’antibiòtics i intenta millorar. S’ha de tenir en compte que els medicaments són la tercera causa de mort al món, i així i tot no anem contra els medicaments. Tots els metges volem la millor medicina per al pacient. I quina és? La que li funciona més bé en cada moment. La medicina no només és química. Si ve un malalt de càncer a la consulta l’ajudaré a millorar les defenses i el metabolisme, però no li trauré el tractament.