Eivissa, vulnerable davant les flames

EivissaTot i que Eivissa és una de les illes amb més concentració de Zones d’Alt Risc, segons figura en el Pla general de defensa contra incendis forestals aprovat divendres dia 17 d’abril pel Consell de Govern, la importància que s’hi dóna és relativa. Segons el document aprovat per l’Executiu autonòmic, Eivissa disposa de la meitat de la seva superfície total (49,8%) i gairebé la totalitat de la forestal (96,5%) catalogada com a Zona d’Alt Risc.

Malgrat això, des del Govern balear s’han fet el sord a la petició del Consell d’Eivissa d’avançar la data que insta a la prohibició de fer focs i es manté a l’1 de maig, com és habitual. Això sí, pel fet que Eivissa ha vist en els últims anys com les zones més valorades paisatgísticament eren víctimes de les flames, el Govern ha fet alguna concessió. Així, s’ha acceptat que, d’acord amb la situació meteorològica, la situació de sequera extrema que viu Eivissa i la vegetació forestal, s’avançàs el dispositiu antiincendis al 16 d’abril, de manera que des d’aquest dia ja hi ha un helicòpter destinat a l’extinció d’incendis amb base a Eivissa. També, segons comenen des del Consell d’Eivissa, s’ha avançat la guàrdia d’una tanqueta amb tres brigadistes a partir del 18 de maig, quan allò habitual era que començassin l’1 de maig, i s’ha avançat el reforç d’alguns serveis tècnics al 2 d’abril.

Des del Consell d’Eivissa consideren “encertat” que aquest any s’hagi avançat la disponibilitat de mitjans aeris i terrestres, i afegeixen: “Sempre s’ha demanat a l’Ibanat que estudiï i atengui les necessitats d’Eivissa no tant amb una data al calendari, sinó amb els riscos reals d’acord amb la situació de cada any. Per això, destaquen que des del Govern es van comprometre a fer-ne un “seguiment detallat i, que en cas de ser necessari per les condicions meteorològiques, es podran adoptar mesures complementàries com pugui ser l’avanç de l’època de perill reglamentari vigent”. En aquestes condicions meteorològiques s’ha de recordar la sequera de la zona, que provoca un gran risc i un al·licient perquè es declari un incendi.

17 hectàrees calcinades

Totes aquestes peticions, algunes de les quals preses en consideració i altres no, arriben arran de l’últim incendi d’importància que s’ha produït a l’illa d’Eivissa. L’abril de l’any passat, les flames van acabar amb més de 17 hectàrees de la localitat dels Cubells. I no només això, sinó que la polèmica va saltar quan des del Govern es va reclamar al Ministeri de Medi Ambient dos avions Canadair, que mai van arribar a causa d’una tempesta elèctrica a Madrid que va impedir-ne l’enlairament. Aquesta situació va deixar a la llum el que tots sabien: la vulnerabilitat d’Eivissa davant la voracitat del foc perquè depèn sempre de mitjans aeris amb base en altres territoris. En aquell moment, el conseller de Medi Ambient, Biel Company, va rebre dures crítiques no només dels socialistes, sinó també dels ciutadans, que van criticar la tardança dels mitjans aeris a arribar al foc dels Cubells, ja que van haver de desplaçar-se des de Mallorca i, per ells, s’hauria de reclamar un helicòpter d’extinció d’incendis per a Eivissa durant tot l’any, de manera permanent. En aquella ocasió, Company només va encertar a dir: “A mi també m’agradaria jugar al Barcelona, però no és possible”, tot tirant, mai millor dit, més llenya al foc i avivant així la polèmica.

Després dels incendis registrats al municipi de Sant Joan durant els anys 2009 (a Punta Xarraca), 2010 (Benirràs) i 2011 a la serra de Morna, un grup de veïns va crear l’Associació de Propietaris Forestals d’Eivissa. L’associació té per objectiu impulsar un pla de defensa forestal amb la implicació de la propietat privada i des dels ajuntaments. Al llarg d’aquests anys, el col·lectiu s’ha conscienciat en l’obligació de netejar els boscos i mantenir una franja de seguretat al voltant dels habitatges. A més, han implantant diversos dipòsits de 105 tones d’aigua en terrenys privats per tal de combatre incendis. En aquest projecte, IB-Red instal·la en cada dipòsit una càmera web connectada directament amb l’Ibanat i crea així una xarxa de talaies per donar suport a la lluita contra incendis. El propietari del terreny serà l’encarregat de mantenir el dipòsit sempre ple i amb aigua neta.

380 incendis

Segons el Pla general de defensa contra incendis forestals, Eivissa ha registrat en la darrera dècada (del 2002 al 2012) un total de 380 incendis que han arrasat 365 hectàrees de superfície. Ara, des de la pitiüsa major només queda esperar que l’estiu passi de pressa i, si pot ser, sense haver d’utilitzar en cap moment els mitjans aeris per extingir un foc.

Després de l’incendi declarat a la serra de Morna (Sant Joan), tant l’Executiu autonòmic com el Consell d’Eivissa i l’Ajuntament van apostar per treure algun rendiment a la catàstrofe. Així, es va procedir a la retirada de la fusta i els residus cremats de la zona afectada amb l’objectiu d’obtenir 1.500 tones de biomassa. Aquesta decisió va ser presa com una experiència pilot i pionera a les Balears, que s’emmarcava dins del pla que el Govern balear va posar en marxa per a la reforestació de l’indret. La biomassa va ser comercialitzada a la mateixa illa d’Eivissa, de manera que s’evita el cost ambiental i econòmic que suposaria transportar-la. A més, multitud de centres escolars, agrupacions veïnals i ecologistes han realitzat nombroses campanyes de reforestació de l’àrea acudint al lloc per tornar a plantar plantes autòctones.