La por

Que vénen les esquerres! Aquest serà el programa electoral del Partit Popular per a les eleccions de l'any vinent. En el passat debat de política general celebrat al Parlament de les Illes Balears, tant en Bauzá com la portaveu del PP, Mabel Cabrer, ens advertiren de les grans calamitats que ens poden sobrevenir amb un nou pacte d'esquerres, un pacte que ells són els únics que poden evitar. És cert que el resultat de les properes eleccions pot convertir les institucions en un mosaic de partits polítics que no són més que la representació de la pluralitat de la nostra societat. I és possible que distintes forces polítiques s'hagin de posar d'acord per construir majories de govern. Però, sigui quina sigui la composició del nou govern, és impossible que sigui pitjor que l'actual (excepte que el tornàs a presidir Bauzá). Qualsevol opció serà millor, per molt enrevessada que sigui la majoria que li doni suport. Perquè, de què han de tenir por els pares i les mares, els ensenyants, els comerciants, els industrials, els treballadors, els beneficiaris d'ajudes socials, els estudiants, els creadors culturals, els jubilats...?, de què han de tenir por tots aquests col·lectius si no és d'un altre govern del Partit Popular presidit per José Ramón Bauzá? I és que aquests darrers quatre anys han estat un malson per a tots, tret de per a les cadenes hoteleres i per als hipermercats.

D'aquí a les eleccions, ens amenaçaran amb el caos que pot venir i amb l'herència rebuda dels Pactes de Progrés anteriors. Però la vertadera maleïda herència rebuda és la de la corrupció de Matas, de Munar i dels seus governs. L'herència rebuda és la del malbaratament de recursos: palau de congressos, Palma Arena, autopistes d'Eivissa, avantprojecte del palau de l'òpera de Calatrava, metro inundat, Son Espases... i un saqueig de les arques públiques que ha hipotecat futures generacions. I, malgrat tot, el govern de Bauzá encara ha estat pitjor que el de Matas perquè ha atacat el més sensible d'una societat: la formació de les futures generacions, per una part, i la subordinació de l'economia de les Illes a grans empreses foranes, per l'altra. No, ben segur que en la vida no tornarem a tenir un govern pitjor que l'actual. I la por, la vertadera por, és que torni a repetir.

A l'àmbit de l'estat espanyol, les coses són semblants. Davant les enquestes que pronostiquen la caiguda vertiginosa del bipartidisme, els altaveus del PP i del PSOE intenten ficar-nos la por al cos. L'altre dia, escoltava dos votants conservadors que parlaven de Podem: "No podran complir tot el que prometen", va dir un d'ells, mirant-me; "idò no faran res més del que ha fet en Rajoy", vaig respondre. Un altre em va interpel·lar: "I si guanya Podem, no trobes que serà un desastre?", i jo, encara que Podem no sigui el sant de la meva devoció, vaig haver de respondre: "Vols dir més desastre del que tenim ara? Només que no ens robin ja anirà millor". Aquesta és la realitat: millor la incertesa del futur que la podridura repugnant que es destapa cada setmana. Quan ha quedat en evidència la baixesa moral dels referents polítics i econòmics espanyols, la vertadera por és que quedin impunes perquè gent incultivada o covarda els torni a votar. I que opcions electorals amb implantació territorial i amb quadres preparats, com MÉS a Balears, Compromís al País Valencià o el BNG a Galícia, entre d'altres, no obtenguin la confiança suficient com per demostrar que es pot governar d'una altra manera, amb honestedat i fidelitat a la gent i al País.

I encara una altra fal·làcia que vaig sentir en una cadena de televisió estatal: dos tertulians de dretes afirmaren que la corrupció només s'havia donat als ajuntaments, a les comunitats autònomes i als partits polítics, mentre que l'Administració de l'Estat n'havia quedat neta. Es donaren la raó mútuament, obviant el que representa el gran saqueig a les arques públiques: les tarifes elèctriques i la penalització de l'energia solar, el rescat de les entitats financeres i la protecció dels seus dirigents, el rescat de les autopistes, la indemnització a Florentino Pérez pel desastre del gas emmagatzemat, les adjudicacions de grans obres a les constructores de sempre, la construcció de grans infraestructures innecessàries i deficitàries, el partidisme de les institucions de control estatals, les portes giratòries, el suport a dictadors sanguinaris, la venda d'armes, la negació del dret a decidir a un Poble... Aquesta és la gran corrupció, per molt emparada que estigui per la legalitat estatal. I utilitzaran tots els mecanismes de poder per fer-nos por i així poder continuar robant-nos impunement.