NADAL
Societat 25/12/2013

El cant de la Sibil·la, un tresor viu que fa bategar Mallorca cada Nit de Nadal

Les esglésies de l'illa s'ompliren la nit del 24 per celebrar les matines, on s'interpreta el cant medieval

Anna Mascaró
2 min

Si ja hi ha prop d'una vintena de versions del cant de la Sibil·la a la plataforma musical d'iTunes, no és estrany que la Seu s'ompli a vessar de gent cada Nit de Nadal. Per segon any consecutiu, la intèrpret de la catedral fou Margalida Rodríguez, cantant lírica i estudiant de cant a Madrid, que abans havia fet de Sibil·la durant 14 anys a Andratx. "Després de tants anys de fer de Sibil·la, aquesta oportunitat és un premi molt gran". L'imponent edifici, assegura, només aporta una part de la màgia de la nit, ja que, explica, el més impressionant és el públic: "Vius el silenci que es fa quan arriba el cant, l'estimació real cap a la música. Molta gent en sap tota la lletra". Crida l'atenció que aquest cant medieval sigui tan vigent encara a Mallorca, en ple segle XXI: "El seu valor és incalculable", diu Rodríguez, precisament pel fet que "hagi arribat intacte als nostres dies i que encara mantingui tant de públic".

Antoni Gómez, rector de l'església de Sant Miquel de Palma, que també la Nit de Nadal s'omple de gom a gom, té clar que no tots els assistents a la litúrgia van a cercar-hi la paraula de Déu: "L'església cada any queda petita, però, un cop han cantat la Sibil·la, aproximadament un 20% dels assistents se'n va".

"Tenim la responsabilitat històrica i cultural de continuar representant el cant", remarca Ricard Terradas, director de l'Escolania de Lluc, que va preparar Alba Torres, la Sibil·la del santuari. La dificultat de la interpretació es troba, afirma, que es canta a capella, en la bona pronúncia del text i en els trets arabitzants de la melodia. "És una melodia lineal, sense impostació, pensada per ser cantada per veus blanques", recorda Rodríguez, que remarca que el cant, contra la creença popular, "no és més fàcil pel fet de ser menys vibrant, sinó al contrari: per ser un so net, requereix delicadesa i una afinació molt precisa".

El cant, que es representà en la Nit de Nadal a la majoria d'esglésies de l'illa, té la peculiaritat d'haver-se transmès fins fa molt poc a través de l'oralitat: "A mi em cantaven la Sibil·la i jo l'aprenia de memòria", diu Rodríguez. Això fa que cada poble l'hagi anat transformant una mica, i cada intèrpret l'hagi adaptat a les seves característiques. "Un tresor que tenim", diu, remarcant el valor d'un cant antic que, lluny de convertir-se en fòssil, encara batega.

stats