Aptur acusa de la falta d'habitatge els estrangers que compren cases a les Illes

L'associació denuncia que és el "cap de turc" d'ecologistes, el Govern i el sector hoteler

Aptur, l'associació de propietaris de lloguer turístic, denuncia que se'ls assenyali com a principals culpables de la massificació i, si bé reconeix que en fan una aportació, assegura que són el "cap de turc" contra el qual centren les crítiques el Govern, el moviment ecologista i el sector hoteler, tot i que el principal obstacle per a l'accés a l'habitatge són els estrangers que compren habitatges a les Balears.

Per tal de "donar llum sobre l'impacte del lloguer vacacional al volum total del turisme" de les Illes, el president d'Aptur, Joan Miralles, ha presentat aquest divendres un informe que ha de servir per veure "quina part de la responsabilitat de la saturació té el lloguer turístic".

Com a conclusió, Miralles ha destacat que el 15,3% dels visitants que arriben a les Balears s'allotja a establiments de lloguer, mentre que el 66,4% ho fa als hotels i un 16,2% als allotjaments 'de no mercat', entre els quals s'inclou l'habitatge en propietat. Des d'Aptur asseguren que, en els darrers anys, "el que més ha crescut és el turisme residencial", que l'agost del 2016 representava el 5,9% del total, un punt percentual i mig més que durant el mateix mes de l'any anterior.

En canvi, l'allotjament de lloguer "només ha crescut una dècima" i aquest repartiment del pastís s'ha fet restant turistes als hotels, que durant el 2015 allotjaven el 67,4% dels turistes i l'any passat van quedar-se amb el 66,4%.

Les dades que ha presentat Aptur són extretes de Frontur, l'enquesta de moviment de fronteres que fa l'INE, i de fet, aquella mateixa informació indica que, si bé les proporcions han variat, aquest darrer mes de maig el nombre de turistes que s'allotgen a lloguer turístic han crescut un 41,7% respecte de l'any passat. Si es miren les dades agregades, entre el gener i el maig del 2017, el nombre de turistes que s'allotgen a lloguer turístic ha crescut un 44,9% respecte del 2016 (han passat de 447.427 a 648.374).

Més enllà d'això, Miralles ha criticat que "els esforços per limitar el turisme s'han canalitzat al lloguer turístic i n'han deixat al marge el sector hoteler" i ha assegurat que, si els habitatges plurifamiliars pagassin ecotaxa i l'impost es destinàs a lloguer social, el problema habitacional no seria tan greu.

La nova llei del turisme plantejarà, precisament, que a les persones sancionades se'ls condoni part de la multa si destinen l'habitatge durant tres anys a lloguer social. En aquest sentit, Miralles ha afirmat que no té "res a dir" pel que fa a les alternatives que s'ofereixin, però sí sobre la quantia de la multa, ja que considera "absolutament desproporcionat" que s'imposin multes tan elevades "a persones que només lloguen casa seva a un turista" i comercialitzen l'habitatge.

EDICIÓ PAPER 25/05/2019

Consultar aquesta edició en PDF