Artà ja aplica el programa British d'immersió en anglès des del 1996

L'experiència, molt diferent del TIL, requereix recursos especials

Les converses en anglès, amb un perfecte accent britànic, entre un alumne i un mestre són habituals des de fa més de deu anys pels passadissos del CEIP Na Caragol, a Artà. Aquest centre, juntament amb l'IES Llorenç Garcias i Font, del mateix municipi, forma part del projecte conegut com a British, producte d'un conveni entre el Ministeri d'Educació i Cultura i el British Council, que introdueix l'anglès per mitjà de matèries no lingüístiques a les aules des de 1996 a una seixantena de centres de tot l'Estat. El 1996, precisament, fou el primer any en què els alumnes de 3 i 4 anys d'Educació Infantil de Na Caragol disposaren d'una mestra provinent del Regne Unit que oferia set hores de classe a la setmana íntegrament en la llengua de Shakespeare. Avui, quatre mestres nadiues treballen a l'escola i el projecte s'ha estès també a Secundària, on tenen dos professors.

El sistema

Aquest projecte, que inclou Primària i Secundària, comença quan els nins són ben petits, a tres anys. "En aquesta edat, cantam cançons en anglès, explicam contes o feim psicomotricitat", explica Julie, una de les mestres. "Allò important", diu Tomàs, mestre d'anglès -aquest, mallorquí-, "és començar des de ben petits". I aquí arriba la primera gran diferència, cabdal, amb el projecte TIL, que deixa de banda el cicle infantil. Segons els mestres, és un gran error. En aquesta edat "els nins estan molt oberts, són esponges naturals" i assoleixen una comprensió de l'idioma total, afegeix.

Una altra gran clau d'aquest sistema d'immersió en anglès és que els professors són nadius i experts en la matèria que imparteixen. A l'institut, els dos professors britànics, Julie i Paul, ensenyen les assignatures de Medi i de Ciències Socials. Un altre dels factors importants és que sempre estan amb un altre professor dins l'aula. "D'aquesta manera", diu Caterina Sureda, directora de l'institut, "es reforça la feina que fa el professor d'aquí, que també ha d'haver fet una preparació específica en anglès". L'experiència i la capacitat lingüística es complementen.

La quarta, però, no la darrera gran diferència respecte del TIL és que els alumnes, quan arriben a Secundària, tenen l'opció de continuar o no amb el programa. Tots aquests anys d'experiència han demostrat que per a molts d'ells és difícil seguir les lliçons. "Si no tinguessin aquesta opció, el British és convertiria en una barrera per al seu aprenentatge", afegeix Sureda.

Per dur a terme aquest programa de manera satisfactòria és cabdal també que s'hi puguin destinar recursos. Primer, perquè calen dos professors a l'aula (un de nadiu i l'altre no, però hàbil amb l'idioma) i segon, perquè les ràtios d'alumnes siguin baixes. "L'ideal és que a les classes no n'hi hagi més de vint", continua Sureda.

Aquest no és només un projecte d'immersió lingüística, sinó també una manera de concebre el procés educatiu. El programa British és integral i adopta característiques del sistema educatiu britànic, molt més orgànic, en què el llibre és un material més i no l'eix sobre el qual gira tota la matèria. De les aules, en broten desenes d'iniciatives destinades a estimular la capacitat d'aprenentatge dels alumnes. "Feim teatre en anglès, projectes mediambienals, cream el nostre propi material didàctic..." i tota una sèrie interminable d'activitats a les quals els mestres, entusiasmats, dediquen més hores de les que el seu contracte laboral estipula.

Els resultats

Enguany, segons explica Sureda, l'institut ha rebut fins a 25 sol·licituds d'alumnes de centres no adscrits que volen anar a classe a Artà per així garantir l'aprenentatge de l'anglès. El prestigi dels dos centres és una de les proves, segons indiquen els seus responsables, que el projecte funciona. L'altra prova la donen els resultats dels exàmens. El nivell d'anglès és superior a la mitjana. "Van dos cursos per endavant", apunta Tomàs. Segons explica Amalio, coordinador del projecte a l'institut, l'aplicació del British no té cap efecte acadèmic negatiu. "Els resultats no afecten en cap cas la competència en castellà ni en català", afirma.

EDICIÓ PAPER 22/06/2019

Consultar aquesta edició en PDF