Publicitat
Publicitat

L'EDITORIAL

El cas Snowden agafa una nova dimensió

Diumenge a la nit la policia britànica va retenir durant nou hores a la duana de l'aeroport londinenc de Heathrow el brasiler David Miranda en aplicació de la llei antiterrorista. Miranda, incomunicat tot aquest temps, va ser interrogat i li van confiscar pertinences com el portàtil, el mòbil, la càmera de fotos, una consola i diversa documentació. Finalment va ser alliberat sense càrrecs. La policia britànica va fer un ús tan estricte de la llei amb Miranda perquè és la parella del periodista nord-americà Glenn Greenwald, que treballa per al diari The Guardian i que al juny va publicar al seu blog detalls dels sistemes de control de les comunicacions que practiquen els Estats Units, gràcies a les filtracions de l'exanalista de la CIA Edward Snowden.

Miranda, que viu al Brasil amb Greenwald, duia documentació relativa al cas després de veure's a Berlín amb una documentalista que treballa amb la seva parella.

La detenció ha provocat una forta polèmica a la Gran Bretanya, país de llarga tradició garantista a nivell judicial. El govern britànic s'ha afanyat a parlar d'una "decisió" de Scotland Yard. La Casa Blanca va informar ahir que estava al corrent que es produiria la detenció, però que no s'havia actuat a instància seva. I el Brasil ha emès una protesta oficial per l'actuació contra un ciutadà seu.

Aquesta inusual retenció atorga una nova dimensió al cas Snowden. Fins ara s'havia obert el debat sobre el preu a pagar per una teòrica seguretat. Hi ha qui creu que la seguretat, i com més millor, porta a la llibertat, i hi ha qui creu que és la llibertat la que porta a la seguretat. I és en funció d'aquesta dualitat que Snowden perd o guanya adeptes.

Ara l'escenari canvia i el focus de la persecució amenaça de situar-se també, explícitament i intimidatòriament, sobre qui investiga, informa i, per tant, aporta elements de criteri a la població, que només així és lliure per pensar el que cregui convenient.

Som en una època en què el poder tendeix a establir una línia gruixuda entre la informació amable i el secret més opac, sense zones intermèdies ni matisos. Justament la zona en què més ha de bregar el periodisme.