Qui habita a Cala Varques?

Cala VarquesA la platja verge de Cala Varques (Manacor) hi ha dues zones habitades permanentment durant l’estiu. “El primer a viure aquí va ser un alemany, fa quinze anys”, explica Sílvia, que des d’en fa set passa algunes temporades vivint a la cova que hi ha a la dreta, mirant cap a la mar. Avui és dijous migdia i hi ha unes deu persones a l’ombra de les pedres. Sílvia, que té casa a Can Picafort, nega que es llogui o que es cobri per accedir-hi i relata que és un lloc de pas. “Acollim la gent”, explica, mentre remena les ametles que està torrant al fogonet. Un poc més amunt, enmig del pinar, hi ha una zona d’acampada, amb hamaques penjades als arbres, on hi caben una vintena de persones. “No deixam residus”, diu Pablo. És escalador, de Madrid, i ha vingut a passar un parell de dies amb Marta, també madrilenya i estudiant de Periodisme. Aquests habitants intermitents de la cala controlen que ningú faci foc a la platja als vespres. Al campament, però, hi tenen un forn de llenya fet de terra i pedres. Un dels caminois d’accés fa de bany i és ple d’excrements i paper. És culpa dels banyistes, segons els habitants.

Els dos negocis il·legals

Damunt l’arena, a l’ombra de sis para-sols, hi ha un xibiu amb coa de clients que hi està instal·lat des de fa dos anys. Un gintònic val 9 euros, una cervesa 2,5 i un entrepà de pernil 5. L’amo és Mario, el mateix que el del xibiu que hi ha damunt les roques i que fa sis anys que funciona. Té 56 anys, era repartidor amb un camió i va obrir el negoci a Cala Varques quan ja se li havia acabat la prestació de l’atur. “Primer aquí només venien 30 o 40 escaladors, però Facebook va fer la resta”, relata, per explicar la progressiva massificació de l’indret. Tant ell com un ‘empleat’ que no vol que surti el seu nom consideren que tenen certs drets adquirits damunt la platja. “Nosaltres la feim neta i la cuidam, però l’Ajuntament no hi fa res”, ressalta el treballador. Mario diu que neteja el camí dos pics per jornada. El socorrista (n’hi ha des de fa vuit anys) s’endú al dia dos sacs plens de fems amb la zòdiac de l’112.

“Deu fer deu anys que això està en procés de massificació”, diu un assidu a la cala, que assegura que en dissabte o en diumenge d’estiu hi passen com a mínim 1.000 persones al dia. Els habitants de la cova consideren que l’existència dels dos negocis il·legals afavoreix aquesta gran afluència de gent. “Si els banyistes no poden comprar aigua, estan dues hores i se’n van. Si en poden comprar, després fan un mojito i deixen el tassó damunt l’arena”, opina Sílvia.

Prohibit aparcar

L’Ajuntament de Manacor va prendre la primera acció contundent per regular els usos de Cala Varques fa dues setmanes, fent efectiva la prohibició d’aparcar al camí d’accés. L’objectiu principal és provocar la desmassificació gradual de la cala, malgrat que també hi ha motius de seguretat. Pel camí no hi passen els serveis d’emergència, si hi ha cotxes. Cada any, segons xifres oficials, es registren entre tres i cinc rescats. “El 98% dels accidents són dels que es tiren a l’aigua des del penya-segat”, diu l’assidu. És una activitat prohibida, però el tragí de gent hi és constant tot el dia. Fa dos anys va morir una turista de Corea del Nord per una mala caiguda dins l’aigua. Els accidentats s’han d’evacuar amb barca o, si fa mala mar, amb helicòpter.

Els habitants de la cova veuen la mesura amb bons ulls. “Ara venim fent autoestop”, diu un d’ells. Han notat certa davallada en el nombre de banyistes. No pensen el mateix els dels xibius. Mario veu perillar el negoci. “La cala em dóna tot el que tenc, d’això en treim per menjar quatre famílies”, explica. Fins ara, la Guàrdia Civil feia alguna visita a la platja cada estiu, requisava el material, posava una multa i l’endemà ja hi tornava a haver el bar muntat.

L’Ajuntament de Manacor ha instat la Guàrdia Civil perquè sigui persistent amb les sancions als cotxes. També pretén la implicació de les altres institucions per elaborar un pla d’usos de la cala que hi reguli el fondeig massiu de barques. El Consistori no té competències per actuar damunt l’arena. Fa uns anys hi requisà material, fou denunciat i va pedre el litigi.

Una vintena de vaixells fondejaven dijous a la cala, menys dels que hi solen anar un dia d’agost. Malgrat l’amenaça de multa, també hi havia una gran quantitat de vehicles aparcats: 73 al camí d’accés i 130 a la carretera que va de Portocristo a Portocolom.