Moritz d’abans i d’ara

La cervesera catalana compleix 160 anys sempre implicada en la vida cultural i social barcelonina

Sense la cervesa, el món seria, per a molts, una mica més avorrit. Costa imaginar una celebració, un concert de pop, rock o música electrònica a l’aire lliure, una trobada d’una penya d’amics o familiar, sense aquest producte tan popular i antiquíssim, conegut ja a Egipte fa 6.000 anys. La cervesa és eminentment social i fa festa. I és també un dels millors pretextos per quedar, conversar i passar-s’ho bé -o aclarir algun malentès!-, en clara competència amb el cafè.

Bona part dels amants de la cervesa saben distingir gustos i marques… però rarament coneixen tota la història de les cerveseres catalanes. Una de les més extenses és la de la Moritz, una varietat pilsen (cervesa que té un color daurat clar i l’escuma blanca, esponjosa i abundant, un gust suau, un cos lleuger i unes primeres matèries de qualitat: l’aigua mineral de Font d’Or del Montseny i el llúpol de Saaz, Txèquia).

La història de la Moritz arrenca fa 160 anys: Louis Moritz, expert en l’art d’elaborar cervesa, va arribar a la ciutat de Barcelona l’any 1851 procedent de Pfaffenhoffen, una localitat de la regió cervesera d’Alsàcia.

Aleshores, a mitjans del segle XIX, Barcelona era una ciutat plena de vitalitat, amb una densa activitat comercial, un port molt atrafegat i una nodrida agenda d’actes culturals. Els carros es disputaven el pas pels carrers, encara no hi havia tramvies ni cotxes (els primers cotxes començaran a circular a Catalunya a principis del segle XX) i acabava de néixer el ferrocarril, amb la línia Barcelona-Mataró (1848). En aquests anys comença a dibuixar-se l’Eixample, on aniran a residir nombroses famílies burgeses que s’hi van fer construir cases espaioses i amb l’estil arquitectònic del moment, el Modernisme.

Louis Moritz era clarament un emprenedor en una època en què ningú no pronunciava aquest mot. La seva primera destinació va ser una fàbrica, d’Ernest Ganivet -també francès i establert a Barcelona-, on va treballar com a mestre cerveser. Però de seguida se li va fer petita: el 1856 va decidir elaborar la seva pròpia cervesa. Tres anys després va comprar la fàbrica de Joan Maurer, amb la qual de seguida va esdevenir un dels productors de cervesa més importants de la ciutat de Barcelona i de tot Catalunya.

Louis Moritz va instal·lar, el 1864, la seu de l’empresa en una de les primeres construccions de l’Eixample, la recentment planificada ronda Sant Antoni, concretament al número 39. Aleshores encara no estaven en funcionament els dos grans edificis que se situarien poc més tard als dos extrems d’aquest carrer, que han mantingut la mateixa activitat fins avui: la Universitat de Barcelona, obra d’Elies Rogent, que va obrir les portes l’any 1871, i el Mercat de Sant Antoni, el primer mercat fora de les muralles concebut per abastir tota la ciutat, que va dissenyar l’arquitecte municipal Antoni Rovira i Trias, l’autor de la planificació de l’Eixample aprovada per l’Ajuntament de Barcelona i menystinguda per les autoritats de l’Estat, que van imposar el projecte Cerdà. El Mercat de Sant Antoni -avui en plena fase de renovació- va ser inaugurat l’any 1882 per l’alcalde Rius i Taulet.

L’any 1897 s’inaugurava la Cerveseria Moritz al carrer Sepúlveda entre Muntaner i la ronda Sant Antoni. En poc temps, la cervesa Moritz va guanyar gran prestigi; era una beguda d’allò més habitual als bars i restaurants, i al rebost -no pas a les neveres, que no n’hi havia- de nombroses llars catalanes de les primeres dècades del segle XX. Louis Moritz va morir el 1920. Dos anys després, els seus hereus van crear la Fábrica de Cervezas Moritz. La reputació de la Moritz es va consolidar durant els anys 20. Entre els principals clients de Moritz d’aleshores destaquen locals com el Zuric, el Boliche, la Font del Gat, el Suís i el Velódromo. Aquest mític local del carrer Muntaner, que va ser lloc de trobada del món cultural barceloní, va tancar l’any 2000. Moritz el va adquirir amb la intenció de rehabilitar-lo i reobrir-lo, mantenint-ne l’essència i els elements més característics, com ara l’escala i la barra. El bar Velódromo és una de les poques mostres que queden a Barcelona d’un local dels anys 30, d’estil art déco. A més de l’oferta gastronòmica de la Moritz, actualment s’hi desenvolupen un munt d’activitats culturals i artístiques.

El 1930 la Moritz va assolir un volum rècord de vendes i, dos anys després, l’empresa controlava el 34% del total del mercat català. Durant la Guerra Civil Espanyola, la Moritz va ser col·lectivitzada, com va passar amb tantes altres empreses, però a la dècada dels 40 la fàbrica ja va començar a recuperar la producció. A principis dels anys 60, la fàbrica de la ronda Sant Antoni va quedar petita i la Moritz es va fusionar amb Lamot per crear la societat Cerveses Barcelona. No obstant això, als anys 70, la crisi del petroli va afectar greument aquesta empresa, com moltes altres, i la Moritz va decidir vendre la seva part de l’accionariat. Cerveses Barcelona va desaparèixer el 1978.

Quan la cervesa Moritz deixa de produir-se, l’any 1978, la família es queda amb la marca, amb la intenció de tornar al mercat la cervesa que va crear el seu antecessor Louis Moritz. Això va passar l’any 2004, quan la cinquena i la sisena generació de la família Moritz van rellançar la marca al mercat. El rellançament de la marca era un arriscat projecte empresarial però amb un important component emocional, entre altres coses perquè suposava la recuperació de l’antiga fàbrica de la ronda Sant Antoni de Barcelona.

Al llarg d’aquests anys, la Moritz ha participat en un munt d’esdeveniments de la ciutat on va néixer. No només n’ha patrocinat sinó que també n’ha organitzat: als anys 60 i 70 va organitzar el trofeu ciclista Moritz a Montjuïc (Gran Premio Moritz Escalada a Montjuïc) i a principis dels anys 70 va celebrar un concurs per seleccionar la Pubilla Catalana i va compondre una sardana, la Sardana Moritz. D’altra banda, la Cerveseria Moritz va ser fins i tot la seu social del Futbol Club Barcelona durant diversos anys, a començaments del segle XX. Allà s’hi reunien els jugadors després dels partits per comentar les jugades... i fer una cervesa.

Al llarg d’aquests 160 anys (a excepció del parèntesi que va dels anys 70 a principis del segle XXI), la Moritz no ha parat d’innovar i d’aportar novetats: l’any 1923 va introduir la cervesa negra al mercat català; el 1929 patentava en diversos països un nou sistema de serpentí per refrigerar la cervesa; el 2007 va començar a produir Aigua de Moritz -la seva cervesa sense alcohol, 0,0, feta amb aigua mineral del brollador de Font d’Or del Montseny-; el 2009 va rellançar Moritz Epidor, nascuda l’any 1923 a Barcelona (és una cervesa macerada amb malta de caramel), i el 2013, la Barcelona Born 17.14 (una lager aromatitzada amb una barreja de mel i gingebre, i amb notes de bergamota i cardamom; és una cervesa tèrbola perquè no es filtra i té partícules de llevat en suspensió).

La Moritz avui produeix una gran varietat de cerveses i fins i tot ofereix altres productes, com pa elaborat amb cervesa, fet per Triticum, que es ven a la M-Store, la botiga de la ronda Sant Antoni.

La Fàbrica Moritz de la ronda Sant Antoni va ser transformada pel prestigiós arquitecte francès Jean Nouvel -que a Barcelona ja havia deixat una bona empremta: és l’autor de la Torre Agbar-. Ara aquella fàbrica és una gran plataforma d’oci, restauració i cultura; és no només la seu social de l’empresa sinó també un dels grans llocs de trobada del centre de Barcelona. La reforma de Nouvel va revaloritzar un munt d’elements històrics. Així, per exemple, el refugi antiaeri construït durant la Guerra Civil per als treballadors de la cervesera i veïns de la zona ara forma part de Louis 1856 El Restaurant, que es defineix com un restaurant alhora clàssic i modern.

El bon observador hi trobarà, a la façana de la Fàbrica Moritz de la ronda Sant Antoni, uns quants motius cervesers: un gran Gambrinus -heroi de les llegendes europees i icona de la cervesa-, flors de llúpol i espigues d’ordi. I unes inicials que poden passar desapercebudes al passejant però que la major part d’amants de la cervesa saben molt bé a qui corresponen, perquè sense ell aquesta empresa no hauria existit: L.M.

La festa, a la ronda

Diumenge 16 d’octubre, gran festa de celebració a  la ronda Sant Antoni: música, art, gastronomia i cervesa

La barcelonina ronda Sant Antoni -des del carrer Muntaner fins al carrer Casanova- serà l’escenari, el 16 d’octubre, des de les 11 del matí fins a les 3 de la tarda, de la festa popular de celebració dels 160 anys de la Moritz. Hi haurà tres camions Moritz transformats en escenaris, guarnits amb elements representatius de la història de Barcelona i de la marca cervesera. En aquests escenaris es farà un recorregut musical per la història de la ciutat, a càrrec de Divinas i el seu espectacle de cabaret, i la transgressió musical i teatral de l’Always Drinking Marching Band, passant pels ritmes càlids de La Nave Bruja o el revival de grans èxits de De Mortimers, fins a arribar a l’actualitat amb DJ Hal9000.

La gastronomia i la cervesa seran dos dels grans protagonistes de la festa. A més de les cerveses ja clàssiques Moritz, Moritz Epidor i Aigua de Moritz, es podrà gaudir d’una cervesa elaborada especialment per a aquesta celebració. Una espectacular barra de més de 50 metres de llarg recorrerà la ronda Sant Antoni. La proposta gastronòmica tindrà el segell del xef amb estrella Michelin Jordi Vilà i fusionarà la cuina alsaciana -origen de Louis Moritz- amb la pròpia de la cerveseria de la Fàbrica Moritz Barcelona. Els preus seran populars i els beneficis que s’obtinguin aniran destinats íntegrament a l’ONG del barri De Veí a Veí, que ajuda persones en risc d’exclusió.