"L'1-O el vull recordar amb la imatge d'una dona de 90 anys plorant després de votar"

Neus Sánchez va estudiar Filologia Catalana i treballa a la Plataforma per la Llengua. L'1-O de 2017 va estar a Barcelona i aquest dilluns conta la seva experiència

Maria Catany
3 min
"L'1-O el vull recordar amb la imatge d'una dona de 90 anys que per fi va poder votar"

PalmaNeus Sánchez té 26 i va estudiar Filologia Catalana perquè era "l'únic que sabia que volia estudiar". Va viure a Girona un any i dos a Barcelona i el dia 1 d'octubre va viure un dia que va quedar marcat per l'alegria i la por.

Ha passat un any de l'1-O, quin record tens d'aquell dia?

Pensar en aquell dia em regira l'estómac. Va ser un dia molt feliç per a mi i per a la gent que érem allà perquè vàrem poder veure com s'exercia un acte democràtic. La imatge de veure una dona de 90 anys votant va ser molt il·lusionant. Però a allò es va ajuntar la por. Nosaltres estàvem a l'Espai Jove Fontana, a Gràcia, i sabíem que a l'escola del costat hi havia els cossos de seguretat de l'Estat i que estaven impedint que la gent votàs.

Com es viu aquell moment?

Amb por al cos, ens anàvem informant del que passava i estàvem en guàrdia tot el temps per si arribaven. Els organitzadors ens varen demanar que llevàssim les dades dels nostres telèfons perquè, si no, la xarxa per dur a terme les votacions es quedava penjada. Per sort, jo vivia just davant el col·legi i anava pujant i baixant per connectar-me i saber què passava als altres llocs.

Com es viuen les imatges que després es varen poder veure per televisió i per les xarxes?

Realment al principi no m'ho podia creure. No em podia creure que l'Estat espanyol fos capaç de fer això... capaç de fer aquest ridícul davant els ulls internacionals. Però sí, ho va fer i va ser quan la relació es va trencar completament entre Espanya i Catalunya.

No creus que hi hagi solució?

Crec que la solució vindrà d'Europa, aquí ja no es pot tornar enrere. Una qüestió que s'hauria de resoldre mitjançant la política s'ha volgut resoldre a través de la justícia. Els presos polítics, els exilis, les persecucions... aquestes coses són molt difícils d'oblidar.

Dia 20 de setembre jo era just davant dels Jordis i no varen cometre cap delicte. Quan els varen detenir vaig sentir una sensació de ràbia indescriptible. Tenc amics a Brussel·les i em van explicant tot el que passa, les informacions que no són fàcils d'arribar a saber i realment m'entristeix molt el que m'expliquen. Diuen que la ignorància dona la felicitat i hi ha molta gent que no vol conèixer la realitat.

Amb qui vares anar a Barcelona?

Hi vaig anar amb unes amigues, que també són de Mallorca, a donar suport a la nostra colla d'amics que anaven a votar. Va ser molt emocionant veure com la gent sortia de votar rient i plorant a la vegada després d'exercir un dret tan democràtic com és el fet de votar.

Creus que a les Illes Balears es va entendre la magnitud del que passava?

Crec que la societat està dividida. El meu entorn és molt sensible amb aquest tema i és cert que quan era allà tothom estava pendent del que hi passava i preocupats per mi i per la resta de gent que aquell dia va sortir al carrer. Però hi ha gent que no té aquesta sensibilitat. És cert que si no ho vius en primera persona, és difícil entendre la magnitud del que va passar. Tot i això, si la gent no és conscient del que va passar, és perquè no se n'ha volgut informar.

Un any després, penses que s'ha avançat en el procés?

Sa República se va proclamar es mes d'octubre, però a partir de desembre, arran de ses detencions i exilis, és quan es polítics haurien d'haver estat a l'alçada i no hi varen estar. És cert que la gent està crispada, però també és cert que ens basta poc per sortir al carrer i lluitar pels drets. També vull remarcar que no m'agrada que hàgim d'esperar que passi un any per fer homenatges quan els que han de respondre no responen i van deixant que passi el temps.

Amb quina imatge et quedes d'aquell dia?

Jo soc una persona molt optimista i vull recordar aquell dia amb alegria. Vull recordar la il·lusió de la gent quan entrava a votar, la pinya que vàrem demostrar, que érem capaços de fer pinya per una mateixa causa.

stats