Quin és el futur de la premsa forana?

MontuïriLa premsa forana haurà d’afrontar en els propers anys una sèrie de reptes que marcaran el seu futur. A les dificultats econòmiques de la crisi actual, s’hi han d’afegir altres elements, com el relleu generacional de les persones que, durant dècades, han estat al capdavant de les publicacions. Tanmateix, és la transició, o no, del paper al format digital el principal debat que presenta en aquest moment la premsa de proximitat publicada fora de Palma.

Una visió optimista

El president de l’Associació de la Premsa Forana, Rafel Oliver Gramático, és optimista respecte del futur de la premsa de proximitat. Les principals forces de la premsa forana són, segons Oliver, la informació de l’actualitat més propera als pobles i el fet que la gent esperi l’arribada de cada nou número.

Explica també que en les darreres assemblees es varen modificar els estatuts de l’associació per permetre-hi l’entrada de publicacions únicament en format digital. Segons el president, aquest canvi respon al moment de transició que viuen els mitjans de comunicació, però espera que, per les seves característiques específiques, les revistes de la Part Forana siguin les darreres a mantenir encara el paper.

Malgrat tot, Rafel Oliver, que és al mateix temps responsable de la revista N’Alí d’Andratx, és conscient d’alguns problemes, com són la delicada situació econòmica o la necessitat d’un relleu generacional. En les darreres dècades, el nombre de capçaleres que formen part de l’associació ha passat de 48 a 36. La crisi ha obligat a retallar pàgines i a abandonar el color per tornar al blanc i negre. Afirma que actualment no reben cap subvenció del Govern i, en aquests moments, estan negociant una línia d’ajuda per part del Consell. En la qüestió d’incorporar nova gent al capdavant de les publicacions, Oliver destaca el grup que ha agafat recentment la revista d’Alaró o l’aparició de noves capçaleres com Díngola de Sineu.

El romanticisme del paper

Precisament, la revista de Sineu Díngola és un bon exemple del moment de transició que viu la premsa forana. La publicació, de caràcter trimestral, va aparèixer l’any 2010 lligada a la delegació de l’Obra Cultural Balear del poble i omple el buit deixat a la localitat després de la desaparició d’altres revistes com Baula. Però Díngola, a més, disposa d’una activa plana web en la qual es recull tota l’actualitat sineuera entre número i número.

El fet de combinar els dos formats, en paraules del coordinador de la revista, Miquel Puiggròs, respon, per una part, a un cert romanticisme lligat al paper i, per una altra, al convenciment que el futur es troba en el món digital. Puiggròs afirma que “ens agrada veure com llegeix la revista una dona major asseguda a la taula braser o un jove al cafè, però això té els dies comptats i al paper no li queden més de quinze anys de vida”. Pel coordinador de Díngola, les publicacions de la premsa forana han de fer una passa més en la professionalització periodística si volen sobreviure. “Una persona no ho pot dur tot, cadascú s’ha d’especialitzar en les seves tasques”, opina Puiggròs, orgullós que la seva revista sigui el mitjà de comunicació sineuer de referència per als ciutadans del municipi i per als diaris de Palma.

Present i futur digital

Una cas en què s’ha fet ja el bot cap al format digital és la publicació del municipi de Sant Llorenç, Card.cat. La capçalera on-line sorgí l’any 2012 d’un grup de col·laboradors de la històrica revista del municipi Flor de Card, nascuda el 1972, que consideraven necessari un canvi de format. Els impulsors constituïren una nova associació i, durant un any, convisqueren les dues publicacions fins que, finalment, la revista en paper es deixà de publicar.

Pau Quina és un dels editors de Card.cat i explica que “des del començament vàrem voler implicar en la publicació les associacions del municipi, és a dir, també tenint en compte Son Carrió i la costa”. Els principals canvis, segons Quina, són la immediatesa, la possibilitat d’actualització i el poc cost econòmic d’una revista en una plana web. Per l’editor de Card.cat, les capçaleres en paper se centren més en continguts d’opinió i de reflexió però, pel que fa a les notícies, quan arriba el nou número, ja ha transcorregut massa temps. Reconeix el problema d’arribar a les persones de més edat però, pel que fa als col·laboradors més grans, “férem un curs intensiu de maneig de la tecnologia del blog i ara envien les seves aportacions sense cap problema”.

El present i el futur de la premsa forana, opina Quina, passa pel món digital, cercant els lectors joves mitjançant les xarxes socials i redactant notícies més curtes i amb més aportació audiovisual.