“El dissabte de Sant Antoni just faig cerveses: he d’anar clar per atendre els dimonis”

PalmaAndreu Company Pol (sa Pobla, 1962) és mecànic de manteniment a la central tèrmica del Murterar d’ençà de fa anys. Cada dia hi fa feina fins a les 15 h del capvespre, i aquestes setmanes a les 16 h ja torna a fer-ne, al taller de ca seva. Té un encàrrec que considera molt important: enllestir els dimonis i caparrots que han de sortir al carrer per les festes de Sant Antoni. Els pinta, els arregla els bonys i els cruis, i també en compon la roba.

Autodidacta. “L’afició per fer d’escultor em va venir un poc de manera casual. Quan tenia 20 anys i jugava a futbol amb la Unió Esportiva Poblera, em vaig fotre el lligament d’un genoll. Vaig haver de fer repòs durant set mesos, i va ser llavors quan vaig començar a fer pecetes de modelatge i a pintar”, explica Andreu, qui durant anys va fer feina com a xapista en un taller mecànic. L’any 2008 els caparrots i dimonis de sa Pobla estaven en molt mal estat, l’Ajuntament es debatia entre arreglar els dimonis i caparrots històrics dels anys cinquanta o fer-ne rèpliques noves. “Finalment, el batle Joan Comas Carrasquet ens envià a mi, en Pep Pons de l’Obreria de Sant Antoni i en Jaume Pernet, cap de colla dels dimonis, a Barcelona, per encarregar els nous dimonis a la botiga d’El Ingenio”, diu Andreu en relació amb una fita que per a ell va ser històrica. “Jo duia molt d’interès a aprendre de fer dimonis i caparrots,i vaig dir a en Pep: ‘Escolta, jo ara faré el beneit i em tractes com si fos l’home més pur de sa Pobla. Faré veure que no sé res i faré preguntes a l’escultor del taller’. Hi vàrem passar hores, i preguntant preguntant en vaig aprendre molt. Quan tornàrem a sa Pobla, vaig fer el meu primer caparrot. És en Geppetto, i l’estim molt”. 

‘Metge’ amb farmaciola. El taller de n’Andreu és al carrer de la Creu, al porxo de damunt la cotxeria de ca seva. Envoltat de pintures, caparrots a mig fer i banyes de boc i de xot, l’escultor veu com les setmanes prèvies a Sant Antoni la fosca ve aviat. “Jo hi estic hores, aquí dalt, i si na Joana, la meva dona, no em crida, és hora de sopar i no me’n tem”, comenta. “A la cotxeria de davall, el meu fill, que és mestre, ha muntat un espai d’entrenament funcional. Fa sessions a grups de cinc persones, i per molt de renou que facin, tampoc no els sent”. Aquests dies ha de deixar enllestits tots els elements de la festa. “El dissabte de Sant Antoni, jo m’enduc una senalleta a ca la meva sogra, que viu a la plaça. És una espècie de farmaciola, amb la pintura i les eines per si hi ha qualque caparrot o dimoni a haver d’arreglar. Aquest dia jo només faig cerveses. He de procurar anar un poc clar, per si he d’apedaçar qualque caparrot o dimoni”.

Jubilació. Andreu calcula que, per jubilar-se, li queda poc més d’un any. “Tenc clar que continuaré fent feina amb trulls de caparrots, gegants i dimonis, però tampoc no m’hi dedicaré les 24 hores. En lloc de fer-hi feina els capvespres, ho barataré pel dematí. Iels horabaixes guardaré la meva neta, que té nou mesos. De moment en tenc una. He cotitzat durant més de quaranta anys, i trob que ja basta bé de fer feina, que ara toca passar gust”, comenta n’Andreu, qui alhora compta els dies que falten per a la festa, perquè, com tots els poblers, “en ser Nadal, ja pensam més en Sant Antoni que no en Cap d’Any”.