Publicitat
Publicitat

TRAGÈDIA A GALÍCIA

Un canvi d'última hora va deixar el tram de l'accident sense la seguretat de l'AVE

Els presidents de Renfe i Adif prometen millores però apunten a la responsabilitat del maquinista

"No ens correspon a nosaltres determinar les causes de l'accident". La frase la va pronunciar el president de Renfe, Julio Gómez-Pomar, ahir al migdia a les acaballes de la seva compareixença de cinc hores al Congrés de Diputats, i resumeix la posició que va adoptar juntament amb el seu homòleg a Adif, Gonzalo Ferre, sobre l'accident de tren a Santiago de Compostel·la el 24 de juliol, en què van morir 79 persones i més d'un centenar van resultar ferides.

En les seves intervencions a la comissió de Foment, tots dos van fer un joc d'equilibris per defensar la tasca dels gestors ferroviaris públics, prometre una anàlisi seriosa dels errors i, alhora, dirigir la responsabilitat de manera gens dissimulada cap al govern del PSOE i el maquinista del tren Alvia que va descarrilar en el revolt d'Angrois. Recordem que el comboi circulava a 190 quilòmetres per hora quan ho havia de fer a un màxim de 80.

Qui va obrir la sessió extraordinària va ser Ferre. En un discurs d'una hora, el responsable d'Adif des de fa vuit mesos va repassar tots els detalls del tram de l'accident, entre Ourense i Santiago, que es va inaugurar el desembre del 2011. Va explicar que es van projectar cinc alternatives de trajecte i que totes mantenien el revolt fatídic, i que, de les 300 al·legacions, cap demanava canvis al traçat per Angrois.

I, pocs minuts després, va revelar la que va ser la gran novetat del dia: el 2009 es va decidir que el tram de l'accident tingués el sistema de seguretat ERTMS -el que tenen les línies d'AVE i que frena el tren si excedeix la velocitat indicada, cosa que hauria evitat el descarrilament-, però el juny del 2010 els llavors responsables d'Adif i de Foment van canviar d'opinió i van decidir instal·lar-hi el sistema ASFA, que només deté el comboi si sobrepassa els 200 quilòmetres per hora. L'explicació que va donar Ferre és que inicialment la via havia de ser d'ample europeu però que això hauria implicat canviar a via ibèrica a la sortida de les estacions de Santiago i Ourense, cosa que hauria allargat massa el trajecte, i que per aquest motiu es va descartar i es va mantenir l'ample ibèric, que funciona amb l'ASFA.

Ferre també va subratllar que el traçat d'entrada a l'estació de Santiago "compleix amb tota la normativa tècnica en vigor" i que aquesta normativa no obliga a instal·lar balises de velocitat perquè la limitació és permanent, i va explicar que la via havia estat inspeccionada el 20 d'abril.

Per la seva banda, el president de Renfe es va esforçar per evitar carregar totes les culpes als anteriors responsables. Gómez-Pomar va emfasitzar que les decisions sobre el sistema de seguretat no les prenen els alts càrrecs sinó tècnics "amb un profund coneixement", i que el 23 de juny del 2012 -quan el PP ja governava- es va confirmar que la instal·lació de l'ASFA "no suposava problemes de seguretat" en el tram.

Una jornada 'normal' de 8 hores

El directiu, en el càrrec des del gener del 2012, també va explicar que el tren accidentat havia estat inspeccionat el matí del sinistre i que el pla de manteniment s'havia "complert escrupolosament". Pel que fa al maquinista, va afirmar que en el moment de l'accident havia treballat 8 hores i 46 minuts, "dintre dels límits de la legislació de jornada laboral", de les quals 2 hores i 42 minuts van ser de conducció efectiva.

Un altre aspecte clau de la investigació és per què el maquinista va rebre un trucada de l'interventor al seu mòbil corporatiu poc abans del descarrilament. Gómez-Pomar va dir que els maquinistes reben una "fitxa" sobre l'"ús segur" del seu telèfon i "recomanacions per evitar distraccions", però no va voler aclarir si Francisco José Garzón hauria violat aquestes regles. Es va limitar a avançar que es revisaran els "protocols de comunicació", però va apuntar a l'error humà com a causa principal. De fet, tota l'oposició va criticar que les autoritats tinguessin "pressa" des del primer moment per atribuir tota la culpa dels fets al maquinista.