Publicitat
Publicitat

SOCIETAT

La Diputació d'Osca aprova una moció per defensar que la llengua que es parla a la Franja és el català

La proposta de resolució rep els vots a favor del PSOE, que l'havia presentat, i els vots en contra del PP i el Partit Aragonès

La Diputació d'Osca ha aprovat aquest dijous, amb 13 vots a favor (PSOE) i 12 en contra (9 del PP i 3 del Partit Aragonès), una moció presentada pel PSOE en què es demana que es derogui la llei de llengües aprovada pel govern d'Aragó, que fixa la denominació de LAPAO per a la modalitat de llengua catalana que es parla de la Franja de Ponent. Consideren que el govern d'Aragó ha fet un "ridícul històric" en anomenar LAPAO el català i LAPAPYP l'aragonès i temen que aquesta nova llei generi problemes a l'hora de convalidar el català per estudiar o treballar a Catalunya.

La moció defensa la mostra d'identitat de l'Aragó com a territori trilingüe (castellà, català i aragonès), així com la necessitat de preservar i difondre dues d'aquestes llengües que consideren minoritàries en tots els àmbits que les senten com a pròpies. El PSOE considera que el govern d'Aragó té l'obligació de preservar la diversitat lingüística de la comunitat autònoma i lamenta que, amb la nova llei, el govern renuncia a recuperar i potenciar l'aragonès i es desentén de posar en marxa una autèntica política pròpia en relació amb el català, tot i ser la llengua catalana una llengua pròpia, històrica i tradicional a l'Aragó, recorden. Per tot això, demanen que es derogui immediatament la nova llei.

L'alcalde d'Areny de Noguera (Franja de Ponent) i vicepresident de la Diputació d'Osca, Miquel Gràcia, ha explicat que aquesta moció reafirma el seu plantejament sobre el fet que a l'Aragó es parla l'aragonès i el català. És per això, diu, que demanen al govern aragonès que retiri la llei de llengües perquè "creiem que ens pot generar problemes com ara en la formació dels nostres ciutadans". Des de sempre, ha explicat, els ciutadans de la Franja tenen relació laboral i educativa amb Catalunya i, per tant, no entén que ara es posin límits i no es reconegui "el que s'ha parlat tota la vida".

Gràcia també opina que des del govern "han volgut legislar per confrontar i han fet un ridícul històric", ja que la mateixa Universitat de Saragossa, assegura, no ha donat suport al govern i per tant "han quedat en evidència, ja que han generat debat on no existia".

En aquest mateix sentit s'ha manifestat el portaveu del PSOE a l'Ajuntament de Fraga i diputat, Miguel Luis Lapeña, que ha defensat la normalitat que fins ara existeix amb el català "que parlaven els nostres pares i els nostres avis". Lapeña ha recordat que des del 1987 s'estudia voluntàriament català a les escoles i considera important que es pugui seguir estudiant català per poder, com es fa ara, ha dit, poder seguir anant a estudiar o a treballar a Catalunya. "La llei aprovada no l'entenem i menys en un moment econòmic en què hi ha altres temes més importants com ara les retallades en educació o sanitat".

Per la seva banda, la portaveu adjunta del PP a la Diputació Provincial d'Osca, Sandra González, ha explicat que el vot del PP a la moció ha sigut en contra perquè consideren que la llei de llengües "respecta totalment el pensament dels ciutadans de la zona". En aquest sentit, ha explicat que l'últim estudi encarregat a la Universitat de Saragossa l'any 1995 recull que el 90,56% de la població de la Franja afirmava que parlava aragonès o modalitats de l'aragonès i només un 9% defensava que parlava català.

González ha demanat respecte per totes les opinions, ja que a ella per exemple li sembla bé que la seva filla estudiï català a l'escola de manera optativa. En aquest sentit assegura que precisament la llei respecta la tolerància, el respecte i la convivència entre totes les opinions i llengües.

La moció aprovada aquest dijous se suma a altres mostres de rebuig a la llei de llengües com ara la moció aprovada a mitjans de maig per l'Ajuntament del Campell (la Llitera) en defensa del català a la Franja o la declaració institucional aprovada a finals del mes passat per la Diputació de Lleida en què també reclamava al govern d'Aragó la retirada de la llei.