Això és el que cal per ser feliç

BarcelonaSi algú ens pregunta què és la felicitat és probable que ens costi trobar una resposta. No és fàcil definir què és la felicitat, però en canvi tots sabem si som feliços o no. Ho sabem perquè la felicitat és una emoció que experimentem. No la sabem explicar, però sí que en sentim la presència, o l'absència. És més fàcil que ens sentim feliços si estem bé de salut i no estem estressats ni preocupats, però la felicitat és molt més que l'absència de tristesa, malalties o preocupacions. Què és, exactament? I què podem fer per trobar-la?

Són preguntes que tothom s'ha fet en un moment o altre de la vida i que la psicologia ha intentat respondre, amb una allau d'articles i xerrades que afirmen haver trobat les claus per ser feliç, amb les estratègies necessàries per estar bé. No és fàcil, per a la ciència, aportar una resposta satisfactòria, i el principal problema passa per desxifrar de què parlem exactament quan parlem de felicitat. Hi ha coses, és cert, fora de dubte, com els processos cerebrals que s'activen quan experimentem plaer i s'estimulen una sèrie de punts concrets situats en l'hipotàlem. Això vol dir que el plaer i el benestar es poden comprovar empíricament. Fer exercici, practicar sexe, rebre les carícies de la persona estimada… estimulen la producció d'endorfines, l'hormona del benestar. Ara bé, sentir plaer és el mateix que ser feliços?

No a tothom el fan feliç les mateixes coses. Hi ha qui gaudeix ajudant els altres, hi ha qui s'estima més que els altres l'aplaudeixin, qui se sent satisfet de tot el que ha aconseguit en la vida… Tothom és diferent, perquè el benestar és tant quantificable com inquantificable, tant objectiu com subjectiu. Hi ha dades que són evidents (si tenim una malaltia o no, si tenim diners o no), i d'altres que no ho són tant (com em sento, com veig la meva vida).

Sentir-nos satisfets

Un ingredient important de la felicitat és la sensació de satisfacció. El temps ens empeny sempre cap endavant, però paradoxalment busquem sentit a la vida mirant enrere. És aleshores que sabem si el que fem i tenim respon a les expectatives que ens havíem fet anys enrere. Volíem treballar en aquesta feina? Viure en aquesta ciutat? Tenir o no tenir parella, fills? Si el present s'ajusta a les expectatives és més fàcil que ens sentim satisfets. En canvi, com més gran és la divergència, més grans són les possibilitats de sentir-nos insatisfets. Mirar enrere és crucial, perquè ens ajuda a trobar un sentit a les coses, a entendre què ha passat i per què. Però mirar enrere és un ganivet de doble tall, capaç de provocar un sentiment negatiu, una profunda insatisfacció.

Que la sensació d'estar satisfets o no amb la vida sigui important a l'hora de determinar la felicitat té molt a veure amb canvis socials i culturals. Cada vegada més les nocions de felicitat, benestar i qualitat de vida no estan vinculades només a si ens sentim feliços o no, sinó al fet de si la nostra vida té sentit. Entrem aquí en un terreny complicat, perquè en la nostra societat s'estén la idea que ens hem de sentir realitzats, que hem de trobar i desenvolupar el nostre potencial, sovint amagat. Una idea que, tot i que positiva, afegeix encara més pressió i pot fer que, si creiem que no hem assolit els nostres objectius, ens sentim fracassats, la qual cosa ajuda a sentir-nos infeliços.

Felicitat i edat

Les claus de la felicitat varien en funció de l'edat. Per a una persona jove, per exemple, la felicitat pot dependre dels diners; per a una de mitjana edat, viure en un barri agradable; per a una persona gran, tenir salut. Això vol dir que no només cada persona té la seva pròpia idea de què és ser feliç, sinó que aquesta idea varia a mesura que ens fem grans. La idea de la felicitat o, per utilitzar un terme més actual, de la qualitat de vida és completament subjectiva i personal, però hi ha un element a tenir en compte. Vivim en una societat que valora especialment la joventut. Només cal veure la publicitat per adonar-se de la importància que té ser jove. En un món on ja no es valora l'experiència, la vellesa –abans sinònim de saviesa– és per a molts una malaltia. Això fa pensar que haurien de ser els joves els més feliços, i que la felicitat hauria de disminuir amb l'edat. Però, potser paradoxalment, els estudis demostren com, a mesura que ens fem grans, ens sentim més feliços i satisfets.

El mateix que passa amb la gent gran passa també amb aquells que, tot i tenir algun tipus de minusvalidesa, aconsegueixen adaptar-se i redefinir els seus objectius vitals. Diferents estudis apunten que, tot i que la salut acostuma a ser mencionada com un requisit imprescindible per arribar a la felicitat, persones amb problemes de salut poden ser tant o més felices que la resta de la població. Això no vol dir que la salut no sigui important. De fet, aquests mateixos estudis revelen com, per a la majoria de persones, tenir amics i gaudir d'una bona salut mental i psíquica és més important que no pas tenir diners.

Què cal per ser feliç?

Què cal, doncs, per ser feliços? L'Organització Mundial de la Salut va voler trobar la resposta a aquesta pregunta i va fer una macroenquesta mundial de la qual va extreure una sèrie de conclusions interessants. Després d'analitzar les preocupacions de la gent de diferents punts del planeta, va identificar sis punts clau que permeten elaborar la llista dels ingredients que calen per ser feliç: no estar sols, estar bé psicològicament, gaudir d'una bona salut, tenir autonomia personal, viure en un ambient agradable i tenir una vida espiritual.

Analitzades totes les enquestes, els experts han acabat perfilant una jerarquia d'allò que cal per ser feliç. Una de les teories més famoses és la de Maslow, que apunta que, més enllà de fronteres socials i culturals, tots els éssers humans compartim unes mateixes necessitats. Maslow va dissenyar una piràmide, en la base de la qual hi ha les necessitats bàsiques (menjar, beure, no passar fred, descansar), i, immediatament per sobre, la necessitat de sentir-nos segurs. El volum central de la piràmide el configuren les necessitats psicològiques: l'amor i la sensació de pertànyer a un lloc o grup, i l'autoestima, la sensació de prestigi social. Finalment, en el punt superior hi ha la necessitat de sentir-se realitzat, de trobar i explorar el teu potencial. Cinc necessitats, cinc claus que, un cop estan cobertes, ens haurien d'obrir la porta d'aquest sentiment tan preuat, la felicitat.