Marina Salas: "Sent que pel fet de ser dona i jove se'm mira tot més amb lupa"

Avui coneixem la guanyadora del darrer Art Jove de Dramatúrgia, que acaba de llançar un Verkami per poder produir l'obra

Marina Salas és dramaturga, directora i actriu. Va guanyar el darrer certamen d'Art Jove de Dramatúrgia amb 'Rent me bitch', una peça que posa el focus en la precarització laboral. Amb Cristina Martínez, Aina Zanoguera i Eva Santandreu –amb qui forma la companyia Las Primas de Bárbara– ha llançat un verkami per poder produir l'obra. Ara està escrivint una de les peces del programa Ficcions del Principal, que es treballarà amb estudiants de Secundària.

Per què feis un Verkami per produir 'Rent me bitch'?

Perquè vaig tenir la sort de guanyar l'Art Jove amb aquesta peça. Un dels premis és que farem una lectura dramatitzada a la Sala Beckett de Barcelona, a Menorca i a Eivissa, però això serà l'any que ve. El que passa és que jo tenc la peça acabada, i ens feia moltes ganes produir-la, i per això feim el Verkami.

Amb aquesta obra també heu aconseguit una de les residències artístiques al Teatre del Mar.

Sí, i el desembre tenim la primera mostra del 'work in progress'. Nosaltres ens hem posat un objectiu realista al Verkami i demanam 1.000 euros, tot i que no és la producció completa. Però esperam amb els 'bolos' poder anar recuperant a poc a poc els doblers que hi hem invertit.

És un bon exemple de precarització, el que explicau.

Totalment. I jo dic: per favor, podem dignificar ja aquesta professió? Hem de donar els nostres doblers per dur endavant els nostres projectes, però si no ho fas tu, tampoc t'ho faran.

Imagín que premis com l'Art Jove ajuden.

Sí. I és veritat que has d'anar obrint tot el tema de residències artístiques, que també fan molta falta aquí a Palma, perquè hi ha pocs llocs per assajar. El que passa és que per accedir a subvencions públiques has d'estar constituït com a empresa, i en ser un grup tan jove és un poc difícil accedir a aquestes subvencions. En un principi t'has de treure les castanyes del foc tu mateix.

De què parla 'Rent me bitch'?

De tot això. De la precarització en general. De com s'especula amb una necessitat tan bàsica com tenir una llar. Però té altres capes, i una d'elles és la precarització dels artistes, què és el que nosaltres vivim. I està acompanyada de la banda sonora de Britney Spears per poder mostrar aquesta decadència.

D'on surt la idea?

Perquè estava vivint a Barcelona, i els pisos eren caríssims. Eren uns preus impossibles de pagar amb els sous a què puc accedir jo com a actriu, directora o dramaturga. Un poc des de la frustració, que s'ajuntà amb la idea de fer una peça en aquesta direcció.

Tornau a Mallorca per aquest motiu?

Sí, hi torn gairebé per necessitat. També pel tema de la precarietat. Aquí a Mallorca em puc queixar de precarietat, però conec la gent, sé on he d'anar. A Barcelona no sabia ni per on començar.

És el primer que escriviu?

No, jo vaig començar a escriure a l'ESADIB, a l'assignatura de Dramatúrgia, que em va encantar. Després vaig anar a la Beckett i començava a escriure peces breus. De fet, ara se n'ha estrenat una a Barcelona, 'Jo sóc la Cifuentes'. Però aquesta és la primera peça que escric íntegrament. I ara justament m'han fet un encàrrec de la convocatòria de Ficcions del teatre Principal.

Els de Ficcions són textos que després es treballen amb alumnes de Secundària, no?

Sí. I és tot un repte, perquè jo mai havia escrit pensant en la interpretació de personatges adolescents. El meu repte és que els personatges siguin joves però la peça pugui arribar a un públic adult.

Quina temàtica tindrà?

Es diu 'Latituds' i parla del canvi climàtic, que era la meva gran preocupació quan va sortir la convocatòria. Ho volia escriure també per recuperar una mica l'esperança.

Com us sentiu com a dona jove dins la dramatúrgia, un món encara molt masculí?

No sé si serà personal o global de totes les dones, però sent que per ser jove i dona se'm mira tot molt més amb lupa. No hi ha marge d'error, i jo necessit equivocar-me. Tenc la sensació que a les convocatòries el públic en general t'examina més.

Us agradaria tenir la vostra empresa, produir les vostres peces?

Jo soc una persona molt activa i és una feina que m'encanta. M'agrada molt tirar projectes endavant. Però és veritat que també trob a faltar que algú em dugui, formar part d'un projecte que liderin altres persones. M'agradaria combinar totes dues coses. I això del Principal és una mica això: jo m'encarrec de la dramatúrgia, però no he d'anar jo a cercar les escoles.

Alguna cosa que us agradaria afegir?

Voldria reivindicar que es dignifiqui la professió i demanar un bon pla de cultura. I convid tothom a visitar les nostres xarxes socials (@primasdebarbara) o a posar-se en contacte amb nosaltres si els agradaria saber més sobre el projecte, perquè és una peça que estam fent amb moltíssimes ganes, però, sobretot, amb molta motivació per innovar.

EDICIÓ PAPER 09/11/2019

Consultar aquesta edició en PDF